Umidità

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'umidità a l’è la quantità de acqua o de vapor de acqua che gh’è denter in del’atmosfera (o, pussée in general, ind ona massa d'aria), ind ona sostanza o ind on còrp[1].

Misurada di parametri de umidità[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh’è divèrsi parametri che rappresenten l’umidità de on sistèma:

  • Umidità assoluda: a l’è la densitàa del vapor de acqua, o ben el rappòrt tra la massa de vapore de acqua e el volumm indoe l’è contegnùu. In del sistema SI se misura in kg/, anca se in del’uso tecnich a l’è mej de doperà el so sòtt-multiplo (g/m³). L'umidità assoluta la varia con la temperadura e la pression.[2] Come che l’è minga esprèssa in percentual, a l’è on valor difficil de interpretà e donca a se preferìss a doperà l’'umidità relativa.[3] L'umidità assoluta la po’ vèss esprèssa come massa de acqua per volùmm de aria o come pression parzial relativa del vapor rispètto ai alter componént de l'aria (kg/m³ o Pa) o in massa de vapor (kg) divisa per la massa d’aria (kg).
  • Umidità specifega: a l’è el rappòrt tra la massa de l’acqua e la massa complessiva de aria comprésa ind on cèrt volùmm.[4]
  • Umidità relativa: la designa el rappòrt percentual tra la quantità de vapor che gh’è dent ind ona massa d'aria e la soa quantità massima (cioè a saturazion) che el volùmm d’aria el pò avègh denter in di stèss condizion de temperadura e pression, o ben el rappòrt tra la pression parzial del vapor e la pression de saturazion. In alter paròll, a l’è el rappòrt tra l'umidità assoluta e l'umidità de saturazion. Con valor de umidità relativa del 100% el ven minga ‘me necessaria conseguenza che tutta la massa d’aria la sia fada su de acqua o vapor, ma che quèlla massa d’aria lì la gh’ha dent la massima quantitàa de vapor che ‘l pò vèss contegnùu in quèj condizion senza che ghe sia la condensa: in quèj condizion lì la possibilitàa de precipitazion a l’è molto alta. L’ umidità relativa la pò vèss inscì calculada: Umidità relativa= Umidità assoluta / Umidità massima possibil x 100.
  • Rappòrt de mes'cianza: a l'è el rappòrt tra la massa de vapor che gh’è denter ind on cèrt volùmm de aria ùmeda e la massa de aria sècca contegnuda in tal aria.[5]

Umidità de saturazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La quantità massima de umidità che la pò vèssegh dent in on’unità de volùmm (o de massa) de aria la dipend de la temperadura; con "umidità di saturazion" (o tension de saturazion) se voeur designà la quantitàa massima de vapor de acqua che pò stagh denter con quèlla termperadura lì (con l'equilibri intra i molecol che svaporen e i molecol che con condensen). La quantitàa de vapor che pò stàgh dent ind ona massa d'aria la se sbassa come che la se sbassa la temperadura e diventa nagòtt a -40 °C. La saturazion l’è influenzada anca di caratteristich del’acqua svaporànt (fase, sostanz sciòlt denter, càrega de sti chì, forma de la superfice svaporànta). A se definìss donca ona "temperadura di saturazion adiabatega".

Umidità atmosferega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Effétt visìbel de l'umidità atmosferega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Variazion de l'umidità specifega massima con la temperadura.
Umidità condensada in su ona finèstra

Con la pression costanta (trasformazion isòbara), se la temperadura la va su, la pression parzial del vapor la rèsta l’istèssa, inveci la pression de saturazion la va su: donca l'umidità relativa (pression parzial del vapor/pression di saturazion) la se sbassa; de conseguenza se la temperadura de foeoura la va giò l'umidità relativa la va in su.

A gh’è donca ona temperadura, ciamada "temperadura de rosada", che la corrispond al valor de l'umidità relativa pari al 100%, sora al qual l'aria la se troeuva in condizion de sora-saturazion, ch’a l’è nò ‘na condizion de equilibri, per quèst l’aria la tend spontani a mandà foeura l’acqua in eccèss inscì de tornà de noeuv in condizion de equilibri, o ben a saturazion. In condizion di sora-saturazion el vapor de l’acqua el condensa, fin a fa formà la "scighera"o “nèbbia”, ch’a l’è fada su de tanti piccolissim gottìnn de acqua sparpajàa in del’aria. Se la scighera l’incontra ‘na superfice frèccia, i gottinn de acqua ch’hinn disperdùd denter se tacchèn su in su la superfice ‘me rosada (oppùr brina in del caso de valor di temperadura minor de di 0 °C).

Alter effètt de l'umidità atmosferega hinn:

  • la formazion di nìvol: ch’hinn simil ai schighér, con la differenza che se formen pussée distant del soeul;
  • i precipitazion: che vegnen giò di nivul dòpo che la temperadura la s’è sbassada pussée o la pression l’è andada su;
  • la svapo-traspirazion del soeul, ch’a l’è on fenòmen important comè per el mantegniment dell'umidità del soeul, a soa vòlta influenzàa dell'umidità atmosferega;
  • el svilupp de organismi vivent (per esempi, in agro-meteorologia, el svilupp di fong), che la sò crescita l’è regolada per via de l’umidità del’ambient indoe i viven.

