Buddhesim

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Statua del Buddha Gautama in stil greco-buddhista.

El buddhesim l’è una religion indo-ariana basada in sui insegnament del Gautama Siddharta,[1] el Buddha storegh, un filosef e santom indian de orisgen nobila che l’è vivud intra el 563 e el 483 de prima de l’era comuna. El concet de religion in quei tradizzion chì de l’India el se slontana un zich de quei abrameghe che riven su de l’Orient de Mez – come l’Islam, el sgiudaesim e el cristianesim – in del fat che oltra a vesser di religion con di precet, inn anca considerade di filosofie, dei insegnament, di stii de vita, di verità e lesg universai e – una quaj vœulta – di dové personai de l’individov. Per reconossej, a se dœuvra despess el termen orisginal dharma, una parolla sanscrita doperada in di tradizzion indo-ariane per esprimer propri tucc quii concet chì insema. El buddhesim l’è donca anca ciamad buddhadharma, o bauddhadharma in de una forma forsi pussee conservativa.

Nassud in India come un moviment religios e cultural inradisad in la tradizzion vedega, el buddhesim in di secoi de lì adree el s’è pœu slargad fœura in per tut l’Orient Estrem, e al dì d’incœu l’ha scomenzad a spantegàss anca in Ozzident apœus che i armade comuniste del Mao Zedong hann tacad e invadud el Tibet, e donca forzad i careghe pussee volte de la Gesa Tibetana a reparà in dei oltre part del mond per restà viv.

Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedei in tut el mond.[2]

Buddha[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un buddha (sanscret: बुद्ध) l’è un vesser senzient che l’ha elevad la sova natura ontologega e che l’è stad bon de passà dedesora de l’esistenza material, anca se l’è an’mò in vita. A la letera, la parolla “buddha” medema la signifega “lu che el s’è dessedad” e donca la denota minga per forza un dia – i dia gh’hann de fat nomà un rœul secondari in del buddhesim – e l’è nò un nom de una persona, ma un titol dovrad per segnà quella sorta chì de creadura inscì spiritualment vanzada e inluminada.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la lengua sanscrita, buddha, “el dessedad”, l’è la forma mas’cia de budh (बुध्), “dessedàss, vesses dessedad, osservà, fàgh atenzion, imprender”. La parolla l’è ligada diretament a vun di termen che a se dœuvren in quii contest chì per referìss a l’inluminazzion, zoè bodhi, che l’è donca la qualità o la condizzion de vesses dessedad. Buddhi, el podé de “formà e retegnì di concet, resonà, capì, comprender”, l’è la facoltà che la despartiss verità (satya) de falsità.

El Buddha storegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Buddha Śākyamuni.

El Siddharta Gautama l’è nassud in del sest secol de l’era comuna in l’India del nord, in quella che al dì d’incœu l’è la provinza de Bihar. Sò pader l’era un che el vegneva del clan Śakya e, per quella reson chì, an’mò adess la sgent la ghe dis buddha Śakyamunī (“el savi inluminad del clan Śakya”). Desgià che la sova fameja l’era vuna de orisgen nobila, el Siddharta l’era vegnud su in de un palazz in mez a sossenn richezze e comodità. Segonda la lesgenda, un quaj dì el prenzep l’è andad fœura del palazz del popà e l’ha vedud per la prima vœulta la manera de viver de la sgent comuna – l’è restad impressionad fiss de trè persone in particolar: un hom malad, un vegg cont i gamb svirgolent e un cadaver adree a marscì. Quell’esperienza chì l’ha condut el sgioven a rendes cunt di grosse soferenze e delusion che i inn part de la vita umana. De conseguenza, l’ha decidud de bandonà la sova mier e vita a palazz per andà in la foresta a viver come un asceta – una persona che la fa una vita materialment povra per dedegàss al progress spiritual e a la contemplazzion – con l’intenzion de trovà una manera per andà oltra a l’esistenza material, zoè per otegnì l’inluminazzion.[3] El gh’haveva 29 agn apena.

Statua del “buddha fament”, che la representa el period de asceta de la vita del buddha Gautama.

