Senad de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«[...]

Daspò vu vederì tut el Senat,
conseier gienerai e castelan
e i president di dù Magistrat,
princep e castelan, trì prazedent,
quel dol Senat e quei di Magistrat,
e col gran cangielir conservator
quel ch'as dis l'ordinarij, e quel di biad;
gh'è anc el prezendet dra sanitat,
e i fiscai da le toghe e dai pagn corti,
tesorier gieneral, monizioner
e po l'ofiz ch'a 's dis di colitrar.

[...]»
El Palazz del Senad, in via Senad. Incoeu l'è la sede milanesa de l'Archivi de Statt.

El Senad de Milan (latin: Senatus Excellentissimus Mediolani; italian: Senato di Milano) l'è staa vun di orghen governativ pussee important del Ducaa de Milan.
El gh'aveva fonzion giurisdizionai e legislativ, e l'è andaa inanz del 1499 fina al 1786.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Senad l'è staa miss in pee del Luis XII de Francia, con l'editt de Vigeven del vundes de november del 1499, in sul modell di parlament frances. L'ha sostituii duu colegg precedent, cioè 'l Consilium secretum e 'l Consilium iustitiae.
L'orghen l'è staa mantegnuu anca di spagnoeu (che n'hann sgrandii de bon i competenz) e di austriegh: inscì el Senad l'è staa on element de continuità bell fort.
A l'è staa sopress in del 1786 de l'imperador Giusepp II d'Austria, e i sò competenz hinn staa spostaa a on orghen noeuv, ciamaa Consili de Governa. Quest chì l'è soravivuu fina al 1797, cont el rivà di frances e la nassuda de la Republega Cisalpina.

Strutura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Senad de Milan l'era faa su de member - ciamaa senator - nominaa a vita. In del 1499 gh'era dersett milanes e on quai frances de fiducia del Luis XII. I senator gh'aveven de fà mestee diferent: almanch duu prelaa, quatter militar, intant che i alter gh'aveven de vess dotor de colegg. I primm dersett senator hinn staa l'Antoni Trivolz (vescov de Comm), Girolom Pravesin (vescov de Novara), Peder Galaraa, Francesch Bernardin Viscont, Gilbert Boromee, Erasmo Trivolz, Claude Leistel (del parlament de Tolosa), Gian Francesch Marlian, Michele Rizzo, Gian Francesch Cort, Gioffredo Caroli, Giovann Stefen Castion, Girolom Cusan, Antoni Caccia, Girolom Moron e Giovann Biragh.
Col passà del temp el numer di senator el s'è grandii: in del 1537 a eren giamò 27. In del Ses'cent hinn deventaa quindes, di quai trii spagnoeu. Demaneman i giureconsult, che vegniven del patrizziaa milanes, hann finii per vess la magioranza, per via de l'estrazion coltural soa de lor: per on giureconsult el colmen de la cariera l'era devegnì on senator.

Fonzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El poter pussee important del Senad l'eva el diritt de interinazion di legg, cioè 'l poter de confermà i disposizion del re (o del sò governador), opur de opones a lor in del cas che i fudessen in contrast cont i legg del Statt de Milan.

Inoltra el Senad l'era el tribunal supremm del Milanes in materia civil e penal: in di caus pussee gross (confin tra possession, diritt de fameja, nomina de tutor, obligazion tra privaa, diritt feudal), oltra che per i crimen punii con la pena de mort, a l'era el giudes in istanza unega; per i sentenz di magistratur superior l'era giudes de segonda istanza, e per quei di magistrature inferior l'era giudes de ultema istanza. El podeva avocàss i caus de competenza de alter giudes, o mandàggh a lor i istruzion su comè trattà i caus sò de lor. Tucc i giudes gh'aveven de andà tutt i settemann del senator de turno per relazionà in sui cas sò de lor.

I sentenz (o decisiones) del Senad eren minga motivaa, e eren inapellabei; costituiven on precedent vincolant per tucc i giudes inferior, che gh'aveven de respettài compagn se fudessen legg. El Senad el podeva anca desaplicà i legg in di cas portaa al sò giudizzi, per reson de equità. Per tutt 'sti reson, i sò sentenz vegniven regolt e publicaa.

Infina el Senad el ministrava l'Università de Pavia, la censura di liber e la tutella de la salud publica.

I president del Senad milanes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • AA. VV., Bibliotheca Senatus mediolanensis, 2002.
  • Bascapè G.C., I palazzi della vecchia Milano, ristampa 1986.
  • Cattaneo, Carlo, Notizie naturali e civili su la Lombardia (1844) in: Scritti su Milano e la Lombardia, 1990.
  • Cavanna A., La codificazione penale lombarda, 1975.
  • Massetto, G.P., Saggi di storia del diritto penale lombardo, 1994.
  • Petronio, U., Il Senato di Milano, 1972.
  • Signorotto G.V., Il ruolo politico di Bartolomeo Arese nell'Europa secentesca, Convegno di studi "Mecenatismo culturale e spettacolo al tempo dei conti Bartolomeo Arese e Vitaliano Borromeo. 1650-1690", Cesano Maderno, 13-14 giugno 1998.
  • Zeppegno, L., Le chiese di Milano, 1999.
  • Monti, A., Iudicare tamquam Deus. I modi della giustizia senatoria nel Ducato di Milano tra Cinque e Settecento, 2003


Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]