Buidura

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Separazion acqua/oli per buidura

La buidura a l’è el fenòmen fisegh de vaporizzazion (cioè de la trasformazion de on liquid in gas o vapor) che ‘l riguarda tutta la massa de on liquid per via de la fornidura de calor. Quèsta transizion de fase chì la succed domà in corrispondenza de la temperadura de buidura, che per ona cèrta pression la rèsta l’istèssa in del cors de tutta la buidura. Sòta la temperadura de buidura, la vaporizzazion la càpita inveci domà in su la superfice, e l’è ciamada svaporament.[1]

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Temperadura de buidura dell'acqua in funzion de la pression del’ambient
Acqua in buidura. A differenza del sempliz svaporament, tutta la massa de liquid l’è trada denter in del procèss.

El vapor che ‘l se forma in del cors de la buidura el se concentra in di ammàss ciamà boll, e dai boll a l’è che ’l ven foeura el nòmm del fenòmen. I boll de vapor hinn la fase dispèrsa, inveci el liquid che gh’è intorna a l’è ciamà fase continua.

La buidura la succed domà in del stat liquid e quand che la tension de vapor del liquid l’è eguàl de la pression atmosferega (o pussé in general quèll dell'ambient che gh’è intorna).

Degià che la tension de vapor l’è mai nagòtt, s'a se sbassa assée la pression, a se pò indù la buidura per di temperadur anca arent a la temperatura che ‘l se forma el giazz. Chesschì l’è el motiv perchè in del spazzi, foeura del pianètta Tèrra, indo 'a gh’è nò la pression atmosferega, i còrp liquid i esisten minga.

Al contrari, s'a se tira su la pressión a temperadura costanta, la buidura la se ferma.

Come che la temperadura la va su, dato che la tension de vapor la crèss, el succéd che, a pression costanta, s’a se scalda on liquid che l’è nò adrée a buì, chèsschì el buirà, inscambi s’a se reffrèggia on liquid in buidura, la buidura la se ferma. Tuttamanch, s’a se vàa adrée a scaldà on liquid giamò in buidura cont el mantegnì la pression costanta, la temperadura l’aumentarà minga, de già che tutt el calor fornìi el vengnerà tirà dent in del fenòmen de la buidura (calor sconduu).

Pont de boidura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol pont de buidura.

La temperadura de boidura a ona cèrta pression l’è ona caratteristica de ona sostanza pura o ‘na mes'ciada, ciamada "pont de buidura", ch ’a l’è fada di valor de temperadura e pression indoe esisten insèma i fasi liquida e vapor.

Alzada del pont de buidura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol alzada del pont de buidura.

El pont de buidura el varia in presenza de sostanz sciòlt dent in del liquid (o ben di soluu).

La differenza tra el pont de buidura de 'na soluzion che la gh’ha dent on solùu e quèll del compòst solvent in deperlù l’è ciamada alzada del pont de buidura (de sòlit designada con la sigla BPE, sigla inglesa de Boiling Point Elevation).

L’alzada del pont de buidura a l’è in proporzionalità dirètta con la molalità de la soluzion per mezz de 'na costanta caratteristica de ògni solvent (a l’è ona proprietà colligativa).

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Rolla, p. 98.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]