Và al contegnud

Pagina principala/SL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 79 988 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Corresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand.

A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari.

A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan.

I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna.

Corresg el nass 'me comun el nass intorna al temp di Lombard antigh e la se desvilupa in la cità 'na signoria, che la resta in pè de l'ann 1000 al 1635. L'è tirada a man per la prima voeulta in del 946 e in del 1009 la gh'è la prima testimonianza di De Corresg, una fameja che la sarà assee influenta in la storia de la cità e, soratut in tra i secoi XIII e XIV, anca foeura, vist che hann provad, cont una politega assee prepotenta, a ciapàss vari feud arent in tra Parma e Resg.

(Innanz)

A l' savivet qe ...

El Bust del Nibal in del musee nazzional de Napolis

El Nibal (anca Nibol o Nibel; 247-183 a.C) l'è stad on condoter cartasgines. L'è considerad coma vun di pussee grand condoter e statista de l'Età antiga, nemis sgiurad de la Republega Romana e ultem leader de grand valé de Cartasgin pruma de la soa toma in di guerre puneghe.

El Nibal l'è nassud in del 247 p.d.S. in la fameja del condoter cartasgines Amilcar. Sgiamò a noeuv agn l’ha sgiurad de vesser nemis de Roma. L’è vegnud el capo pussee important di armade cartasginese in Hispania, l’ha fad partù la Seconda Guerra Punega, quand che l'ha tacad Saguntum. Ind el 218 a.C l'è ruvad in Italia e l'ha inferid ai roman di desconfite, tra i che la gh'era anca quella de Canne. Nepunemanch i roman inn stad boni de reciapà l’inizziativa e de tacà su el contratach pruma in Hispania e despoeu in Africa. L'è stad batud a Zama, despoeu la che a Cartasgin la restava nò oltra possibilità che firmà la pas con Roma. In del 196 p. C. l’è stad acusad de vesser contra i roman e l’è stad forzad d’andà via. El s'è copad in del 183 p.d.C. desgià che el voeureva mìa dàlla vinta ai roman.

El Nibal l’è considerad coma vun di pussee grand stratega de la storia de l’Oeuropa e anca vun di pussee grand condoter de l’Età antiga insema al Lissander Magn, el Sgiuli Zesar, el Scipio e el Pirros d Epir. E a la fin l’è anca considerad on grand stratega militar, compagn del Napoleon Buonaparte.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"La lavandera cativa la trova mai la preda bona"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?