Fattor che cambien l’umidità atmosferega[Modifega | modifica 'l sorgent]

I procèss che cambien l’umidità atmosferega hinn quèj che ghe gionten o ghe trànn via del vapor de acqua a l’aria o ben el svaporament, la condensa, la buidura e la svapo-traspirazion.

Svaporament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El svaporament a l’è el passagg del stat liquid al stat de vapor di molecol de liquid (acqua) a contàtt cont el gas (aria) indoe se deslenguen. In del cors del svaporament el ven domandà el calor sconduu de svaporament. [6]

I fattor che influenzen el svaporament hinn:

  • la temperadura, che l’accèlera la velocità de svaporament, perché se la temperadura a l’è pussée alta, el sarà maggior anca el numer di molecol che gh’hànn assée energia de passàa del liquid a l’aria. [6]
  • la pression atmosferega: se la pression atmosferega a l’è pussée bassa, l’è inferiora la spinta in su la superfice de l’acqua, e donca per i molecol a l’è pussée fàcil a lassà la massa liquida. [6]
  • l’umidità: compù l’aria l’è lontana de la saturazion compù el svaporament l’è svèlt e ‘l svaporament medesim el pò minga succéd se l’aria l’è satura (Umidità relativa 100%)[6]
  • la velocità del vent, che la favorìss el ricambi de l’aria a contàtt con la superfice che la svapora. [6]
  • la superfice de l’acqua: a parità de volùmm ona superfice granda la facilita el svaporament de già che on numer maggior de molecol el gh’hà la possibiltàa de bandonà la superfice del liquid. [6]
Per savenn pussee, varda l'articol Svaporament.

Condensa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El procèss contrari del svaporament a l’è la condensa che la fa liberà el calor sconduu de condensa, la succed quand l’aria la se reffrèggia sòta el sò pont de rosada. [6]

Buidura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se l’acqua la raggiòng la temperadura che la pression de vapor l’è egual de la pression atsmosferega , el svaporament l’è turborent e l’intèressa tutta la massa de acqua e minga domà la superfice. [6]

Svapo-traspirazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l’è l’insèma del svaporament de l’acqua che gh’è denter in del soeul travèrs i pòr del terrén e de la traspirazion del vapor de acqua di piant. I fattor che favorissen la svapo-traspirazion hinn semper i'stèss che favorissen el svaporament, ancasì gh’è però de che manemàn che l’acqua la comenza a scarseggià se attiven di meccanismi de contròll che fànn de manera che la svapo-traspirazion del soeul e di piant la diminuìss. [7]

Per savenn pussee, varda l'articol Svapo-traspirazion.

Classificazion di zòn climatich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Posizion geografega di zòn ùmed (verd scur), semi-sècch (verd ciaro) e sècch (giald).

Segond i valor de umidità, a se poden scernì foeura quèj tipi chì de zòn climatich:

  • ùmed
  • semi-sècch
  • sècch.

Valor estremament bass de umidità relativa minima diurna (5% o on zich de men, anca in di or nottornìn la pò restàa molto bassa) se troeuven generalment in di desèrt, per esempi ind la region del Sahara. In del cors di giornàd de pioeuva l'umidità relativa de l'aria de foeura la raggiòng i tipich valor del’80-90%.

L'umidità relativa dell'aria in situazion de benèsser la va dal 35 al 65%; ma la gh’avariss minga de andàa sora el valor del 50% con temperadur pussée alt de 26 °C.


Umidità del terrén[Modifega | modifica 'l sorgent]

El contegnùu de acqua in de terren el po’ vèss distìnt in:[3]

  • acqua igroscòpica: surbida in su la superfice di granìtt del terrèn e che la se pò minga trà foeura domà per sugadura;
  • acqua de imbibizion o de suttilièzza: contenuta busìtt di granìtt del terrén, indoe la ven surbida su per suttilièzza;
  • acqua de percolazion o di àves o libera: la se troeuva in di spazzi infra i granìtt. De lee i piant ne pòden nò fà a men per la sò crescita.

Umidità in di edifizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Effètt del l'umidità (espulsion secondaria) in su on mur.

