Buddhesim
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia | ![]() |
El buddhesim l’è ona religion indo-arianna basada ins i insegnament del Gautama Siddharta,[1] el Buddha storegh, on sagg e filosef indian de origen nobila che l’è vivuu intra el 563 e el 483 de primma de l’era communna. El concett de religion in quej tradizion chì de l’India el se slontanna on zicch de quej abramegh che riven sù de l’Orient de Mezz – come l’islamm, el giudaesim e el cristianesim – ind el fatt che oltra a vèss di religion con di precett, hinn anca consideraa di filosofij, dei insegnament, di stij de vitta, di veritaa e lesg universaj e – ona quaj vœulta – di dovè personaj de l’individov. Par reconóssej, a se dœuvra despess el termen original dharma, ona parolla sanscrita doperada ind i tradizion indo-ariann par esprìmm propri tucc quij concett chì insemma. El buddhesim l’è donca anca ciamaa buddhadharma, o bauddhadharma ind ona forma forsi pussee conservativa.
Nassuu in India come on moviment religios e cultural inradisaa ind la tradizion vedega, el buddhesim ind i secoj che a hinn vegnuu in seguit el s’è pœù slargaa fœura indepertutt in l’Orient Estremm, e al dì d’incœu l’ha scomenzaa a spantegàss anca in Occident apœus che i armad communista del Mao Tsedong hann taccaa e invaduu el Tibett, e donca forzaa i caregh pussee volt de la Gesa Tibetanna a reparà ind i olter part del mond par restà viv.
Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedej in tutt el mond.[2]
Buddha[Modifega | modifica 'l sorgent]
On buddha (sanscret: बुद्ध) l’è on vess senzient che l’ha elevaa la soa natura ontologega e che l’è staa bon de passà desora de l’esistenza material, anca se l’è anmò in vitta. A la lettera, la parolla “buddha” medemma la signifega “lù che el s’è dessedaa” e donca la denotta minga per forza on dia – i dia gh’hann de fatt nomà on rœull secondari ind el buddhesim – e l’è nò on nomm de ona personna, ma on titol dovraa par segnà quella sorta chì de creatura inscì spiritualment avanzada e inluminada.
Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind la lengua sanscrita, buddha, “el dessedaa”, l’è la forma mas’cia de budh (बुध्), “dessedàss, vèsses dessedaa, osservà, fàggh attenzion, imprênd”. La parolla l’è ligada direttament a vun di termen che a se dœuvren in quij contest chì par referìss a l’inluminazion, cioè bodhi, che l’è donca la qualitaa o la condizion de vèsses dessedaa. Buddhi, el podè de “formà e retegnì di concett, resonà, capì, comprênd”, l’è la facoltaa che la despartiss veritaa (satya) de falsitaa.
El Buddha storegh[Modifega | modifica 'l sorgent]
![]() |
Per savenn pussee, varda l'articol Buddha Śākyamuni. |
El Siddharta Gautama l’è nassuu ind el sest secol de l’era communna ind l’India settentrional, in quella che al dì d’incœu l’è la provinza de Bihar. Sò pader l’era on rè che el vegneva del clan Śakya e, per quella reson chì, anmò adess la gent la ghe dis buddha Śakyamunī (“el sagg inluminaa del clan Śakya”). Desgià che la soa fameja l’era vunna de origen nobila, el Siddharta l’era vegnuu sù ind on palazz in mezz a sossenn richezz e comoditaa. Segonda la legenda, on quaj dì el prenzep l’è andaa fœura del palazz del popà e l’ha veduu per la primma vœulta la manera de vìv de la gent communna – l’è restaa impressionaa fiss de trè personn in particolar: on omm malaa, on vegg cont i gamb svirgolent e on cadaver adree a marscì. Quell’esperienza chì l’ha condutt el gioven a réndes cunt di gross sofferenz e delusion che hinn part de la vitta umanna. De conseguenza, l’ha deciduu de bandonà la soa miee e vitta a palazz par andà ind la foresta a viv come on ascetta – ona personna che la fa ona vitta materialment povra par dedicàss al progress spiritual e a la contemplazion – con l’intenzion de trovà ona manera par andà oltra a l’esistenza material, cioè par otegnì l’inluminazion.[3] El gh’aveva 29 agn apenna.
