Ḍākinī

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La ḍākinī Vajrayoginī.

Ind el panoramma religios pan-Indian, i ḍākinī (sanscret: डाकिनी) hinn di dej minor o di demoness maja-carna e ciuccia-energij che hinn staa convertii a protetriz del dharma. Desgià che a hinn despess soziaa cont el cel, l’aria e l’ispazzi, ins i montagn de l’Imalaja e ind la tradizion buddhista Vajrayāna ghe disen anca khandroma (tibetan: མཁའ་འགྲོ་མ་), che el vœur dì “lor che traversen el cel” o “ballerinn celestiaj”.

Ind el buddhesim tibetan[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ḍākinī hinn fiss popolar ind el buddhesim Vajrayāna, indove che a je ciamen anca “ḍākinī de la sagezza”, e in quell sens chì la parolla la vegn anca dovrada per referìss a di donn umann che hinn rivaa a on bell nivell de desvilupp spiritual, come la Yeshe Tsogyal. Solitament, però, i vegnen concepii ‘mè di creatur femeninn compagn di mus gregh, cont on caratter aggressiv e inrabient, che hinn bonn de commandà i energij e i moviment de l’ispazzi. In quell contest chì el cel e l’ispazzi hinn ona metafora per śūnyatā, ona parolla sanscrita dovrada ind el buddhesim per esprimm el concett de vœuj metafisegh e del prenzippi de insostanzialitaa de tucc i fenomen. I ḍākinī hinn donca ligaa a l’energia in tutt i sò forma e posseden ona posizion centrala ind ona quaj pratega basada ins i tantra.

A se retegn che ai ḍākinī ghe piasa mett i omen a la prœuva, e testà la soa cognossenza e auto-controll. A gh’è on poo de stori in Tibett de di ḍākinī che ghe manden di vision a dij omen adree a medità per indùjj in tentazion e fàggh perd la concentrazion primma che riven a on statt de samadhi. Se la prœuva la ven soprada, però, el meditador l’è livaa sù al reamm celestial di ḍākinī e recognossuu ‘mè on mahasiddha, on mistegh che l’ha gagnaa di podè para-normaj a travers la pratega meditativa.[1]

Ona ḍākinī.

A hinn particolarment prevalent soratutt ind l’orden Kagyu del buddhesim tibetan, indove che la tradizion la vœur che ona ḍākinī in personna l’avess daa la coronna negra di Kagyupa al Karmapa quell de trii, Rangjung Dorje.[2] La coronna negra l’è vegnuda vun dij emblemma de l’orden, e i sœu member hinn anmò al dì d’incœu ciamaa “i berett nigher”, contrapognuu ai Gelugpa che ghe disen “i berett sgiald” per el color di sœu capej.

Iconografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind i sò representazion i ḍākinī hinn per el solet refiguraa come di tosann sgioven adree a ballà – ona quaj vœulta anca sora a di cadaver – e despess desbiottaa. I pœuden avèggh ona collanna fada de crani o de crapp de mort tajaa via, e i se tegnen i cavij longh, salvadegh e minga peccenaa. Generalment, i sò facc gh’hann on’espression furiosa e indiavolenta.

Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. The Life and Teaching of Naropa.
  2. The Third Karmapa Rangjung Dorje, Shambhala Publications.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]