Liechtenstein

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Liechtenstein
Liechtenstein - Bandera Liechtenstein - Stema
(detai) (detai)
Für Gott, Fürst und Vaterland
Liechtenstein - Localizazion
Liechtenstein - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Prenzipaa del Liechtenstein
Nom ofiçal Fürstentum Liechtenstein
Lengue ofiçai Todesch
Oltre lengue Alemann, Walser (co-offizial a Triesenberg)
Capitala Vaduz  (5400 ab. / 2015)
Politega
Forma de govern Monarchia costituzional
Prenzip Giovann Adamm II del Liechtenstein
Capo de Govern Daniel Risch
Ingress indel'ONU 18 settember 1990
Superfix
Totala 160 km² (189º)
Popolazion
Totala 37 922 ab.(2017)
Densitaa 237.01 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Svizzera e Austria
Fus orari UTC+01:00
Economia
Valuda franch svizzer
PIL (nominal) 7 186,43 milion de USD (2021)
PIL pro capite (nominal) 118'040 USD (2009)
PIL (PPA) 89'400 milion de USD
Feconditaa 1,4
Varie
Codex ISO 3166 LI, LIE, 438
TLD .li
Prefiss tel. +423
Sigla autom. FL
Inn nazional Oben am jungen Rhein
Liechtenstein - Mappa
Liechtenstein - Mappa
Evoluzion storega
Proclamazion 12 luj 1806
Stat de prima Confederazion germanica
 

El Liechtenstein (officialment Prenzipaa del Liechtenstein, in todesch Fürstentum Liechtenstein, in alemann Förschtatum Liachtaschta) a l'è 'na monarchia costituzionala europea, missa in tra la Svizzera e l'Austria.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nass del Prenzipaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Castell de Vaduz, sed di prenzip

In del secol XVII la familia di Liechtestein, originaria de la Bassa Austria, eren dree cercà la manera de 'vègh on post in del Reichstag, cioè la Dieta Imperiala, ma i post eren reservaa domà ai nobij che gh'even di possediment direttament sotta 'l trono imperial, senza di alter feudatari intermedi, e nissun di possediment de la familia, a quell temp lì, el respettava 'sti requisit.

In del 1699 la familia la gh'ha avuu l'occasion de crompà de la familia di Hohensem la Signoria de Schellenberg e in del 1712 la contea de Vaduz, du territori piscinitt ma che gh'even i caratteristich che i Liechtenstein eren dree cercà, cioè avègh nissun scior feudal foeura che l'Imperator midemm.

In del mes de sgenee del 1719, dopo che tucc i ducument per el passagg de proprietà eren staa completaa, l'Imperator Carla VI l'ha decretaa l'union de Vaduz e Schellenberg e 'l volzament de 'sto territori chi al rangh de Prenzipaa, in todesch Fürstentum, cont el nomm de Liechtenstein in onor del sò fidaa servitor Anton Florian del Liechtenstein. In quell moment el Liechtenstein a l'è deventaa on Stat sovran member del Sacher Roman Imperi. A bon cunt a l'è stada 'na mossa politega per stà in del Reichstag, degià che 'l Liechtenstein a l'era governaa di mess di Prenzip Regnant e domà 120 agn dopo la familia di Liechtenstein l'ha visitaa el sò territori, per andàgh a viv domà dopo del 1900.

La fin de la Confederazion e i guerr[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la fin de la Confederazion germanica in del 1866, dovuda a la guerra austro-prussiana, el Stat el renonzia a l'armada e 'l scerniss de affidà la difesa a la vesina Svizzera. Degià che la Prussia l'ha accusaa el Prenzipaa de vess staa la causa de la guerra, per la soa volontà de restà sovran sia de l'Austria sia de la Germania, i du Stat han firmaa no 'na pas. El Liechtenstein, a bon cunt, l'eva mandaa 'na forza de 80 omen cont l'orden de difend el territori todesch del Tirol de 'n attacch italian e de fà no la guerra a di alter todesch. Se cunta su, tra l'alter, che hinn tornaa in 81, se dis che l'alter el fuss on italian in cerca de lavorà o 'n offizial austriegh.

Dopo de la prima guerra mondiala el Stat el renonzia a la pupart di ligamm con l'Austria e 'l decid de fà su 'n union dovanala con la Svizzera e in del 1922 scerniss de doperà el franch 'me moneda.

Durant de la segonda guerra mondiala el Prenzipaa, grazia al Franzesch Isepp, el resta neutral e finna al 1938, cont l'Anschluss, i Prenzip viveven a Vienna. L'espansionism hitlerian a l'era on bell ris'c per el Pajes, an'mò teoricament in guerra cont el stat successor de la Prussia, ma grazia al sò ligamm cont la Svizzera a l'è minga toccaa.

Dopoguerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sed de l'Hilti, voeuna di aziend liechtensteines pussee grand

Dopo de la segonda guerra mondiala el Pajes el tacca a desviluppà el sò settor de la manifattura ma la familia prenzipesca la va in crisi quand che la Cecoslovacchia, cont i decrett Beneš, la toeu via i patrimoni di Liechtenstein in del Stat, situazion che la mena a la fin di relazion con la Cecoslovacchia - el Prenzipaa el derva i relazion con Cechia e Slovacchia domà in del 2009 - e al perd per i Liechtenstein de squasi el 90% di sò patrimoni.

Dopo de l'incident diplomategh con la Cecoslovacchia el gh'ha in del 1951 ona controversia el Guatemala, relativa a 'n cittadin del Liechtenstein, prumma todesch, consideraa desenemis di autorità e menaa in preson in di Stat Unii, menaa innanz a la Cort Internazionala. La Cort in del 1955 la gh'ha daa tort al Prenzipaa e l'ha dii che la cittadinanza senza connession effettiva cont el Stat la var minga per forza in del dirizz internazional e l'ha fissaa donca 'na definizion che l'è doperada anca incoeu quand che se parla de l'argoment.

Domà in di agn '70 la familia prenzipesca la sortiss de la crisi grazia al miôrament di aziend de familia faa del Giovann Adamm, ch'el riess a slargà de bon l'area d'azion e 'l valor de la LGT Bank.

In del 1983 dopo de 'n referendum a l'è deciduu de dàgh el dirizz di vot ai dònn, che l'è recognossuu anca in tucc i comun in del 1986: L'è staa el daree Stat europee a garantì 'sto dirizz.

El Liechtenstein e 'l mond[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monument per i 300 agn del Pajes, festegiaa in del 2019

In di agn '90, grazia ai pression del noeuv Prenzip Giovann Adamm, andaa in sul trono in del 1989 a la mort del pader, el Pajes el va dent in di Nazion Unii in del 1990, in la Sociazion Europea del Liber Scambi in del 1991 e in del 1992 al Spazzi Economich Europee. La vertura di mercaa l'ha menaa i aziend del Pajes a slargàss e a deventà assee espert in l'importà di ben, giontàgh del valor e poeu revendij a l'ester e per esempi la Ivoclar Vivadent la fa su squasi el 20% di dent fals al mond, tant che de l'adesion a la SELS a incoeu el PIL a l'è deventaa pussee gross de ses voeult.

Dal 1 de genar 2000 el Liechtenstein el gh'ha la soa società de posta, dopo che de l'union dovanala hinn staa gestii de La Posta Svizzera.

In del 2003 a l'è reformada la Costituzion per dà pussee de poder al Prenzip e mett la possibilità de secession per i comun e de abolì la monarchia, l'ann dopo el Giovann Adamm el nomina reggent el sò fioeu Luis.

Del 2018 el Pajes, el segond in Europa dopo Malta, el scomincia a fà di legg in favor di criptodanee e vuna di banch del Prenzipaa la nonzia de vorè fà la soa crittomoneda coverta del franch.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Ren, in tra la Svizzera e 'l Liechtenstein

El Liechtenstein a l'è situaa in sui Alp, e 'l confin ocidental a l'è formaa del Ren. El pont pussee volt a l'è el Grauspitz e, anca se l'è in alt in sui mont, grazia ai vent che riven del Sud el gh'è 'n clima mit. Per i sò dimension piscininn a l'è retegnuu on microstat.

A bon cunt di alter scimm important del Liechtenstein, che d'invern a l'è 'na meta interessanta per quej che fann sport invernal, a hinn l'Hinter Grauspitz, el Mazorakopf, el Naafkopf e 'l Falknis. On alter mont de tirà a man a l'è el Schönberg.

El confina con la Svizzera, a ovest cont el San Gal e a sud cont el Grison e a est cont el Vorarlberg, land de l'Austria.

A l'è, insemma a l'Uzbekistan, vun di Stat dobbiament senza sbocch al mar, degià che tucc i Stat che ghe confinen a hinn minga in sul mar.

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Liechtenstein a l'è 'na monarchia costituzional guidada de 'n Prenzip, incoeu el Giovann Adamm II, anca se dal 2004 el sò fioeu Luis a l'è el reggent. La Costituzion del Liechtenstein a l'è in vigor del 1921 e in del 2003 l'è stada emendada assee per permett de abolì la monarchia e ai comun de autodeterminàss e de fà la secession.

