Comenion

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Benedett XVI el dà la comenion

La comenion o anca eucaristìa a l'è, in del cristianesim, el sacrament che el Gesù midem l'ha fad su in l'Ultima Cena, quand che l'ha ciapad el pan e 'l calis e i ha benedid e fad bever ai so apostoi. Insema al batesim, a l'è vun di sacrament che se troeuva in pratega in tute i confession cristiane.

I prim cristian sostegniven che el pan e 'l vin deventaven debon el corp e 'l sangu del Signor, dotrina che poeu la s'è desvilupada in la gesa catolega (che la ciama transustanziazzion), in quella ortodossa e anca in quelle ortodosse oriental. Con la reforma protestanta inn vegnude foeura di posizzion noeuve: i moviment pussee ligad a la gesa de prima, tant 'me quei luteran e anglican, creden che gh'è una vera presenza del Signor, anca se denegaven la transustanziazzion, a insubì di posizzion pussee vesine a la consustanziazzion, indova che pan e vin inn anca el corp del Signor, ma resten anca pan e vin. Cont el nasser de noeuve denominazzion, tante hann tacad a sostegnì che el Gesù el gh'è domà in forma spiritual o che la se fa domà inscì de regordà i event de la Cena. In del mond protestant, a l'è ciamada pussee Cena del Signor che comenion.

La manera che i spece inn dade ai fedei cambien de tradizzion e tradizzion: per el pan in la Gesa latina se dopera l'ostia, che l'è de pan senza levad, menter in quella oriental, catolega e ortodossa, se dopera la prosfora, che la leva su, menter per i protestant el dipend de gesa a gesa, gh'è quei che hann guarnad l'ostia e quei che inveci inn tornad al pan. Per el vin, la pupart di gese la gh'ha di so regole in sul comè el gh'ha de vesser: normalment el gh'ha de vesser natural e fermentad, anca se la Gesa catolega, in bas a una veggia tradizzion, la amet anca el most fermentad propi poch, per esempi se un prevet el gh'ha di problema de salut. I gese americane ligade al moviment de la temperanza, che l'è contra al bever alcol, doperen semper el gius d'uga.

Un temp, la Gesa catolega la dava el vin squasi domà a quei che celebraven, ma cont el Concili Vatican II a l'è tornad in voga el dàlla sota i do spece, che inn dade in manera spartida, prima l'ostia e poeu el vin. I ortodoss, inveci, messeden vin e pan e 'l dann ai fedei cont un cugiarin liturgegh.

Per i gese che veden la comenion 'me una comemorazzion despess l'è fada de rari, con di gese che la fann anca domà 'na voeulta l'ann inscì de regordà la Pasqua (l'è el cas, per esempi, di Testimoni de Geova), menter per i gese che veden in la celebrazzion de l'Eucaristia el center de la soa vita religiosa a l'è fada a ogni messa.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]