Denis Diderot

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Denis Diderot, 1767, realizad del Louis-Michel van Loo.

El Denis Diderot (Langres, 6 de otober 1713 - Paris, 31 de luj 1784) a l'è stad un filosof, poeta, scritor, matemategh e critegh d'art frances, vun di pussee important esponent de l'inluminism. A l'è cognossud soratut per havé lavorad a l'Encyclopédie insema al d'Alembert.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Educad di gesuid e menad per la via eclesiastega, el finiss inscambi i so studi a Paris, indova che el toeu in del 1732 el titol de maître ès arts de l'università. In del 1746 el sortiss anonem el so prim liber, Penser filosofegh, condanad del parlament. Intratant l'editor Le Breton el ghe da l'incaregh de voltà la Cyclopaedia de l'ingles E. Chambers, che poeu la sarà l'inizzi del pussee grand proget de l'Encyclopédie, che l'impegnarà in fina al 1772, restad indeperlu in fina a la fin. In del 1749 el vegn metud in preson a Vincennes per tri mes, per el liber Letera in sui orb, indova che el ciapava posizzion de ateism. El taca poeu a cognosser anca i olter esponent inluminista del temp, 'me 'l Voltaire, el Rousseau, el Grimm, el d'Holbach e el d'Alembert.

Penser[Modifega | modifica 'l sorgent]

La natura e Dé[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'idea de la natura che troeuvom in di Penser filosofegh a l'è vesina a un deism naturalistegh, indova che i femonem naturai inn sota a un organism suprem, però la so concezzion la cambiarà in del temp, in tra ateism e panteism. In de l'Insogn del d'Alembert, per esempi, el paragona Dé a un ragn e 'l mond a la so tela. De chì el Diderot el formula una teoria probabilistega e in part evoluzzionistega, de fad el sostegn che tucc i element de l'univers a poden vesser considerad animad e che donca i organism se trasformen vun in de l'olter: la vita l'è el resultad de una certa organizazzion di particole materiai. El Diderot poeu a l'è contra a la concezzion materialista e mecanecistega de la natura, in su che 'l scriv la Confutazzion de l'Helvétius in del 1773, per critegà i posizzion de dogma.

Oeuver principai[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Pensées philosophiques (1746)
  • Pensées sur l'interprétation de la nature (1754)
  • Le Rêve de D'Alembert (1769)
  • La Religieuse (romanz)
  • Jacques le Fataliste et son maître (romanz)
  • Le Neveu de Rameau (dialogh)

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti Editore