El Parlament del Pajes a l'è el Landtag e 'l Prim Minister a l'è 'l Adrian Hasler. El governa a l'è nominaa del Prenzip in sul suggeriment del Landtag, anca se in pratega el se limita a nominà la forza che l'ha vinciuu i elezion.

Per agn el sistema politegh a l'è staa dominaa de du partii: El Partii Progressista di Cittadin e l'Union Patriottega, tucc e duu ligaa al mond del liberalism economich e del conservatorism e separaa soratutt de la vision del poder de la monarchia, anca se in d'on poo de cas a hinn staa insemma al governo. Incoeu gh'è alter du partii in del Landtag: I Independent, popolista e anti-immigrazion, e la Lista Libera, verda e socialdemocratega.

El Prenzip e gh'ha el poder de veto in sui legg e in sui referendum popolar, foeura che per i referendum che abolissen la monarchia o de autodeterminazion, el poeu insubì legg e referendum e 'l pò desligà el Landtag, anca se 'l Pòpol el gh'ha el dirizz de annullà 'sta decision cont on referendum. A l'è anca a capo de la diplomazia statala, anca se a bon cunt a l'è per la pupart delegada a la Svizzera.

Comun[Modifega | modifica 'l sorgent]

I comun del Liechtenstein

El Liechtenstein a l'è compartii in vundes comun: Ogni comun el gh'ha el dirizz de secession de l'union statala.

I comun a hinn compartii in du circondari elettorai, Oberland e Unterland, che reppresenten l'antiga division in tra Schellenberg e Vaduz.

Simboi nazionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sticker cont el motto

La bandera del Pajes a l'è bloeua e rossa cont ona corona a reppresentà i prenzip. La gh'è anca 'na bandiera fondada in sui color de la familia Liechtenstein, gialda e rossa.

Finna al 1936 i bander del Liechtenstein e de Haiti eren istess quand che in di Olimpiadi de quell anni lì a l'è staa descovert el fatt e donca el Prenzipaa l'ha giontaa 'na corona menter Haiti el sò stemma al center.

El stemma a l'è assee compless: el mostra l'aquila de la Slesia, el stemma di Kuenringer, el stemma del Ducaa de Troppau e 'n variazion del stemma di Cirksena, con sotta el corno postal del Ducaa de Jägerndorf e inscudaa el stemma de la familia prenzipesca, giald e ross, che l'è despess doperaa 'me simbol "civil" del Prenzipaa.

L'inn nazional, Oben am jungen Rhein, l'è fondaa in su la melodia del God save the Queen, tolta de la Confederazion germanica, e 'l canta 'n oda al Pajes e al Prenzip. Finna al 1963 el contegniva di riferiment a la Germania e 'l parlava de "Ren todesch" e de "Patria todesca", menter de quell ann lì a l'è staa cambiaa. Per tradizion quand che l'inn el dis "longa vitta al prenzip de la terra" la se volza la man in d'on gest istoregament doperaa per saludà i Prenzip e che 'l regorda la schwurhand ma 'n quajvun el fa no perchè el regorda el salud nazista.

El motto nazional a l'è "Für Gott, Fürst und Vaterland", cioè "Per Dia, el Prenzip e la Patria".

Dirizz uman[Modifega | modifica 'l sorgent]

El governo del Prenzipaa in del 2013

I dirizz uman in Liechtenstein a hinn tutelaa assee. Dal 1996 l'è staa faa sù 'n Offizzi di Pari Opportunità, pensaa in origin paj donn e incoeu doperaa soratutt per i disabil e i immigraa.

El Pajes el rispetta tucc i libertà fondamentai de immigrazion, de sociazion, de studi e de lavorà. El manca però 'n orghen independent che 'l se occupa de dirizz.

I dirizz LGBT in Liechtenstein a hinn respettaa assee: Gh'è 'na legg anti-discriminazion, i gay pòden unìss civilment e, 'me single, adottà.

Dal 1983 i donn voten e dal 1996 el Stat l'ha firmaa la convenzion in sui dirizz i donn. Hinn tutelaa anca i dirizz di fiolitt: L'età del consens a l'è de 14 agn e 'l stupro a l'è punii cont la galera de 1 a 10 agn.

Hinn recognossuu anca i dirizz di lavorent, che pòden contrattà in su bas collettiva e unìss in sindacaa.

Cittadinanza[Modifega | modifica 'l sorgent]

El principi fondamentàl de la cittadinanza a l'è el ius sanguinis: El fioeu de 'n cittadin del Liechtenstein a l'è anca luu cittadin del Liechtenstein.

A l'è possibil anca naturalizzàss dòpo 30 agn de residenza o prumma, per vot popolar e approvazion del Landtag. A l'è necessari renonzià a la cittadinanza de prima, anca se in teoria, se vun el gh'ha giamò la cittadinanza a l'è possibil ciappànn on'oltra.

Se maridaa cont on cittadin del Prenzipaa a l'è possibil deventà cittadin dòpo 10 agn, i agn in del matrimoni conten el dobbi, cont la necessità de superà 'n esamm de todesch e de politega.

Residenza per forestee[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Pajes l'emett 89 permèss l'ann per forestee, la mità a hinn daa per lotteria e l'altra direttament del governo: 72 hinn garantii ai cittadin del Spazzi Economich Europee.

A l'è assee frequent che i lavorent forestee del Liechtenstein viven in Isvizzera o in Austria, in attesa del permess o anca sènza mai domandàll.

Dopo 5 agn de residenza a l'è possibil deventà resident permanent.

Relazion internazionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Confin in tra el Liechtenstein e la Svizzera, vert dal 1923

La sovranità del Liechtenstein a l'è defenduda de la Svizzera dal 1866, Pajes che 'l gh'ha di fort relazion cont el Prenzipaa, tant che el Liechtenstein el dopera el franch svizzer e i sò confin a hinn protegiuu, dal 1922, di Guardii de Confin svizzer. Finna a la prima guerra mondiala a l'era in union dovanala cont l'Austria-Ongaria e i sò confin eren protegiuu di Guardii de Confin del Liechtenstein

L'è member de la Sociazion Europea de Liber Scambi, de l'Organizzazion di Nazion Unii e del Spazzi Economich Europee.

A causa di decrett Beneš, ch'han tolt via di patrimoni de la fameja Liechtenstein in Cecoslovacchia, el Pajes l'ha saraa i relazion cont el Stat e l'ha vert i relazion cont la Cechia e la Slovacchia domà in del 2009.

El gh'ha anca di bon rappòrt cont l'Austria, cont la che collabora in materia de polizia, de preson e de red ferroviaria.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sed centrala de LGT Group a Vaduz, banca de la Casa Prenzipesca

El Liechtenstein a l'è senza debit publegh e 'l dopera el franch svizzer 'me moneda, cont la possibilità de conià di moned sò, in quantità limitada, senza valor in Isvizzera. In teoria l'è ancamò in vigor el franch del Liechtenstein, che però l'è emettuu domà 'me moneda cerimoniala per i collezionista.

Degià ch'a l'è 'n territori senza resors, la pupart de la soa economia a l'è fondada in sui banch e servizzi, che cunten per circa el 50% del PIL, e in sul commercc cont i Stat forestee e 'l gh'è 'n bon settor industrial, che 'l cunta per pussee del 40% del PIL. El gh'ha pussee impres registraa che individov resident e 'l gh'ha on PIL pro capite de 139'000 dollar, el pussee volt del mond. El Liechtenstein el gh'ha on balanz import-export assee positiv, 'l importa circa du miliard e l'esporta pussee de trii miliard.

A gh'è anca 'na piscininna industria agricola che la coltriva forment, formenton, pomm de terra e orz e la produs formaj e vin.

Tass[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Liechtenstein el gh'ha 'na tassa in sul reddit statala del 1,2%, che cont i tass di comun - che hinn assee autonom a nivell fiscal - la riva, in media, al 18%. L'è giontaa on 4% per quej che doperen i servizzi de sicurezza sociala. I aziend a hinn inveci tassaa del 12,5%.

Gh'è 'na tassa patrimoniala progressiva e 'na tassa in sui donazion e i eredità che la varia dal 0,25% al 0,75% per i parent e dal 18% al 27% per i minga parent.

A l'è consideraa on paradis fiscal e finna ai primm agn 2000 el gh'eva on strett secrett bancari, finna a quand, in del 2009, hinn staa abolii 'sti legg.

Coltura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El musee di Art

Lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua offiziala del Stat a l'è el todesch, ma la pupart di gent la parla on dialett alemann compagn de quell parlaa in del Vorarlberg e anca on poo de quell parlaa in del tocch de Sguizzera arent. In del comun de Triesenberg gh'è 'n dialett walser tutelaa offizialment.

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cattolicesim a l'è la religion offiziala del Stat, e la gh'è libertà de cult. In di scoeur a l'è obbligatoria 'n educazion religiosa, cattolica o protestanta.

El Prenzipaa el fa su el territori de l'Arcidiocesi de Vaduz.

Art[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fameja Liechtenstein la gh'ha 'na granda collezion d'art, esposta in del Kunstmuseum Liechtenstein e in del Musee Nazional del Liechtenstein.