I fenòmen principaj responsabil di problema de umidità in di edifizzi edifici hinn:[8],[9]

  • Infiltrazion: per esempi perché el tètt el lassa andà giò l’acqua, oppur on quaj tubo l’è ròtt, ecc;
  • Suttilièzza: in di mur de fondazion ch’hinn pundà direttament in sul terrén – inscì me je hànn costruìi per 2000 ann, fin al advènt in di ann 1950-1960 dell’ossadura de cement armàa che al dì d’incoue l’è doperàa de nòrma - l'acqua la ven su de automatismo per suttilièzza e la svapora in sui superfici a l’aria, in di edifizzi e de foeura. Quèsta rampegada l’è però domà la component vertical de la sottilièzza, che, defàtt l’agìss in trè direzion, donca l’esist anca l’infiltrazion per suttilièzza orizzontal di mur contra tèrra, per esempi in cantin e mur foeura tèrra incassàa in discès.
  • Condensa: la condensa a l’è on fenòmen ingeneràa domà per via l’aria che gh’è dent in del’edifizzi, o ben di sò temperadura e contegnùu de vapor de acqua. Ògni metro cubo de aria el pò contegnì domà on cèrta quantitàa de grammi de vapor de acqua a ona cèrta temperadura. Pussée l'aria è frèccia e men el sarà el vapor che ‘l podarà stagh denter innanz de raggiòng el sò "punt de saturazion" de là del qual l’eccèss a l’è manda foeura per mèzz de gottìnn. Quan quèst el succed in ambient esterno l’è ciamà "rosada", quand de denter el se ciama "condensa". Chestachì la se forma donca, indoe l’aria le ven frèccia quand che la ven in contàtt con di superfici frècc dent in del’edifizzi. (per esempi in corrispondenza di inscì ciamà "pont termich" oppùr de mur minga isolàa assée de l’ambien de foeura. Per de pu, chèl raffreddament chì el po’ succéd infra strati isolant de mur esterni a “cappòtt” mal-progettàa;
  • on’altra sorgent de umidità in di ambient (reconossuda molto rarament e anmò de men se ne parla in letteretura) a l’è caosàda di cristàj de sal accumulàa su per el svaporament in del cors de ann o sècoj de salida vertical o orizzontal a partì de la terra arenta. Quèj cristàj chì hinn ciamà "igroscòpich" perché pòden surbì su l’umidità de l’aria e poeu mandala de noeuv foeura quand che la temperadura e l’umidità relativa de l’ambient cambien. Ona quaj sostanza, compagna del clorur de calcio, la pò surbì su de l’ambient insci tanta acqua fin anca a deslinguàssegh denter. Domà la sò presenza, donca la pò mantegnì ùmed ona stanza anca se gh’è ona barriera contra la salida o la condensa.

Per ona giusta diagnosi de ona situazion, a gh’è de tegnì de cunt che oltra sti tre resón de umidità chì gh’hinn nò di alter. Ciascheduna infra i trè reson a l’è indipendenta di alter , ma ovviament tucc e trè poden agì vuna insèma a l’altra.

Se cred che domà la presenza de tròppa umidità ind i mur o ind l’aria in di edifizzi la pòda faj degradà. Tuttamanch, el fatt che on mur el sia bagnàa a el fa ruinàll minga: basta pensà ai colònn di pont e ai banchin di pòrt roman ch’hinn stà per sècoj denter in del’acqua e hinn ancamò ben mantegnùu. Comunque l'umidità, in deperlée, la pò creà i condizion che favorissen di fenòmen ch’hinn i vèr motìv de la ruìna (per esempi fong e muff) oltra che i sal solubil contegnùu denter. De fatt, in di mur, el sfarinàss, el schejàss, i marsciùr, ecc. se fann anca per via di cristaj de sal ch ‘i se formen sòta la superfice adrèe a al svaporament di sal mineral solubil, tràa su in del mur per via di inflitrazion travèrs el fenòmen de la suttilièzza, o portàa là per mèzz de l’acqua marina, ch’hinn semper caregh de sal sciòlt denter.

Istrument de misura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per podé trà foeura l’umidità specifega a saturazion ( de conseguenza l’umidità specifega se l’è conossuda quèla relativa) a se dopéra el nomograma del'Herlofson, ch’a l’ è ‘na cartina indoe gh’hinn tanti serie di linej con divèrsi valór de umidità, pression e temperadura e del risultàa de la sò incroseggiadura a ne ven feoura el valor de umidità specifega (a saturazion) per quèj condizion li.

L’istrument doperàa per misurà l’umidità reliativa se ciama igrometro che gh’hà na scala gradauda tra el 0% e ‘l 100%.

Infra i istrument de misura de l’umidità atmosferega gh’hinn:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Nicola Zingarelli, Il nuovo Zingarelli. Vocabolario della lingua italiana, 11ª edizione, Milano, Zanichelli, 1984.
  2. Centro Meteo Italiano.it - "Umidità assoluta e relativa" Arqiviad qé: [1]
  3. 3,0 3,1 Enciclopedia Treccani, "Umidità"
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 88-483-1168-7. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 222-224. ISBN 88-483-1168-7. 
  7. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 224-226. ISBN 88-483-1168-7. 
  8. Giovanni Manieri Elia, Metodo e tecniche del restauro architettonico, Carocci, Roma 2010, pp. 175-180.
  9. Pinto Guerra Edgardo, Risanamento di murature umide e degradate, D Flaccovio, Palermo 2008-11, cap. 2-3.

Vos correlàa[Modifega | modifica 'l sorgent]