In quell temp lì come anmò adess, a gh’era dei ascetta indian ciamaa sādhu che praticaven di disciplinn de sacrifizzi e abnegazion che gh’aveven come vun dei obiettiv di sò prategh spirituaj la mortificazion de la carna; i credeven, de fatt, che se vun el fudess staa bon de sopportà di nivej inscì estremm de patiment, el sò ātman – o anima – l’avaria poduu liberàss del cicli infinii de mort e renassida. El Siddharta el s’è giontaa adree a vun di quij grupp chì de sādhu che viveven ind ona foresta e l’ha inviaa a prategà i sò insegnament de lor. Per agn l’ha faa de penitenz e austeritaa esemplar cont el rivà a deventà infinamaj pell e oss, desgià che el stava in pee domà cont on granin de ris al dì. In mezz a tutt quest, l’aveva gnancamò gagnaa l’inluminazion. Depos de vèsses asquas lassaa crepà de la famm, el Siddharta l’ha deciduu de tornà a considerà la soa vitta anmò ona vœulta e l’ha pœù concluduu che a se podeva nò rivà a la liberazion spiritual con di prategh tant restrittiv e doloros.[4]
Donca l’ha lassaa la soa vitta de ascetta e l’ha provaa a trovà ona manera differenta par menàss al nirvāṇa: el dhyana, la meditazion. El s’è settaa giò sotta a on alber de figh – al dì d’incœu ciamaa “l’Alber de la Bodhi” – ind la cittaa de Bodh Gaya e l’ha scomenzaa a medità, e finalment l’ha gagnaa l’inluminazion (bodhi).[5] Come conseguenza del sò vèsses inluminaa, el Buddha l’era indomadess rivaa a ona condizion de assenza de sofferenza; l’aveva anca s’ciancaa el cicli de reincarnazion ind el saṃsāra e otegnuu cognossenza assoluda ins la natura del sò karma che ghe rivava di vitt passaa.[4]
Desgià che adess l’era vegnuu ona creatura strasordenaria e tutta inluminada, l’ha taccaa a trà a lù ona muggia de fidej e curios, e con quella gent chì l’ha fondaa el sangha – la primma communitaa monastega del sistemma buddhista. L’ha passaa el rest de la soa vitta material a insegnà ai personn el dharma e la manera che l’aveva descovrii par rivà a l’inluminazion. Quand che el gh’aveva 80 agn, l’è moruu e l’ha gagnaa el nirvāṇa final, e donca l’ha pù tolt on’oltra incarnazion ind el mond material.
Prenzippi[Modifega | modifica 'l sorgent]
Trè Gemm[Modifega | modifica 'l sorgent]
La pratega buddhista la se fonda ins i inscì-ciamaa “trii giojej” o “trè gemm”: el Buddha (el maester inluminaa), el dharma (la veritaa e i insegnament del maester) e el sangha (la communitaa di fidej), indove che ogni buddhista el gh’avariss de reparà.
Quatter nobil veritaa[Modifega | modifica 'l sorgent]
I “quatter nobil veritaa” esprimen vun di concett ciav che gh’è dedree a tutt el sistemma religios buddhista, e a hinn ligaa a l’idea de quell che in sanscret l’è ciamaa duḥkha (दुःख; “sofferenza”; “patiment”; “insattisfazion”), che l’è consideraa vunna di forz che tegnen i creatur taccaa a la vitta material e al cicli perpetov de mort e renassida (saṃsāra). Quej veritaa chì a hinn:
- Duḥkha (“sofferenza”): la veritaa del patiment e de la mancanza de sattisfazion ligaa al reamm material che l’è al fondament de la vitta ind el saṃsāra;
- Samudaya (“causa”): la veritaa de l’origen del patiment, che saria a dì che la sofferenza la ven anca lee de vergott e la gh’ha donca ona causa d’origen;
- Nirodha (“cessazion”): la veritaa de la cessazion de la sofferenza, cioè che l’insattisfazion l’è nò ona condizion final ma che a se pœu sopràlla;
- Mārga (“cammin”): La veritaa de la via che condus a la soa cessazion (i vott nobij pass).