In quell temp lì come an’mò adess, a gh’era dei asceta indian ciamad sādhu che praticaven di discipline de sacrifizzi e abnegazzion che gh’haveven come vun dei obietiv di sò prateghe spirituai la mortifegazzion de la carna; i credeven, de fat, che se vun el fudess stad bon de soportà di nivei inscì estrem de patiment, el sò ātman – o anima – l’havaria podud liberàss del zicli infinid de mort e renassida. El Siddharta el s’è sgiontad adree a vun di quii grup chì de sādhu che viveven in de una foresta e l’ha inviad a prategà i sò insegnament de lor. Per agn l’ha fad de penitenze e austerità esemplare cont el rivà a deventà infinamai pell e oss, desgià che el stava in pee domà cont un granin de ris al dì. In mez a zò, l’haveva gnancamò gagnad l’inluminazzion. Depos de vesses asquas lassad crepà de la fam, el Siddharta l’ha decidud de tornà a considerà la sova vita an’mò una vœulta e l’ha pœu concludud che a se podeva nò rivà a la liberazzion spiritual con di prateghe tant restritive e dolorose.[4]

L’inluminazzion del Buddha.

Donca l’ha lassad la sova vita de asceta e l’ha provad a trovà una manera diferenta per menàss al nirvāṇa: el dhyana, la meditazzion. El s’è setad sgiò sota a un arver de figh – al dì de incœu ciamad “l’Arver de la Bodhi” – in la zità de Bodh Gaya e l’ha scomenzad a medità, e finalment l’ha gagnad l’inluminazzion (bodhi).[5] Come conseguenza del sò vesses inluminad, el Buddha l’era indomadess rivad a una condizzion de assenza de soferenza; l’haveva anca s’ciancad el zicli de rincarnazzion in del saṃsāra e otegnud cognossenza assoluda in su la natura del sò karma che el ghe rivava di vite passade.[4]

Desgià che adess l’era vegnud una creadura strasordenaria e tuta inluminada, l’ha tacad a tràss adoss una muccia de fidei e curios, e con quella sgent chì l’ha fondad el sangha – la prima comunità monastega del sistema buddhista. L’ha passad el rest de la sova vita material a insegnà ai persone el dharma e la manera che l’haveva descovrid per rivà a l’inluminazzion. Quand che el gh’haveva 80 agn, l’è morud e l’ha gagnad el nirvāṇa final, e donca l’ha pù tolt un’oltra incarnazzion in del mond material.

Prenzipi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Trè Geme[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pratega buddhista la se fonda in sui inscì-ciamad “trii sgiojei” o “trè geme”: el Buddha (el majester inluminad), el dharma (la verità e i insegnament del majester) e el sangha (la comunità di fidei), indove che ogni buddhista el gh’havariss de reparà.

Quater nobile verità[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Buddha adree a insegnà i quater nobile verità.

I “quater nobile verità” esprimen vun di concet ciav che gh’è dedree a tut el sistema religios buddhista, e a inn ligad a l’ideja de quell che in sanscret l’è ciamad duḥkha (दुःख; “soferenza”; “patiment”; “insatisfazzion”), che l’è considerad vuna di forze che tegnen i creadure tacade a la vita material e al zicli perpetov de mort e renassida (saṃsāra). Quei verità chì a inn:

  • Duḥkha (“soferenza”): la verità del patiment e de la mancanza de satisfazzion ligad al ream material che l’è al fondament de la vita in del saṃsāra;
  • Samudaya (“causa”): la verità de l’orisgen del patiment, che saria a dì che la soferenza la ven anca lee de vergot e la gh’ha donca una causa d’orisgen;
  • Nirodha (“cessazzion”): la verità de la cessazzion de la soferenza, zoè che l’insatisfazzion l’è nò una condizzion final ma che a se pœul sopràlla;
  • Mārga (“camin”): La verità de la via che la condus a la sova cessazzion (i vocc nobii pass).
I vocc rasg de la rœuda del dharma, vun di simboi di vocc pass.

