Buddhitaa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Statua dora del Buddha ind on monasteri buddhista.

Ind el buddhesim, on buddha (pāli: 𑀩𑀼𑀤𑁆𑀥, sanscret: बुद्ध), “quell che el s’è dessedaa”,[1] l’è on titol per lor che s’hinn inluminaa e che hann guadagnaa el nirvāṇa intravers i sò forz e fadigh, senza ‘vèggh de maester per insegnàggh el dharma. El titol l’è pussee usualment dovraa per referìss al Gautama Buddha, el fondador del buddhesim, al qual sovenz ghe disen semplizement “el Buddha”. La Buddhitaa (sanscret: 𑀩𑀼𑀤𑁆𑀥𑀢𑁆𑀯, buddhatva; pāli: buddhatta o buddhabhāva; cines: 成佛) l’è donca la condizion e el rangh de on buddha, o de “on dessedaa”.[2] Quest istatt spiritual inscì elevaa el ven anca ciamaa samyaksaṃbodhi, “dessedament complett”.

El titel l’è anca doperaa per tucc i olter vess che hann gagnaa la bodhi (“dessedament”) e la vimukti (“liberazion del desideri”), compagn dij olter buddha uman del passaa che aveven otegnuu l’inluminazion primma del Gautama, i inscì-ciamaa Tathagata, i cinch buddha del cel che vegnen prenzipalment veneraa ind el buddhesim Mahāyāna, e el bodhisattva Maitreya, che el ghe rivarà a l’inluminazion ind el futur e el ghe suzzedarà al buddha Gautama ind el sò rœul de supremm buddha del mond.

L’obiettiv del senter Mahāyāna del bodhisattva l’è la buddhitaa completta, inscì de tràggh de benefizzi a tucc i olter vess senzient cont l’insegnàggh la via che la menna a la cessazion del duḥkha, l’insodisfazion o el patiment.[3] El pensee Mahāyāna el ghe dà contra a la posizion de la tradizion Theravāda ins quell lavor chì, indova che l’obiettiv pussee commun l’è el gagnament de on istatt de arhat[3] – la comprension de la vera natura de la realtaa – intravers l’andàggh adree al buddhadharma, i insegnament del buddha supremm.

Anca de vardà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Buswell, Robert, ed. (2004), Encyclopedia of Buddhism, MacMillan reference USA
  2. buddhatva, बुद्धत्व. Spoken Sanskrit Dictionary Arqiviad qé: [1] . (accessed: January 10, 2016)
  3. 3,0 3,1 Gethin, Rupert (1998). The foundations of Buddhism, 1st publ. paperback, Oxford [England]: Oxford University Press, 224–234.