Vott nobij pass[Modifega | modifica 'l sorgent]
I “vott nobij pass” l’è el nomm del cammin che el menna a liberàss de la perpetua esistenza saṃsārega, del cicli de reincarnazion senza fin ind el mond material. Quella via chì la consist in vott prategh piscininn:
- Samyag-dṛṣṭi (Avèggh ona vision e comprension giusta de tusscoss);
- Samyak-saṃkalpa (Avèggh i giust intenzion);
- Samyag-vāc (Parlà ben, cioè parlà senza cativeria e senza minga ‘vèggh de raiva ind el cœur);
- Samyak-karma-anta (Comportàss ben);
- Samyag-ājiva (Avèggh on mestee onest);
- Samyag-vyāyāma (Giust isforz: sforzàss par coltivà di statt mentaj e comportamentaj che porten benefizzi al desvilupp spiritual e personal de l’individov e de la communitaa);
- Samyak-smṛti (Giusta presenza mental: avèggh la giusta cognizion de l’istatt mental e emotiv che somm dree a sentì, inscì de podèggh agì de conseguenza);
- Samyak-samādhi (Bonna concentrazion: giusta concentrazion meditativa che condus a on statt de samādhi).
Insegnament e filosofij[Modifega | modifica 'l sorgent]

Saṃsāra[Modifega | modifica 'l sorgent]
Saṃsāra (sanscret: संसार) el vœur dì “mond”, cont ona connotazion de ciclicitaa e cambiament. La parolla la se referiss a quej dottrinn che aderissen a l’idea de la ciclicitaa de tutt i formi de vitta, de la materia e de l’esistenza medemma; l’è ona vision filosofega de la realtaa che ind el buddhesim e ind i religion indo-ariann la ven dada per scontada. Ind el buddhesim, l’esistenza saṃsārega l’è anca considerada come ona vitta de patiment e mancanza de sattisfazion, de duḥkha, e – desgià che la natura original de la conscienza la sariss vunna de lus e beatituden pura – l’è vista come ona condizion de vênsg e superà. L’esistenza ind el saṃsāra l’è perpetuada de desideri e ignoranza e di forz del karma creaa come ona conseguenza de l’interazion di sò energij de lor duu. Donca, i personn seguiten a morì e nass anmò infinna a quand hinn bonn de liberàss de quell cicli chì, e de gagnà quella condizion d’esistenza che l’è ciamada “inluminazion” o “liberazion” o nirvāṇa, quand che la conscienza a la fin la torna anmò a la soa natura original.
Renassida[Modifega | modifica 'l sorgent]
El process de renassida l’è quell de la repetuda succession de vari vitt divers – e anca de vari formi de vitta senzient divers – che el scomenza cont el concepiment de l’individov e el finiss con la soa mort. Ind el pensee buddhista, quell process chì l’è connettuu a l’idea de anātman, de la mancanza de on ātman – “on sè” o “on’anima” – che el sia permanent e eterna come predicaa despess in olter religion.[6][7] In gener, a gh’è di differenz ind i vari ramm del buddhesim sù qual la sia l’esatta part de la conscienza de ona creatura senzienta che la se menna de ona vitta a l’oltra,[8] ma pù o manch tucc hinn d’accord che la corrent o presenza mental la se reincarna semper, per el manch.
Karma[Modifega | modifica 'l sorgent]
El karma (sanscret: कर्म) l’è vunna dei energij o di forz prenzipaj che perpetuen la vitta ind el saṃsāra. L’è generaa dei azion, di pensee, dei emozion e di desideri di creatur. Ona vœulta creaa, el karma el gh’ha semper de trovà on’espression ind ona quaj manera, e donca el se tacca e el ghe va dree a l’individov ind el sò cicli de reincarnazion infinna a quand el riess a brusà e a manifestà i sò energij ins el pian terren. El pœu vèss sia bon, sia cativ, ma tucc duu tegnen l’individov ligaa a l’esistenza material, e donca anca el karma positiv l’è consideraa come on quajcoss de soprà par liberàss e gagnà l’inluminazion. La qualitaa del karma de ona personna la detta la forma e i condizion ind i quaj la andarà a reincarnàss ind i sò prossem vitt.[9]
Liberazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
La cessazion di forz e di conseguenz del karma e l’otegniment del nirvāṇa (sanscret: निर्वाण), de la liberazion o de l’inluminazion, hinn l’obiettiv primari del cammin buddhista e de la vitta monastega finna di temp del Buddha storegh. El termen “cammin” per el solet el se referiss ai vott nobij pass, la via inzebida del Buddha par menàss fœura del saṃsāra.
A la lettera, nirvāṇa el significa “smorzàss”, o “estîngues”[10] e ind i vegg test buddhista el representa on statt de auto-controll psico-fisegh che el condus l’individov a la fin e al smorzament del cicli de sofferenz soziaa cont i renassid e remort infinii.[11]
Quella condizion chì l’è stada descrivuda ind ona forma compagna ind i olter religion indo-ariann, idest come ona condizion de liberazion completta, inluminazion, felizitaa pura, beatituden, libertaa e mancanza d’ansia e pagura. La ven anca descrivuda come on statt spiritual marcaa de la realizazion de la presenza del vœuj metafisegh e de l’assenza del sè.[12]
Manifestazion dipendenta[Modifega | modifica 'l sorgent]
La teoria de la manifestazion dipendenta l’è quella che a se dœuvra ind el contest buddhista par despiegà l’essenza de la natura e i relazion del vèss e del devegnì e de la realtaa ultima. El buddhesim el porta che a gh’è negott de totalment indipendent, a eccezion de l’istatt del nirvāṇa.[13] Tutt i condizion fisegh e mentaj dipenden e vegnen sù de olter statt e condizion, che inscambi creen dei olter condizion quand che quist finissen de esìst. La realtaa l’è donca concepida come on’interazion de dei agregaa metafisegh interconness, l’interazion intra i quaj la ghe da l’impression ai nost sens fisegh e mentaj de on’idea de falsa separazion intra i vari ogett e i creatur che vedom e sentom.
Vœuj e mancanza del sè[Modifega | modifica 'l sorgent]
Dottrinna importanta fiss ind el buddhesim l’è quella de anātman (sanscret: अनात्मन्; litteralment “minga-sè”). In accord con quella vision chì a gh’è nò on sè, o on’anima, o on’essenza intrinsega ind i fenomen che la sia completament permanenta. Donca, quella dottrinna chì la porta soratutt la mancanza de on’anima che l’esista indeperlee e che la sia nò sogetta a on cambiament continov.
On olter concett ligaa a quest chì l’è quell del “vœuj” (sanscret: शून्यता; scrivuu con l’alfabett roman come śūnyatā), che l’è central ind la filosofia Mahāyāna, spezialment ind la “Via de Mezz” (Mādhyamaka) del Nāgārjuna. Par i mādhyamika la concezion del vœuj l’è quella che la porta che tucc i fenomen gh’hann minga de natura intrinsega – gh’hann nò on’essenza indipendenta che la ghe staga al fondament de la soa esistenza nomà de lor – e hinn donca “vœuj” ind el sò ipotetegh vèss indipendent de dei olter fenomen.
Ramm[Modifega | modifica 'l sorgent]
A gh’è di ramm – o “veïcoj”, inscì come a vegnen ancasì ciamaa – different ind el buddhesim che s’hinn evolvuu indeperlor, o che agissen cont on cert nivell de autonomia. I duu pussee grand a hinn Theravāda (sanscret: स्थविरवाद; “la scœula di vegg”, “la scœula dei antigh”) e Mahāyāna (sanscret: महायान; “el veïcol grand” – “veïcol” chichinscì intenduu come ona via che menna a l’inluminazion). El ramm Theravāda l’è pussee commun ind el Sud-Est de l’Asia, donca Sri Lanka, Tailandia, Laos e Camboggia; inveci, i tradizion Mahāyāna – Zen, el buddhesim de la terra pura, Nichiren, Tiatai, Tendai e Shingon – hinn soratutt prategaa in Nepal, Bhutan, Cinna, Malesia, Vietnamm, Taiwan, Coria e Giapon. In gionta, Vajrayāna (sanscret: वज्रयान; tibetan: རྡོ་རྗེ་ཐེག་པ་; “el veïcol indestrusibel”, “el veïcol de la straluscia”, “el veïcol del diamant”) l’è consideraa de on quajvun come on ramm del buddhesim indeperlù,[14] e de olter come ona sotta-tradizion del Mahāyāna; l’è prevalentement spantegaa in Mongolia e ind i statt che se trœuven ins i montagn de l’Imalaja, come el Tibett.[15]
Relazion cont olter fed[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind el vaiṣṇavesim – vunna di confession pussee important dedent del panoramma induista – el buddha Gautama el ven recognossuu come l’avatāra quell de nœuv del dia Viṣṇu, menter ind el shitoesim el ven consideraa on kami.
Ligamm de dent[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ligamm de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ingles[Modifega | modifica 'l sorgent]
- FAQ about Buddhism @ Access to Insight
- BuddhaNet
- DharmaNet
- ReligiousTolerance - Buddhism
- UrbanDharma
- Critical Resources: Buddha & Buddhism
Spagnœu[Modifega | modifica 'l sorgent]
Franzes[Modifega | modifica 'l sorgent]
- citations de saints, théologues, poètes et philosophes, notamment bouddhistes
- Qu'est-ce que le Bouddhisme ?, exposé de l'Union des Bouddhistes de Langue Française.
Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ Buddha. Metaphysics Research Lab, Stanford University (2019).
- ↑ Christianity 2015: Religious Diversity and Personal Contact (January 2015).
- ↑ Wynne, Alexander (2019). "Did the Buddha exist?". JOCBS 16: 98–148.
- ↑ 4,0 4,1 Analayo (2011). "A Comparative Study of the Majjhima-nikāya Volume 1 (Introduction, Studies of Discourses 1 to 90)," p. 236.
- ↑ (2020) The History of Mahabodhi Temple at Bodh Gaya. Springer Nature, 62. ISBN 9789811580673.
- ↑ Oliver Leaman (2002). Eastern Philosophy: Key Readings. Routledge, 23–27. ISBN 978-1-134-68919-4.
- ↑ [a] Christmas Humphreys (2012). Exploring Buddhism. Routledge, 42–43. ISBN 978-1-136-22877-3.
[b] Brian Morris (2006). Religion and Anthropology: A Critical Introduction. Cambridge University Press, 51. ISBN 978-0-521-85241-8. , Quote: "(...) anatta is the doctrine of non-self, and is an extreme empiricist doctrine that holds that the notion of an unchanging permanent self is a fiction and has no reality. According to Buddhist doctrine, the individual person consists of five skandhas or heaps – the body, feelings, perceptions, impulses and consciousness. The belief in a self or soul, over these five skandhas, is illusory and the cause of suffering."
[c], Quote: "(...) Buddha's teaching that beings have no soul, no abiding essence. This 'no-soul doctrine' (anatta-vada) he expounded in his second sermon." - ↑ Ronald Wesley Neufeldt (1986). Karma and Rebirth: Post Classical Developments. State University of New York Press, 123–131. ISBN 978-0-87395-990-2.
- ↑ Karl Potter (1986). in Ronald Wesley Neufeldt: Karma and Rebirth: Post Classical Developments. State University of New York Press, 109. ISBN 978-0-87395-990-2.
- ↑ Steven Collins (2010). Nirvana: Concept, Imagery, Narrative. Cambridge University Press, 33–34, 47–50, 63–64, 74–75, 106. ISBN 978-0-521-88198-2.
- ↑ Steven Collins (2010). Nirvana: Concept, Imagery, Narrative. Cambridge University Press, 31. ISBN 978-0-521-88198-2. , Quote: "This general scheme remained basic to later Hinduism, to Jainism, and to Buddhism. Eternal salvation, to use the Christian term, is not conceived of as world without end; we have already got that, called samsara, the world of rebirth and redeath: that is the problem, not the solution. The ultimate aim is the timeless state of moksha, or as the Buddhists seem to have been the first to call it, nirvana."
- ↑ Mun-Keat Choong (1999). The Notion of Emptiness in Early Buddhism. Motilal Banarsidass, 1–4, 85–88. ISBN 978-81-208-1649-7.
- ↑ Robert Neville (2004). in Jeremiah Hackett: Philosophy of Religion for a New Century: Essays in Honor of Eugene Thomas Long, Jerald Wallulis, Springer, 257. ISBN 978-1-4020-2073-5. , Quote: "[Buddhism's ontological hypotheses] that nothing in reality has its own-being and that all phenomena reduce to the relativities of pratitya samutpada. The Buddhist ontological hypothesese deny that there is any ontologically ultimate object such a God, Brahman, the Dao, or any transcendent creative source or principle."
- ↑ (2000) Tantra in Practice. Princeton University Press, 21. ISBN 978-0-691-05779-8.
- ↑ "Candles in the Dark: A New Spirit for a Plural World" by Barbara Sundberg Baudot, p. 305