Spagna

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Spagna
Spagna - Bandera Spagna - Stema
Plus Ultra
Spagna - Localizazion
Spagna - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Regn de Spagna
Nom ofiçal Reino de España
Lengue ofiçai Spagnoeù
Capitala Madrid
Politega
Forma de govern Monarchia parlamentàri
Capo de Stat Filipp VI de Spagna
Capo de Govern Pedro Sánchez
Superfix
Totala 504,03 km² (71º)
% di aque 2,4%
Popolazion
Totala 58,751,711 ab.(2005) (22º)
Densitaa 92 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Principaa d'Andora, Portugàl, Maroch, Frància e Gibiltera
Fus orari UTC+1
UTC+2 (ora legala)
Canarie:
UTC+0
UTC+1 (ora legala)
Economia
Valuda Euro
PIL (nominal) 1 427 380,68 milion de USD (2021)
PIL pro capite (nominal) 29 993,06 USD (2019)
Varie
Codex ISO 3166 ES, ESP, 724
TLD .es
Prefiss tel. +34
Sigla autom. E
Inn nazional Marcha Real
Festa nazionala 12 de otober
Evoluzion storega
Proclamazion 1715, 19 marz 1812, 9 dicember 1931, 29 dicember 1978 e 1479
 

La Spagna - nòmm official in Spagnoeù Reino de España (Regn de Spagna) - l'è un Stat formaa da una monarchia parlamentàri ch'el se tróva a sudòvest de l'Europa. La capital l'è Madrid. Insèma al Portogal, Andòrra e Gibiltèrra la forma la Penisola Ibèrica. A nordest la gh'ha i mont Pirenei, e la confina con Francia e Andòrra, inveci a sud la confina con Gibiltèrra (che l'è ona colonia del Regn Unii). In di sò territòri african, la confina per tèrra e per mar con Marocch Fin dal 1561 la capital l'è Madrid, che la gh'ha pussee o meno 3 milion d'abitant, e l'è ancasì la città con pussee gent. La lengua oficial del stat l'è el spagnoeù, e se parla anca el catalan/valenzan, el basch, el galizian e l'occitan, che hinn lengu official int i sò region, e hinn prottèt da la Costituzion spagnoeùla. Gh'hinn ancasì alter parlà e dialet che lor hinn prottèt ma lor hinn mingaa riconossuu officialment come lengu. Quèsti hinn: asturian, leones, estremadurian, cantabrian e aragones.

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nòmm de Spagna deriva de Hispania (en milanes Ispània, nòmm latin con che i Roman nominàven geograficament a l'insèma de la Penísola Ibérica. Ispània l'é anca on adattament del nòmm grècch impiegaa da Artemidor d'Éfes (sècol I a. C.), autor del pussee antigh màppa d'Occident dove se descriv la Ispània romàna.

Govèrno e polìtica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Govèrno[Modifega | modifica 'l sorgent]

Spagna l'è stabilii come ona monarchia parlamentàri da fondazion de la sóa Costituzion in del 1978. Quèst Alt Istituzion del Stat hinn:

La sóa fonzion l'è articolà i poteri del Stat (esecutiv, legislativ e giudizziàri) ed equilibrà i lor relazion de potere.

Polìtica[Modifega | modifica 'l sorgent]

I partii polìtich e coalizion che attualment gh'hann rappresentazion in del Congrèss o in del Senaa hinn, per órdin alfabètich int i sò rispettiv lengu spagnoeúl:

I partii polìtich e coalizion present domà in municippi o parlament Autonòmich attualmente, ólter i sora menzionaa, lor hinn:

Comunità autònom e provinci[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mappa de Spagna, division territorial.

El Stat, second la Costituzion in vigor attualment, l'è ona nazion formaa ona altra volta da “nazionalità” e region. I orìgin del Stat Spagnoeù lor se pòden trovà in de la union matrimonial di regn medioevài de Castiglia e Aragona (formaa ona altra volta da la union d'álter regni anterior) in final del sècol XV in temp di Rè Cattòlich, quand la se completa la unificazion polìtica, che la finiss con la union del Regno de Navarra, del Regn de Granada e d'álter territori. On princippi d'unificazion istituzional posterior el succed in del regnaa de Filipp V de Spagna, che el crea ona forma de stat centralizzaa che el se mantegna fin la Costituzion attualment in vigor.

El Stat el se divid in dersett Comunità Autònom e dò Città Autònom che lor fórmen ona organizzazion anàloga a la di stat federái. Lor posséden on grand livell d'autonomia, poteri legislativ, de bilancio, amministrativ ed esecutiv in di competenz esclusiv che el Stat Central el garanta a ogni comunità per mezz d'on Statutt d'Autonomia. Ogni comunità autònoma la se divid in ona o in vari provinci, fasend on total de 52. I communità autònom e i sò capital hinn:


Communità autònom Capital
Andalusia Sivija
Aragona Saragoza
Asturi Oviedo
Balear Palma de Maiorca
Canarie Santa Cros de Tenerife e I Palm de Granda Canària
Cantabria Santander
Casteja-La Mancia Toledo
Casteja e León Valladolid
Catalògna Barcelona
Estremadura Mérida
Galizia Sant Giácom de Compostella
Madrid Madrid
Murcia Murcia
Navarra Pamplona
Comunità Valenziana Valenzia
Paes Basch Vitoria
Rioja Logroño

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Situaa in Europa Occidental, la occupa la maggior part de la Penìsola Ibèrica e, foeura de questa, duu arcipèlagh (el di Ìsol Canarie) in del Ocean Atlàntich ed el di Ìsol Ballear in del Mar Mediterràneo e dò città, Ceuta e Melilla, in del nord d'Àfrica. In estension territorial l'è el terz paes d'Europa (esclusa Russia), dedree Ucrania e Francia, ed el second maggior de la Union Europea. I fronter fìsich de Spagna lor hinn, principalment, i de la Penìsola Ibèrica, ólter la che la confina con Portogal. Quest stat e l'Ocean Atlàntich al ovest, el Mar Mediterràneo al est, el Strett de Gibilterra al sud ed i Pirenèi, insema al Golf de Biscaglia ed al Mar Cantàbrich al nord. I principài sistemm montuos lor hinn: Pirenèi, Sistema Ibèrich, Carpetana, Oretana e Cadenn Bètich (Subbètica e Penibètich).

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cont on PIL de 798.672 milion d'euro (2004) ed ona rèddit pro càpite de 22.690 dòllar USA (2004), Spagna l'è ona di grand economi europee e la ottava mondial. La speranza de vita de la soa popolazion l'è tra i trè pussee alt del mond e la mortalità infantil tra i pussee bass.

Demografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Spagna la cuntava con 40.499.791 abitant el primm de genar de 2000, 45.116.894 abitant el primm de genar de 2007. In 2003 la gh'a ricevuu el 50% de la immigrazion estracomunitaria vers la Union Europea, sora tutt de cittadin in situazion illegal, Maghrebin, subsaharian e latinoamerican. La società spagnoeula la fronta allora i sfid generaa dai difficoltà e integrazion de questi lavorador.

Àree metropolitann[Modifega | modifica 'l sorgent]

I àree metropolitann che lor gh'avéven pussee de 300.000 abitant in 2003 lor hinn i seguent:

Fest Nazionài[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ólter di festività nazionài, ogni comunità autònoma la gh'ha duu dì festiv, ed ogni comun álter duu pussee, cont on nùmer total de fest officiài in Spagna de 15.

Collegament esterni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai