Pagina principala/SL
|
![]() Vox ind la vedrinaLa Cunfederaziun Elvetica o Svizera (Italian: Svizzera, Confederazione Svizzera; Tudesch: Die Schweiz, Schweizerische Eidgenossenschaft; Frances: Suisse, Confédération suisse; Rumanc: Svizra, Confederaziun svizra) a l'è una cunfederaziun de statt (i cantun) de l'Europa centrala; la gh'ha per vesin Germania, Francia, Italia, Austria, e Liechtenstein. Quest paes chì al gh'ha una fort tradiziun de neutralità pulitica e militar, però anca de cuuperaziun internaziunala, vist che l'è la sed de tantin urganizaziun internaziunai. La versiun latina del sò nom ufizial: Confoederatio Helvetica, la cunsent da catà minga föra vüna di quatru lengui ufizial. La sua abreviaziun: CH, a l'è quela che se dövra per identificà i dumini web che se referissen a la Svizera a l'Internet. (Innanz)
![]() A l' savivet qe ...I Tortei cremasc i è el mangiar plussee famos de la cuxina tradizionala cremasca e una ricetta unega ind el panorama gastronomeg lombard e italian. Ge n’è miga de tortei come qesti qé d’oltre bande, e gnanca de le so variant. L'unega ricetta qe la ge someia, un poo a la lontana, l’è qella dei cjarsons de la Carnia, una rejon qe l’è staita anc’pò a lee sota el domine venezian ind i stess agn de Crema, e qe i g’ha dent anca lor l’œga passa, le spezie e el cacao. L’è miga possibil cognosser la vera orijen dei tortei cremasc: pœl dar-ss qe i sies staits faits la prima volta tant qe g’era a Crema la dominazion veneta. G’è almen do prœve qe le mostra qe qella storia qé l’è vera: la prima l’è qe, anc’mò adess, el tortel cremasc l’è un piat tipeg e uneg, e al se trova nomà ind i pais de la diocesi de Crema o jo de lé, çoè dent ind i confin de l'antig Territore Cremasc de la Serenissima. La segonda prœva la sta ind i ingredients del pien: i amarets (armelline), le spezie, i candits e l’œva passa i era tœts articoi qe i ruvava dai traffeg con l'orient, qe i venezian i g’ha havid per secoi sota el so control. (Va inanz)
![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
![]() Sota 'l pont de s'cif e s'ciafQe diga è-la borlada jo ol 1 de dexember 1923 ind la bergamasca? Risposta
![]() Un proverbe a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
![]() Una vox de scriver
![]() Cossa s'pœl far?
|