Oeugg

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«L'oeugg del padron l'ingrassa el cavall.»
(Proverbi)
On oeugg verd.

L'oeugg (variant: [œtʃ] in lecches e brianzoeu, [etʃ] in tesines alpin, [otʃ] in cremasch, paves e cremones, [øʎ] in di dialett de l'alta Valtolina[1], [øil] in bregajott) l'è on orghen sensorial, che 'l partegn a l'aparaa visiv. El serviss per ciappà di informazion in su l'ambient intorna a travers la lus.
El manda si segnai a travers el gnerv ottegh al cervell. In de l'omm l'oeugg l'è bon de ciappà tucc i color con l'onda de frequenza in tra 400 e 700 nm (donca minga i infraross e i ultraviolett). Alter esser vivent a gh'hann di oeugg che ciappen ond de frequenza diferent.
I insett e i crostacei gh'hann oeugg compless, formaa de alter oggitt pussee piscinitt. I ragg de lus creen di imagin singoi, che vegnen mettuu compagn per soraposizion, compagn d'on mosaich: quell sistema chì però l'è minga bon de toeu tucc i detali, anca se 'l ciappa anca i moviment pussee piscinitt.
A gh'è alter besti, tant 'me la sciguetta, che hinn pussee bon de vedè de nott, perchè gh'hann on numer pussee grand de cellul de la retina che lavoren anca con poca lus.

L'oeugg de l'omm a l'è compless e bon assee. El se troeuva in de la cavità ocular, in del crani, e 'l se pò spartì foeu in d'ona part denanz e on'altra dedree. Dedree ghe partiss el gnerv ottegh, che 'l se origina in del bulb cont ona diramazion. Denanz a gh'è 'l center del popoeu (on bus negher che 'l toeu su i ragg) e l'iride (ona membrana muscolar che la strensg e la slarga la pupilla a segonda de quanta lus la gh'è e che l'è colorada). El popoeu e l'iride hinn proteggiuu de la cornea. Per difend l'oeugg a gh'è anca di liquid compagn di lagrem.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla oeugg la riva del latin oculus, con l'istess significaa. La se troeuva in tutt i lengov romanz (italian occhio, frances œil, spagnoeu ojo, piemontes euj, ligur euggio, venezian ocio, forlan voli, aragones uello, catalan ull, galizian ollo, sardegnoeu ogu, normann yi, ocitan uèlh, romen ochi, portoghes olho, sicilian occhiu, napoletan uocchio, valon ouy, asturian güeyu). L'è ona radis comuna anca ai lengov germanegh (cf. ingles eye, todesch auge...) e a on bell poo de lengov slav (bieloruss voka, serbocroatt oko...).

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. NavigAIS, carta numer 101