Letteradura milanesa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Tradizionalment el termin litteradura milanesa el se riferiss de norma la produzion litteraria che la vegn de la zona del vegg Dugaa de Milan, cont el doperà 'me lengua la varietà del Lombard Occidental conossuda 'me dialett milanes: in quell sens chì el pò vess consideraa on sinonim de litteradura lombarda occidental, già che tucc i pussee important scrittor dialettai insubrigh vegniven a Milan.\n In temp pussee moderni, el termin l'è anca doperaa cont on significaa pussee stregg, cioè 'l pertocca domà la produzion litteraria de Milan e del sò contad.

La litteradura original in Milanes l'è fada sù de on gran numer de poeta, che in d'on quai cas gh'hann avuu ona gran fama anca foeura de la Lombardia (el Carlo Porta, tant per dìnn vun, ma anca el Giusepp Parin) e d'on quai romanzee che l'ha scritt giò i sò romanz direttament in Milanes.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Ferdinando Fontana el diseva che 'l scrittor pussee vegg de la litteradura milanesa l'è de considerà el Peder de Bascapè, nassuu in del XIII secol e scrittor d'on Sermon Divin con sora la data del primm de giugn del 1264. I sermon hinn l'unega òpera datada de la letteradura didattico-religiosa del nòrd Italia, che l'aveva giamò daa di test notevoi grazie a l'òpera de autor come el Gerard Pategh de Cremona ò el Giacomin de Verona.

Ma l'autor lombard pussee important del Dusent l'è senza dubbi el Bonvesin de la Riva. Nassuu a Milan tra 'l 1240 e 'l 1250 e mòrt in del 1313, l'è famos per el sò Liber di Tre Scrittur, poema in quartinn, in del qual el parla de l'Inferno, de la Passion de Gesù e del Paradis. L'è donca on'evidenta anticipazion de la Divina Commedia del Dante Alighiee.\n Hinn molto important anca el Trattaa di Mes in forma de apòlogh e 'l Vulgare de elymosinis, descrizion cruda de ona quaj maladia important, cont on realismo compagn del Jacopone da Todi. Ona sòrta de galatee medieval l'è 'l De quinquaginta curialitatibus ad mensam, representazion viva e realistica mettuda in de la tradizion manualistiga del temp. Alter òper hinn i Contrast, ona serie de disput come la Disputatio rose cum viola, indove i virtù borghes vincen quij aristocratich.\n El Bonvesin l'è staa anca autor de òper religios come la Passion del Giòbb, La vita del Sant'Alessi e soratutt i Laudes de Virgine Maria.

L'us scritt del Milanes el ciappa alter vigor a Milan sòtta la signoria di Viscont, come in del cas del Lancino Curti de l'Andrea Marone. I testimonianz scritt del Quattercent hinn anmò indecis per quell che 'l reguarda la grafia: el Benedetto Dei el compònn el primm glossari in milanes in 'sto period. In del secol quell de sedes el Gian Paol Lomazz (pittor manierista) el fonda l'Accademia de la Vall de Blegn, che la forniss informazion anca sora alter dialett de quell temp.\n In del 1606 l'Ambroeus Biffi, cont el sò Prissian de Milan de la parnonzia milanesa el proeuva a fà sù ona prima codifica del Milanes. Pù o manch in quel period el sortiss el Varon Milanes, che 'l proeuva a mostrà di etimologii grech e latinn de vari paròll milanes. El librett l'è compagnaa de ona quai poesia che, cont ironia, la difend la dignità del Milanes 'me lengua litteraria.\n Se cuntom minga el Fabi Vares (1570-1630), el pader de la litteradura milanesa moderna l'è 'l Carlo Maria Magg (1630-1699): òmm de coltura e de ona certa importanza in del Milan del sò temp, el scriv commedi e poesii d'occasion. L'è lù l'inventor de la maschera del Meneghin e quell che ghe porta ona standardizzazion de l'ortografia milanesa.

In del Settcent vegnen foeura i over de Carl'Antoni Tanz, Geronim Biragh, Francesch Geronim Coeuri, Giusepp Parin (che però l'è conossuu soratutt per la soa contribuzzion a la litteradura italiana) e, soratutt, Domenegh Balestreri.\n Quell secol chì el ved nass la polemiga de la Brandana, che la ved i letteraa milanes mettes a difend la lengua ambrosiana di accus che ghe mandava l'abaa Onofrio Branda: la resposta la sortiss cont ona serie de articol e poesii, e la vegn inscì appassionada che i autorità austriegh se veden costringiuu a ordinà de moccàlla lì.

I primm desenni del Vottcent inveci veden el pussee important, famos e grand di poetta milanes: el Carlo Porta. La soa overa l'è bella granda e la catta dent ona motta de argoment. L'è consideraa vun di poetta pussee important del Romanticismo italian. Intorna a lù se incontren on bell poo de alter letteraa milanes, tra i quai cuntom Tommas Gross (che 'l scriv anca in lombard) e Lissander Manzon.\n In del 1814 el Francesco Cherubini el pubbliga el primm dizionari milanes: la soa ristampa (in cinch tomm, tra el 1839 e 'l 1843, cont on'appendis sortida in del 1856), l'è vun di monument de la coltura dialettal milanesa. In del 1816 el studios el tira foeura ona raccolta in dodes volumm cont on'antologia di pussee grand autor milanes, del Varon fina al Porta.

El XIX secol (soratutt in la segonda metà) l'è l'età dorada del teater: a troeuvom per esempi el Carlo Bertolazzi (autor de El nost Milan), Cletto Arrighi e Ferdinando Fontana. Manchen minga i poeta (compagn de Giovanni Rajberti), i scrittor (Emilio De Marchi) e sortissen alter quatter dizionari: el Cappelletti (trilengov: milanes-italian-frances), el Banfi, l'Arrighi e l'Angiolini. Vegnen foeura anca i primm autor che scriven minga in milanes, ma che doperen i dialett di proppi sitt (compagn del Speri Della Chiesa Jemoli). El Ferdinando Fontana el pubbliga ona noeuva antologia (1901).

In del Noeuvcent i poeta e i scrittor (anca quei d'occasion) cressen semper pussee, senza cuntà che la vegn foeura anca ona tradizion de canzon d'autor (regordom Giovanni D'Anzi, Nanni Svampa, Enzo Jannacci). El poetta pussee famos e important del secol però l'è 'l Delio Tessa che, per el sò vess antifascista, el viv isolaa de la coltura del sò temp. Tra i alter poetta milanes del Noeuvcent a troeuvom Giovanni Barrella, Luigi Medici, Luigi Cazzetta, e Franco Loi.

El teater milanes el seguta a 'ndà innanz grazie a l'opera del Giorgio Strehler e de attor compagn del Piero Mazzarella.

Al dì d'incoeu la produzion litteraria milanesa la gh'ha anmò 'na soa presenza, anca se l'è minga tant considerada. Se scriv soratutt poesia, e di poeta del dì d'incoeu hinn el Carletto Oblò (pseudonim de Edoardo Bossi), el Daniele Gaggianesi e 'l Luis Balocchi.