Vox ind la vedrina
Ona miniadura de la Bataja de Sgiornigh ciappada del liber "Cronegh de Luzerna" ( 1513) del Diebold Schilling.
La bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin.
La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina.
La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i Statt Italian.
In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari (che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna), l'ha faa cress i tension tra di duu Stat. Inoltra, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el poder de Milan in Italia (al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza), hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pee de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Già che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promess el tesor ducal de Pavia.
(Inanz)
A l' savivet qe ...
La Carrozza vicinala a pianal rebassaa (in italian: carrozza vicinale a pianale ribassato, breviaa PR) a l'è 'na carrozza passegee doperada di Ferrovij del Stat italian di agn '60 per el servizzi local e regional: Incoeu in tra i rotabil pussee vegg, a la soa epoca a hinn staa 'n cambiament important in del servizzi.
Hinn staa i primm carrozz in Italia cont el pianal rebassaa, anca se domà in la part centrala, cont i estremm pussee volt e accessibij cont trii carrej. A hinn staa anca in tra i primm a vèss staa faa su in version semipilota.
A hinn staa faa su in trè ordinazion, cont di bej differenz in la costruzion, e hinn tipicament dividuu in dò serij:
- Serie 1965, cont 'na costruzion pussee antiga, frenada a cepp, e alimentazion di servizzi ausiliari cont on generator in sui ass, pussee rumoros. N'hinn staa faa su 165 e hinn ancamò in servizzi in Calabria
- Serie 1972, cont ona frenada pussee moderna a disch e 'n generator mìnga in su l'ass
(Va inanz...)
Ind i oltre lengue...
I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian
Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
|
|
Ocio!
- La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
- La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.
Wikipedia
Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.
I nost Cinq Pilaster i è:
- La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
- La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
- La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
- La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
- La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|