Brina

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La brina in su 'n praa.

La brina o prina, provina l'è on residov de giazz granulos e de aspett cristallin a forma de scaj o agh che 'l se forma per el brinament del vapor de l'aqua in de l'atmosfera.

Formazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La brina de inragiament l'è la pussee comuna in Lombardia e la se forma soratutt in su superfis che tenden a desperd el calor: la troeuvom soratutt duranta i nocc d'inverna, cont el ciel seren e senza vent, condizion che favorissen la despersion del calor. La se forma per el brinament del vapor aqui in su 'na superfis freggia (el soeul, i ogett, i tecc): donca bisogna che 'l pont de rosada el sia pussee alt de la temperadura superficial, ma pussee bass a 0°C.

Gh'è anca on'altra brina, ciamada brina de avenzion, e che l'è minga tant frequenta in Italia. La se forma cont i vent fregg, che fann nass di cristai de brina proppi fin anca sui superfis rialzaa in direzion oposta al vent, compagn di borr o i lampion, ma con di nivei de umidità de l'aria bei alt.

Tutt dò i varietà de brina poeuden parè compagn de la calabrosa: ma la calabrosa però la se forma cont el gelàss di gottinn denter a la scighera, quand che la temperadura l'è sotta ai 0°C.
La brina l'è diferenta de la rosada che, in d'on moment che 'l vegn dopo la soa formazion, la gela e la forma di strutur de giazz a boll piscininn che se ciamen rosada bianca.

La brina la pò formàss anca de soravia a altra brina, giazz o nev, e la vegn ciamada brina de superfis. Quell lavorà chì el suced minga domà in natura, ma anca in di frigorifer e in di congelador. In montagna la nev fioccada de poch la pò gelà, se l'aria l'è umeda assee. In 'sta manera, se formen di strutur gelaa e ciamaa fior de nev. Quei lavorà chì se poeuden vedè in di region polar, compagn de l'Islanda.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla brina e i sò variant vegnen tucc del latin pruīna, con l'istess significaa. Pruīna l'è anca colegaa a frost, parolla doperada in ingles, islandes, danes, norveges e svedes per ciamà la brina, e che l'è colegada anca al verb ingles to freeze[1].
El termen brina (e compagn) l'è doperaa soratutt in Lombardia, Piemont, Emilia e Liguria, oltra che in Toscana, Umbria e Lazzi (insemma a brinata). In del Trentin, inscambi, se dopera la parolla bruma (compagn del rumen brumă e l'albanes bryma, ma anca de l'ossolan bruma, che l'è ona manera de ciamà l'autunn[2]), intant che in del Venet se dopera pussee broxa o bròxema[3]. In del sud e in Sardegna se dopera pussee el tipo gelata, compagn del frances gelée (blanche), del portoghes geada branca e del catalan gelada.

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. etymonline.com
  2. Vivaio Acustico delle Lingue e Dialetti d'Italia.
  3. Navig AIS, carta numer 375.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]