Suttilièzza

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Suttilièzza dell'acqua e del mercurio

La suttilièzza a l’è l’insèma di fenòmen caosàa di interazion infra i molecol de on liquid e un sòlid in su la sò superfice de separazion. I forz tràd denter in quèll fenòmen chì hinn la coesion, l'adesion e la tension superficial.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

La suttilièzza la se manifesta, per esempi, in su la superfice de on liquid[1] in contatt cont on sòlid. Chichinscì la superfice la pò vèss sollevada de già che i fòrz de adesion intra l’acqua e el sò recipient hinn maggior rispètto ai fòrz de coesion infra i molecol de acqua, oppur spofondada rispètto al rèst de la superfice, perché in quèl caso chì hinn i forz de coesion che dòminen rispètt ai fòrz de adesion.

Quand che la superfice d' on liquid l’è curva, ind la sò part incavada a se ingenera ona pression maggiora de quèlla che la gh’è ind la sò part bombée. Per restabilì l’equilibri infra sti dò pression chì, el liquid el gh’avarà de andà su o giò d’on cèrt volùmm. Spiègaa d'on'altra manera la colòna de linquid l'andarà su in del tubo fin tant che la forza de gravità de la colòna de liquid la sarà assée da equilibrà i forz de adesion tra el liquid e el recipient. El fenòmen l’è pussée evident in di tubi suttìl de già chè in sti chì l’è maggiora la part de liquid in contatt cont i mur del recipient rispètto al volumm totàl e donca la part de liquid che l’ingenera i forz de adesion la sarà maggiora e per quèst el spostament del livèll del liquid denter in del tubo suttil el sarà pussée alt.

Da la suttilièzza dell'acqua a ne deriva l'imbibizion, o ben el mòto suttil di molecol d’acqua che s’cionfen la sostanza insuppada.

Dato on liquid ind on recipient, el pont central de la superfice, che ‘l sia besìnfi vèers l’alt ‘me per l’òli o el mercurio, oppùr vèrs el bass compagn del caso dell’acqua, el se ciama menisco, e a l’è l'altèzza indoe se legg la misura (in su la scala graduada del recipient).

Umidità de salida per suttilièzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'umidità de salida a l’è on fenòmen possibil per via di proprietàa di suttilièzza dell’acqua. L'umidità in salida a l’è la càosa principal di fenòmen di ruìna di edifizzi. L'acqua la va su per "suttilièzza" da i àves fin ai mur di ca’: quèst a l’è possibil quand che l’àves el se treouva fin a 6 meter sòta tèrra. L'acqua, la va su per suttilièzza, travèrs i condòtt che gh’hinn naturalement in del sòtt-soeul fin a incontrà divèrsi materiaj edili, comportandoss inscì ‘me in del modèll propòst con el princìppi di vas comunicant.

El liquid che gh’è in du vas comunicant el rèsta al’istèss livèll, quand però i vas gh’hann di misur divèrsi el liquid l’andarà su de misura proporzional a l’invèrs del diametro di vas medésim, o ben, compù el diametro di suttìl el sarà pìccol conpù el liquid l’andarà tant in alt . (leg del Jurin).[2]

Numer de suttilièzza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol numer de suttilièzza.

Alzada del menisco[Modifega | modifica 'l sorgent]

Effétt de la suttilièzza per l’acqua e per el mercurio.

Per on suttìl cilindrich de ragg , se pò calcolà l'alzada o la sbassada del livèllo del liquid in del suttìl rispètto a quèllo del liquid ind on recipient esterno de diametro largh (leg del Jurin):

indoe:

  • a l’è la tension superficial (J/m² oppur N/m);
  • θ a l’è l'angol de raccòrd tra la superfice del liquid e el mur del recipient;
  • ρ a l’è la densità del liquid (kg/m3);
  • g a l'è l’accelerazion de gravità (m/s²);
  • r a l’è el ragg del suttil (m);
  • a l’è la variazion de quòta del liquid in del suttìl rispètto a quèll del liquid in del recipient esterno.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. . URL consultad in data 11 maggio 2017.
  2. «Come eliminare l'umidità di risalita dai muri - Tecnologia e Ambiente». Tecnologia e Ambiente, 9 dicembre 2017. Vardad in data 9 dicembre 2017.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]