Umidità specifega

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Vos principala: Umidità.

Umidità specifega in funzion de la temperadura, con pression atmosferega de 1000 hPa

L'umidità specifega a l’è ‘na grandezza fisica che la misura l'umidità che la gh’è denter in ona cèrta massa de aria. La pò anca vèss ciamada titol de vapor. [1]

Definizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La se definìss ‘me el rappòrt tra la massa del vapor de acqua mv e la massa complessiva de aria m in quèlla colòna lì che gh’hinn denter ind on cèrt volùmm m=mv+ md, con md massa de aria sècca: [2]


L'umidità specifega l’è ligada al rappòrt de mes'cianza (r) per mèzz di sti relazion chì:

Del pont del vista di numer, l'umidità specifega e el rappòrt de mes’cianza hinn quasi eguàl:

e donca:

indoe 'p' a l'è la pression atmosferega e 'pv' la pression parzial del vapor.


Ai temperadur normàj, el valore de q a l’è pressappòch 5-20 gv/kg in sul livèll del soeul (istèss del 0,5-2% de l'aria) e 0,1 gv/kg ind la media troposfera (istèss de 0,01%).

Càlcol[Modifega | modifica 'l sorgent]

On tal valor de umidità specifega el pò vèss ottegnùu se a se conóss la pression atmosferega in èttopascal (hPa) e la temperadura de l'aria in grad Celsius, cont el doprà la fórmola de calcolà la pression de vapor satur e il rappòrt de mes’cianza, e la ne fa conóss el valor del moment de l’umidità specifega.

indoe:

  • T a l’è la temperadura
  • pvs a l’è la pression de vapor de saturazion
  • p a l’è la pressione atmosferega
  • r el rappòrt de mes’cianza
  • UR l’è l'umidità relativa
  • q l’è l'umidità specifega

El valor del rappòrt de mes'cianza moltiplicàa per l’umidità relativa ne fornìss l’ùmidità specifega de l’aria esaminada.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Junus A.Çengel (2010). termodinamica e trasmissione del calore (in italian). McGrawHill, 49. ISBN 88-386-6203-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 234. ISBN 88-483-1168-7. 

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Alan S. Foust; Leonard A.Wenzel; Curtis W. Clump; Luis Maus; L. Bryce Andersen, I principi delle operazioni unitarie, Ambrosiana, 1967.
  • Alberto Cavallini, Termodinamica applicata, Cleup, 1990.
  • Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test. ISBN 88-483-1168-7. 

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]