Franzesch Pertusaa (scritor)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Pertusaa

El Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard.

Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Familia, prim agn e vita privada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia.

El gh'haveva un teater in cà che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina.

Del 1758 el resta orfen de mam e poch dopo moeuren anca i so fredei, inscì el deventa el prim mas'c de cà: el studia filosofia in seminari de gesuita e 'l se mostra subit om de gran fed, tant de vesser mandad, de novizzi, a insegnà filosofia al licee de Com. El lassarà poeu el seminari e 'l se maridarà del setember 1772 con la contessa Maria Olginada, che ghe darà un mas'c, el Luca, che 'l studiarà a Parma, e cinch tosann, la prima che la studiarà di salesiane, alter trè studiarann di angeleghe e vuna che 'l cressarà lu.

I prime oeuvere[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del 1775 el scriv un sonet, cont el titol Le monache in disordine, per comentà la sopression del monester de Santa Luzzia, e subit adree ne scriv un alter intitolad Le monache in gala, che inn stad dad al nobel Trivolz e, poch pussee inanz, dad foeura cont el pseudonim de Canfresco Puresatti. Infin, el s'è pentid de havéi dad foeura e l'ha fad inscì de recuverà tute i cobie che restaven.

Del 1785 el dà foeura la soa prima traduzzion, i Letere de la Louise de La Vallière, che dopo una vita de stravaganza la s'era pentida e l'era andava a fà penitenza in d'un convent. Del 1788 el stamparà la Consolazione del cristiano, del Roissard: la soa l'era no la prima traduzzion, ghe n'era sgiamò vuna de Venezzia, però la soa pussee larga e curada mej e del 1790 un palper ciamad Via piana, unica, e sicura per chiunque traviar non voglia dalla retta e sana credenza, cont anca i note. L'ha dad anca foeura, in quell period, una catada de sò poesie in italian, ciamada Saggio di poesie in prosa di un verseggiatore lombardo, spartid in do part.

In quell temp l'ha dad foeura, a Assisi, anca quater alter palper, che però inn minga rivad al temp del Peder Rudon, canonegh de Gesa de San Babila che l'ha scrivud la soa biografia quand che l'era mort.

Istituzzion e 'l Napoleon[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Gesa di Spos

Cont el rivà del Napoleon in Lombardia el se svesina semper pussee a la Gesa, tant de andà tucc i dì a la Gesa di Spos a orà. El 26 de masg del 1796 un grup de soldad frances el gh'ha de andà a menàll in preson, ma veden el so avocat, el Toti, che ghe garantiss che 'l se saria costituid, inscì el fa, e l'è mitud dent a la preson de Santa Margarita insema a vari alter nobel milanes: dopo un quaj dì inn menad prima a Pavia, poeu a Voghera e infin a Tortona, indova che lu e i alter decurion inn serrad su in del castell. A la fin, el 14 de sgiugn, inn menad a Nizza dopo de un straport bell longh, indova che ghe lassen un poo de libertà, pussee 'me ostagg che presoner, e 'l va a orà, quand che 'l po, in la catedral de la cità.

El 7 de otover ghe nonziarann che 'l sarà liberad e 'l lassen andà el 13 del mes, ma el gh'havarà de restà a Noara, ospit di Olivetan de Santa Maria di Grazzie, indova che 'l incontrarà el so amis avocat Toti e 'l so prim fioeul Luchin, e poeu un frach di so amis e amise e anca la soa mier. In tut quell temp chi el tegn un giornal, che 'l finiss cont el so fà san-Martin prima a Palanza e poeu a Nervian, vers l'otover 1798.

In del midem la soa fioeula Balbora la se marida cont el Scipion Giani, e lu el scriv di sestine in onor de l'event, cont el titol In Occasion Del Faustissem Matrimoni Intra La Zittadina Balbora Pertusada E El Zittadin Scipion Giani.

Del 1799, el se scond, a cà de 'n amis in campagna, di autorità de la Republega Cisalpina e 'l scriv i sestine in milanes Meneghin scondùu foeura de ca in di ultem agonii della Repubbleca Cilappina, che sarann dade foeura poeu in la catada Meneghin sott'ai Franzes, con dent anca varie poesie in sul so vesser ostagg a Nizza, el viver a Noara ospit di monegh, vegnude foeura vers la fin de l'ann, quand che la Republega l'era dree a descomparì.

El tornà a voltà e la critega di filosof inluminista[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa mier Maria Olgiada la moeur del 1812, in del midem ann el dà foeura di memorie de lee, e 'l se met a voltà semper pussee: el test pussee longh che l'ha voltad in quell temp l'è stad Pensieri cristiani scelti dall'opera il tesoro del cristiano, spartid in cinch liber, l'ann adree inveci el dà foeura la traduzzion de Lettera ad un giovin signore sulla incredulità.

Del 1816, dopo havé cognossud el penser del Voltaire, del d'Alembert e del Diderot, e havéll trovad propi schivios, el volta Le Circostanze della morte corrispondente alla vita di tre supposti eroi del secolo decimottavo, che 'l trata la vita e la mort de 'sti pensador. In del midem ann, in del volum X de 'na collezzion di oeuvere in dialet milanes, a l'è ciamad vun di poeta pussee brai in la lengua ambrosiana.

Quell ann chi a l'è produtiv per el Pertusaa, che 'l volta anca el Compendio della Passione di Nostro Signore Gesù Cristo, che l'era mai stad voltad in italian, e in la prefazzion de l'oeuvera el se dis vesin a la mort e pront: el voltarà anca Sentimenti cristiani adattati alle persone malaticcie od inferme per santificarsi ne' mali loro e per prepararsi a una buona morte, senza però mai rivà a dàll foeura lu, e che l'era stad donad al Gian Peder Borromee Ares.

Del 1817 el darà foeura la soa oeuvera: i Rime milanesi, per la pupart de argoment sacher o moral, dopo che i so amis ghe 'l domanden, e 'l voltarà anca Soliloquij divotissimi sui patimenti di Nostro Signore Gesù Cristo e 'l Compendio della vita d'Alfonsina Giusti, una tosa de sedes agn morta in d'un convent di Salesian. In del midem ann ghe moeur el so prim fioeul, de 44 agn, e ghe resten a lu i quater nevodin. Del 1818 el darà foeura el palper voltad L'empio convertito e l'Epitteto cristiano.

Del 1819 el tornarà a dà foeura, con la traduzzion de il ritorno del cuore umano a Dio, oeuvera del gesuita Franzesch Salazar descoverta del 1640, de La verità difesa e provata coi fatti contro le calunnie viete e nuove, dad foeura a Parma, e anca di Trattenimenti. Al temp midem, el mena la soa Gesa de San Calimer a festegià i Angel Custod, oltra a sostegnì el mostrà publegh de la comenion in di gese, che 'l frequentava despess.

I ultim temp e la mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Basilega de San Calimer

Frequentador ativ de la soa gesa e de quella di Spos, che l'ha vist fina a la mort, l'ha dad foeura vari opuscoi dedicad a la venerazzion de la Madona e l'adorazzion de la Comenion a Milan, anca se l'era semper pussee strach: in del Il mentore dei fanciulli e dei giovanetti, voltad de lu, el scriv che 'l pensa che la sarà la soa ultima traduzzion, perchè, con pussee de votant'agn, l'era propi strach. Comunque, l'ha sutad a lensger test de carater religios e a regalànn di cobie ai so amis pussee bon.

A quell temp, insema al president De La Porta, l'andava ogni domenega e dì de precet a la Gesa de San Steven, inscì de scoltà el curad prevost Zoppi e i so omelie. El torna comunque a voltà del 1820, a dà foeura la traduzzion de una catada de esempi storegh frances, oltra a una collezzion de vers de la Bibia per i malad, tradota liberament del frances, e a un test in su l'educazzion, indova che se critega anca el Rousseau e 'l so Emili.

Del 1822 el dà foeura una storia de la gesa francesa del 1806, oltra a un test in su di esercizzi de fà prima de ciapà l'eucaristia, scrivud del pader Griffet, e poeu anca il Cristiano in ritiro, semper a tema esercizzi spirituai, e anca Ragguaglio edificante dell'ultima malattia e della morte esemplarissima del Delfino padre di Luigi XVI, un test storegh in su la cort francesa.

El 20 de masg del 1823 el porta al so stampador de fiducia, el Pirota, el so ultim test, Il Cristiano Cattolico inviolabilmente attaccato alla sua religione merce la considerazione di alcune prove che ne stabiliscono la certezza, traduzzion del test apologetegh del Nicolas Joseph Albert de Diessbach, a dìgh "ciapee el mè ultim lavorà, m'interessa che l'è stampad". El moeur du dì adree, dopo havé ciapad el viategh: el so obet l'è fad semper a San Calimer, e gh'è stad un frach de sgent.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]