Mangià[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Käsknöpfle

El mangià del Liechtenstein a l'è compagn de quell di Stat arent, ciovè Svizzera e Austria, soratutt el Vorarlberg. Minester e formaj - faa de l'importanta industria casearia - a hinn element tipegh de la cusina del Pajes. I piatt pussee famos che gh'hann di variazion tipegh a hinn i Rösti, i Schnitzel - ciovè i cotelett - e i Käsknöpfle. El Pajes a l'è famos anca per i sò vin.

Fest[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del Stat a hinn festegiaa la pupart di festività cattolich e gh'è du fest publegh: El 15 de agost, Festa Nazionala, che la onora el compleann del Franzesch Isepp, e 'l 2 de genar, festa de Berthold V de Zähringen. El 15 de agost i cittadin a hinn invitaa al Castell per parlà cont el Prenzip e 'la Cà Prenzipesca la offriss la birra a tucc.

Media[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Pajes a l'è servii de la Liechtenstein Telekom per i telecomunicazion. A gh'è 'na TV privada, 1 FL TV e 'na radio, FL Radio.

Straport[Modifega | modifica 'l sorgent]

La stazion de Shaan-Vaduz

Strada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'è 250 km de strada asfaltada e 90 km de pista ciclabil. El strapòrt publegh a l'è gestii de Liechtenstein Bus, sussidiaria de la società di postaj svizzer, che la conliga el Pajes anca a 'na quaj città de confin.

Ferrovia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'unica ferrovia del Stat a l'è la Feldkirch–Buchs, gestida de l'ÖBB. L'è doperada domà de relazion regionai, ghe passen di treni Eurocity da e per la Svizzera ma se fermen no.

Aria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Liechtenstein el gh'ha nissun aeroport e domà 'n eliport a Balzers. L'aeroport pussee vesin a l'è quell de San Gall, quell internazional quell de Zurigh.

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schi alpin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El schi alpin a l'è el sport pussee spantegaa in del Liechtenstein e 'l gh'è sta di atletta famos e plurimedajaa 'me Hanni Wenzel, Andreas Wenzel, Paul Frommelt, Marco Büchel e Tina Weirather.

Folball[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Martin Rechsteiner e 'l Mario Frick in d'ona partida Austria-Liechtenstein in del 2015

La Federazion del Folball del Liechtenstein a l'è in la UEFA e la organizza nissun campionaa: I squader de club giughen in del campionaa svizzer. La gh'è 'na nazional, che la s'è mai qualificada in di copp europee e nanca a la Coppa del Mond. La Liechtensteiner-Cup, che la da access a l'Europa League, la ved i squader sfidàss in tra de lor e anca cont di squader faa de giugador forestee. La squadra de club pussee importanta l'è el Fussball Club Vaduz.

Gioeugh olimpich e alter sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di atletta del Liechtenstein partecipen ai Olimpiadi: Domà Hanni Wenzel l'ha vinciuu, però, la medaja d'or.

Gh'è 'na nazional de pallavol, mascolina e femminina, che la giuga in del campionaa europee di Stat piscinitt.

In di Gioeugh di Stat piscinitt, che l'ha ospitaa dò voeult, l'ha vinciuu 64 medaj d'or.

L'ha partecipaa anca a 'n edizion di Gioeugh sènza frontee in del 1976.

Sicurezza e defesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vettura de la Gemeindepolizei de Schaan

La sicurezza del Stat a l'è affidada a la Landespolizei, compartida in servizzi statal e comunal, che la gh'ha anca 'n unità paramilitar per dà i onor al Prenzip e gestì di rivolt. A bon cunt el Liechtenstein a l'è vun di Stat con men criminalità in del mond e la pupart di abitant la sara nanca i port prima de andà a dormì. Gh'è 'na collaborazion cont l'Interpol e soratutt cont i polizij svizzer e austriegh.

La defesa del Liechtenstein, Stat neutral, a l'è affidada a la Svizzera dopo che la fin de la Confederazion germanica l'ha liberaa el Stat di sò obbligh militar. Gh'è staa on para de incident de l'Armada svizzera, vun in di agn 1980, quand che di soldaa han brusaa 'n tocchell de foresta, e vun in del 2007, quand che 170 soldaa hinn vegnuu dent per error e, quand han notaa l'error, hinn andaa via e han presentaa i sò scus offiziai. In tucc e du i cas el Liechtenstein l'ha accettaa bonariament i scus, reppreentaa in del primm cas de 'na cassa de vin bianch, e l'ha dii che hinn di ròbb che capiten.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai