Maria (mader de Gesù)

De Wikipedia
(Rimandad de Maria, mader de Gesü)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
L'incoronazzion de la Vergin del Diego Velázquez

La Maria (in ebraich מרים, Miryam, o Myriam, in aramaich Maryām, in grech di Setanta Μαρίαμ, Maríam, o Μαρία, María, in arab: مريم, Maryam; ? - Gerusalem o Efes, 42/45) a l'è la mader del Gesù. Despess l'è ciamada "Madona" per antonomasia.

In bas ai Vangeli, el Pader l'ha scernida per portà in su la terra el sò Fioeul e, a travers del Spirit Sant, ghe l'ha incarnad dent, dopo che el Gabriell gh'ha nonziad che gh'havaria havud un fioeul senza mai vedé un om. La se maridarà comunque poeu con l'Isep, che 'l cressarà el Gesù. Quell roeull chi gh'è recognossud anca del Coran, che la ciama Maryam bint 'Imran e 'l recognoss el nassiment de Vergina, e i musulman la consideren vuna di done pussee importante de la soa fed, insema a l'Asiya, a la Khadīja e a la Fāṭima.

I cristian, in del concili d'Efes, gh'hann dad el titol de Theotókos (in latin Deipara), o ben mader de Dia, inscì de responder al nestorianesim che 'l sostegniva che la fuss domà la mader de la natura umana del Gesù e che donca la ciamava domà "mader de Crist". Di alter dogma scompartid de la pupart di gese a inn el nassiment de vergin del Gesù e la soa verginità perpetua. La Gesa catolega l'ha recognossud 'me dogma, del 1854, l'Imacolada Concezzion, o ben el facc che l'è nassuda senza el pecad original. I ortodoss la ciamen Panaghia, o ben tuta santa.

Catolegh, ortodoss, ortodoss orientai e una part di anglican oren e canten per Maria, e domanden la soa intercession: per la dotrina catolega, a la Madona ghe speta el cult de iperdulia, che l'è pussee grand de quell di Sant, che ghe speta la dulia, ma pussee bass de quell per el Signor, che l'è de latria. Di orazzion e cant famos inn l'Ave Maria, el Salve Regina, el Regina Caeli, l'Ave Regina Caelorum e l'Alma Redemptoris Mater, in la tradizzion ortodossa a gh'è l'Agni Parthene. Una tradizzion ben importanta a l'è quella del rosari, indova che se ripeten varie orazzion per la Madona, che incoeu l'è tipega catolega, ma la gh'havaria di origin orientai.

La pupart di protestant, inveci, la ora minga per la soa intercession, desgià che pensen che domà el Signor el gh'habia de vessél, e recognossen nanca che l'è restada semper vergin dopo, desgià che i Vangeli parlen de fradei del Gesù.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]