Contea de Vaduz

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La Contea

La Contea de Vaduz a l'è staa 'n Stat del Sacher Roman Imperi in pee dal 1342 al 1719.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è creada in del 1342 per eredità de la Contea de Werdenberg e in del 1396 ghe guarentissen l'immediatezza imperiala.

In del 1416 la finiss la linia de succession di Cont de Vaduz e la contea la passa ai Baron de Brandis, e in del 1507 ai cont de Sulz, ch'han crompaa anca la Signoria de Schellenberg, a Nord de la Contea.

In del 1613 i du territori a hinn venduu a la familia Hohenems e in del 1684 el scior Ferdinand Karl von Hohenems a l'è privaa del sò territori per via de 'n importanta cascia ai stregh che l'ha mazzaa 'n poo de gent per ciappà i sò ben: Tornaa a l'Imperator, a l'è dada al fredell Jakob Hannibal che, per pagà i debit de la familia el gh'ha de vend prima la Signoria (in del 1699) e poeu la Contea (in del 1712) al Giovann Adamm I del Liechtenstein, che 'l gh'eva besogn de 'n territori immediatament soggett a l'imperi. In del 1719 l'Imperator Carl VI el permètt a l'Antoni Florian del Liechtenstein, sò fedel general, de unì i du territori in del Prenzipaa del Liechtenstein.

Incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incoeu la Contea la reppresenta l'Oberland, che l'è 'n distrett elettoral che 'l elegg 15 deputaa al Landtag. La gh'è 'na rivalità tradizionala e cordiala cont l'Unterland, che 'l reppresenta la Signoria de Schellenberg.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Peter Kaiser, Geschichte des Fürstenthums Liechtenstein, Chur, 1847.
  • Köbler, G. (1992): Historisches Lexikon der deutschen Länder. München: C.H.Beck. ISBN 3-406-35865-9 Seite 646.