Vocc nobii pass[Modifega | modifica 'l sorgent]

I “vocc nobii pass” l’è el nom del senter che el mena a liberàss de la perpetua esistenza saṃsārega, del zicli de rincarnazzion senza fin in del mond material. Quella via chì la consist in vocc prateghe piscinine:

  • Samyag-dṛṣṭi (Havégh una vision e comprension sgiusta de tusscoss);
  • Samyak-saṃkalpa (Havégh i sgiust intenzion);
  • Samyag-vāc (Parlà ben, o ben parlà senza cativeria e senza minga havégh de raiva in del cœur);
  • Samyak-karma-anta (Comportàss ben);
  • Samyag-ājiva (Havégh un mester onest);
  • Samyag-vyāyāma (Sgiust isforz: sforzàss per coltivà di stacc mentai e comportamentai che porten benefizzi al desvilup spiritual e personal de l’individov e de la comunità);
  • Samyak-smṛti (Sgiusta presenza mental: havégh la sgiusta cognizzion de l’istacc mental e emotiv che som dree a sentì, inscì de podé agìgh sora de conseguenza);
  • Samyak-samādhi (Bona conzentrazzion: sgiusta conzentrazzion meditativa che la condus a un istacc de samādhi).

Insegnament e filosofie[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tradizzional thangka tibetan con la “rœuda de la vita” e i sò set ream.

Saṃsāra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Saṃsāra (sanscret: संसार) el vœul dì “mond”, cont una connotazzion de ziclizzità e cambiament. La parolla la se referiss a quei dotrine che aderissen a l’ideja de la ziclizzità de tute i forme de vita, de la materia e de l’esistenza medema; l’è una vision filosofega de la realtà che in del buddhesim e in di religion indo-ariane la ven dada per scontada. In del buddhesim, l’esistenza saṃsārega l’è anca considerada come una vita de patiment e mancanza de satisfazzion, de duḥkha, e – desgià che la natura orisginal de la conzienza la sariss vuna de lus e beatituden pura – l’è vista come una condizzion de vensger e soprà. L’esistenza in del saṃsāra l’è perpetuada de desideri e gnoranza e di forze del karma crejade come una conseguenza de l’interazzion di sove energie de lor duu. Donca, i persone seguiten a morì e nasser an’mò infina a quand inn bone de liberàss de quell zicli chì, e de gagnà quella condizzion d’esistenza che l’è ciamada “inluminazzion” o “liberazzion” o nirvāṇa, quand che la conzienza a la fin la torna an’mò a la sova natura orisginal.

Renassida[Modifega | modifica 'l sorgent]

El process de renassida l’è quell de la repetuda suzzession de varie vite diverse – e anca de varie forme de vita senziente diverse – che l’iscomenza cont el concepiment de l’individov e el feniss con la sova mort. In del penser buddhista, quell process chì l’è conness a l’ideja de anātman, de la mancanza de un ātman – “un sè” o “un’anima” – che el sia permanent e eterna come predicad despess in oltre religion.[6][7] In sgender, a gh’è di diferenz in di vari ram del buddhesim su qual la sia l’esata part de la conzienza de una creatura senzienta che la se mena de una vita a l’oltra,[8] ma pu o manca tucc inn d’acord che la corrent o presenza mental la se rincarna semper, per el manch.

Karma[Modifega | modifica 'l sorgent]

El karma (sanscret: कर्म) l’è vuna dei energie o di forze prenzipai che perpetuen la vita in del saṃsāra. L’è insgenerad dei azzion, di penser, dei emozzion e di desideri di creadure. Una vœulta crejad, el karma el gh’ha semper de trovà un’espression in de una quaj manera, e donca el se taca e el ghe va adree a l’individov in del sò zicli de reincarnazzion infina a quand el riess a brusà su e a manifestà i sove energie in sul pian terren. El pœul vesser e bon, e cativ, ma tucc duu tegnen l’individov ligad a l’esistenza material, e donca anca el karma positiv l’è considerad come un quajcoss de soprà per liberàss e gagnà l’inluminazzion. La qualità del karma de una persona la deta la forma e i condizzion in di quaj la andarà a rincarnàss in di sove prossime vite.[9]

Una representazzion de la liberazzion del Buddha.

Liberazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cessazzion di forze e di conseguenze del karma e l’otegniment del nirvāṇa (sanscret: निर्वाण), de la liberazzion o de l’inluminazzion, inn l’obietiv primari del camin buddhista e de la vita monastega fina di temp del Buddha storegh. El termen “senter” per el solet el se referiss ai vocc nobii pass, la via inzebida del Buddha per menàss fœura del saṃsāra.

A la letara, nirvāṇa el segnifega “smorzàss”, o “estingues”[10] e in di vegg test buddhista el representa un istacc de auto-controll psico-fisegh che el condus l’individov a la fin e l’ismorzament del zicli de soferenze soziad cont i renasside e remort infinide.[11]

Quella condizzion chì l’è stada descrivuda in de una forma compagna in dei oltre religion indo-ariane, idest come una condizzion de liberazzion completa, inluminazzion, felizzità pura, beatituden, libertà e mancanza d’ansia e pagura. La ven anca descrivuda come un istacc spiritual marcad de la realizazzion de la presenza del vœuj metafisegh e de l’assenza del sè.[12]

Manifestazzion dipendenta[Modifega | modifica 'l sorgent]

La teoria de la manifestazzion dependenta l’è quella che a se dœuvra in del contest buddhista per despiegà l’essenza de la natura e i relazzion del vesser e del devegnì e de la realtà ultima. El buddhesim el porta che a gh’è negot de totalment independent, asca l’istacc del nirvāṇa.[13] Tucc i condizzion fiseghe e mentai dipenden e vegnen su de dei olter stacc e condizzion, che inscambi crejen dei oltre condizzion quand che quist finissen de esister. La realtà l’è donca conzepida come un’interazzion de dei agregad metafisegh interconness, l’interazzion intra i quai la ghe da l’impression ai noster sens fisegh e mentai de un’ideja de falsa separazzion intra i vari oget e creadure che vedom e sentom.

Vœuj e mancanza del sè[Modifega | modifica 'l sorgent]

El filosef Nāgārjuna.

Dotrina importanta fiss in del buddhesim l’è quella de anātman (sanscret: अनात्मन्; literalment “minga-sè”). In acord con quella vision chì a gh’è nò un sè, o un’anima, o un’essenza intrinsega in di fenomen che la sia completament permanenta. Donca, quella dotrina chì la porta soratut la mancanza de un’anima che l’esista indeperlee e che la sia nò sogeta a un cambiament continov.

Un olter concet ligad a quest chì l’è quell del “vœuj” (sanscret: शून्यता; scrivud con l’alfabet roman come śūnyatā), che l’è zentral in la filosofia Mahāyāna, spezzialment in la “Via de mez” (Mādhyamaka) del Nāgārjuna. Per i mādhyamika la concezzion del vœuj l’è quella che la porta che tucc i fenomen gh’hann minga de natura intrinsega – gh’hann nò un’essenza independenta che la ghe staga al fondament de la sova esistenza nomà de lor – e inn donca “vœuj” in del sò ipotetegh vesser independent de dei olter fenomen.

Ram[Modifega | modifica 'l sorgent]

Kodo Sawaki adree a pretegà Zazen (meditazzion setada).

A gh’è di ram – o “veicoi”, inscì come a vegnen ancasì ciamad – diferent in del buddhesim che s’inn evolud indeperlor, o che agissen cont un zert nivell de autonomia. I duu pussee grand a inn Theravāda (sanscret: स्थविरवाद; “la scœula di vegg”, “la scœula dei antigh”) e Mahāyāna (sanscret: महायान; “el veicol grand” – “veicol” chichinscì intendud come una via che mena a l’inluminazzion). El ram Theravāda l’è pussee comun in del Sud-Est de l’Asia, donca Sri Lanka, Tailandia, Lavos e Cambosgia; invezzi, i tradizzion Mahāyāna – Zen, el buddhesim de la terra pura, Nichiren, Tiatai, Tendai e Shingon – inn soratut prategade in Nepal, Bhutan, Cina, Malesia, Vietnam, Taiwan, Coreja e Sgiapon. In sgionta, Vajrayāna (sanscret: वज्रयान; tibetan: རྡོ་རྗེ་ཐེག་པ་; “el veicol indestrusibel”, “el veicol de la straluscia”, “el veicol del diamant”) l’è considerad de un quajvun come un ram del buddhesim indeperlù,[14] e de olter come una sota-tradizzion del Mahāyāna; l’è prevalentement spantegad in Mongolia e in di stacc che se trœuven in sui montagne de l’Imalaja, come el Tibet.[15]

Relazzion coi oltre fed[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del vaiṣṇavesim – vuna di confession pussee importante dedenter del panorama induista – el buddha Gautama el ven recognossud come l’avatāra quell de nœuv del dia Viṣṇu; in del shitoesim, invezzi el ven considerad un kami.

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ingles[Modifega | modifica 'l sorgent]

Spagnœu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Franzes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Buddha. Metaphysics Research Lab, Stanford University (2019).
  2. Christianity 2015: Religious Diversity and Personal Contact (January 2015).
  3. Wynne, Alexander (2019). "Did the Buddha exist?". JOCBS 16: 98–148. 
  4. 4,0 4,1 Analayo (2011). "A Comparative Study of the Majjhima-nikāya Volume 1 (Introduction, Studies of Discourses 1 to 90)," p. 236.
  5. (2020) The History of Mahabodhi Temple at Bodh Gaya. Springer Nature, 62. ISBN 9789811580673. 
  6. Oliver Leaman (2002). Eastern Philosophy: Key Readings. Routledge, 23–27. ISBN 978-1-134-68919-4. 
  7. [a] Christmas Humphreys (2012). Exploring Buddhism. Routledge, 42–43. ISBN 978-1-136-22877-3. 
    [b] Brian Morris (2006). Religion and Anthropology: A Critical Introduction. Cambridge University Press, 51. ISBN 978-0-521-85241-8. , Quote: "(...) anatta is the doctrine of non-self, and is an extreme empiricist doctrine that holds that the notion of an unchanging permanent self is a fiction and has no reality. According to Buddhist doctrine, the individual person consists of five skandhas or heaps – the body, feelings, perceptions, impulses and consciousness. The belief in a self or soul, over these five skandhas, is illusory and the cause of suffering."
    [c], Quote: "(...) Buddha's teaching that beings have no soul, no abiding essence. This 'no-soul doctrine' (anatta-vada) he expounded in his second sermon."
  8. Ronald Wesley Neufeldt (1986). Karma and Rebirth: Post Classical Developments. State University of New York Press, 123–131. ISBN 978-0-87395-990-2. 
  9. Karl Potter (1986). in Ronald Wesley Neufeldt: Karma and Rebirth: Post Classical Developments. State University of New York Press, 109. ISBN 978-0-87395-990-2. 
  10. Steven Collins (2010). Nirvana: Concept, Imagery, Narrative. Cambridge University Press, 33–34, 47–50, 63–64, 74–75, 106. ISBN 978-0-521-88198-2. 
  11. Steven Collins (2010). Nirvana: Concept, Imagery, Narrative. Cambridge University Press, 31. ISBN 978-0-521-88198-2. , Quote: "This general scheme remained basic to later Hinduism, to Jainism, and to Buddhism. Eternal salvation, to use the Christian term, is not conceived of as world without end; we have already got that, called samsara, the world of rebirth and redeath: that is the problem, not the solution. The ultimate aim is the timeless state of moksha, or as the Buddhists seem to have been the first to call it, nirvana."
  12. Mun-Keat Choong (1999). The Notion of Emptiness in Early Buddhism. Motilal Banarsidass, 1–4, 85–88. ISBN 978-81-208-1649-7. 
  13. Robert Neville (2004). in Jeremiah Hackett: Philosophy of Religion for a New Century: Essays in Honor of Eugene Thomas Long, Jerald Wallulis, Springer, 257. ISBN 978-1-4020-2073-5. , Quote: "[Buddhism's ontological hypotheses] that nothing in reality has its own-being and that all phenomena reduce to the relativities of pratitya samutpada. The Buddhist ontological hypothesese deny that there is any ontologically ultimate object such a God, Brahman, the Dao, or any transcendent creative source or principle."
  14. (2000) Tantra in Practice. Princeton University Press, 21. ISBN 978-0-691-05779-8. 
  15. "Candles in the Dark: A New Spirit for a Plural World" by Barbara Sundberg Baudot, p. 305