Signoria de Schellenberg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Mappa de la Signoria

La Signoria de Schellenberg a l'è staa 'n Stat del Sacher Roman Imperi. La soa capital a l'éra Schellenberg.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La signoria a l'è fada su in del secol quell de 9 del Carlo Magn e in del 1437 a l'è crompada de la Contea de Vaduz, de che la deventa de facto ona dependenza. Cont la guerra sveva passenn tutt e duu sotta la suzeranità di Asborgh.

El stemma

Passaa de dinastia in dinastia a l'è crompaa del Giovann Adamm I del Liechtenstein 115'000 fiorin in del 1699. In del 1712 crompen anca la Contea de Vaduz, che la gh'eva l'immediatezza imperiala che i Liechtenstein cercaven, e in del 1719 l'imperator el permètt a l'Antoni Florian del Liechtenstein de giontà insemma i territori per formà el Prenzipaa del Liechtenstein.

Incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Signoria a l'è incoeu l'Unterland del Liechtenstein, che 'l elegg 10 deputaa al Landtag. La gh'è 'na tradizionala e cordiala rivalità in tra i du distrett elettorai e in l'Oberland a hinn ciamaa "Tschügger" i abitant de l'Unterland.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]