Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaOl Stoicismo a l'è stacia öna curènt de la filosoféa greca. 'Dré al 301-300 prìma de Crést, ol Zenù de Cissio a'l' istitüess a Atene la Stoà, mia fö di müra ma in sènter sità, apröv a l'agorà, la piassa principàl. Chèsto fato l'indecia zamò öna diferènsa nèta rispet a la scöla epicöréa: la scöla stòica la se farà dét sèmper de piö indela realtà sitadina e indel sò sistéma edücativ. Defàt, ü decrét sitadì,l'à unuràt ol Zenù per èss istàcc co la sò éta ü modèl per i zuègn. Forbe ol Zenù a'l sè copàt a 72 agn, 'dré al 262-61 prìma de Crèst, e l'è stàcc sotràt a spèse pöbleghe indel capsant de la sità, e pör lü l'ìa mia nassìt a Atene, ma 'l gh'ìa riàt forbe 'dré al 311 de Cissio, indel'ìsola de Sipro, doe l'ìa nassìt 'dré al 332 prìma de Crést. Öna storièla la cönta sö che a Atene, in d'üna bütìga de librér, l' ìa sintìt léns sö i Memorabel d'ol Senofunt, ch'i parlàa d'ol Socrat, e l' à domandàt indoe se pülìa troà di ómegn compagn. Ol librér a'l gh' à segnàt ol cinech Cratete, che 'l passàa vià prope in de chèl momét. Dóca, ol Zenù ghe sarèss indàcc adré in d'ü prìm momét a l'insegnamét cinech, che, insèma a la riprésa de quàch téma platonègh, l'arèss lassàcc l'imprónta in d'üna di sò prìme övre, la Repüblega. Defàt, chechissé, lü'l sostegnìa l'abolissiù di sólcc, di tempi e di matrimòne, a'l vedìa la ìra cumünità indela cumünità di bù, ma l'ametìa pò la libertà de incest e, in cas de bisògn, de canibalismo. (Inanz)
A l' savivet qe ...El Piero Parini (Milan, 13 de november 1894 - Aten, 23 de avost 1993) a l'è stad un politegh, prefet e militar italian, podestà de Milan del 1943 al 1944. Fioeul de 'n ispetor di ferrovie, l'ha fad la Granda Guerra cont el Gabriele D'Annunzio, e gh'è andad dree in l'Impresa de Fiume e l'ha aderid al fascismo fin del principi. Grazzia al so savé di lengov l'è mandad a fà carrera diplomatega, in del 1935 el va in guerra in Africa e in del 1941, quand che l'Italia l'ha invadud la Grecia, l'è nomnad comissari civil di Isole Jonie. Con la Republega Social Italiana l'è nomnad podestà de Milan e 'l lanzia un prestit de 1 miliard de Lire, che in principi i partigian voreven pagà no indree ma poeu, in su volè di Liad, hann pagad, in del 1944 l'è nomnad capo de la Provincia e, insema al Vincenzo Costa, el se met a fà di mense publeghe a bass cost. El se retira del fascismo perchè contrari ai rapresaje. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|