Peder Rüger de Stabel

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
El böst del Ruggeri, a Berghem
«[...] sorse Pietro Ruggeri da Stabello, in Valle Brembana. Questi, per la facilità grandissima nel trattare il nostro vernacolo, e per la grande e svariata quantità di versi in esso composti, devesi meritatamente chiamare, come già lo chiamò B. Biondelli, restauratore della poesia bergamasca. [...] Pare che un brutto destino abbia voluto seppellire ad un tempo autore e scritti. Perfino le cose stampate andarono per modo sperperate, che ben difficilmente possonsi rintracciare; ed agli amici del Poeta ed ai cultori delle letterature municipali resta vivamente a desiderare, che qualcuno ripari presto al torto di una troppo riprovevole dimenticanza verso uno scrittore che si meritò le lodi di letterati distintissimi, e che a ragione fu chiamato il Porta Bergamasco»
(Antonio Tiraboschi, Vocabolario dei dialetti bergamaschi antichi e moderni, Berghem, 1873)

El Peder Rüger de Stabel (in Italian: Pietro Ruggeri da Stabello; Zogn, 15 de löj 1797Berghem, 17 de ginee 1858) l'è staa ün pueta bergamasch.
Gh'ha tacaa là al sò nom l'apelativ de Stabel in unur del paesöö de la Val Brembana duve l'è nassüü. L'è staa el püssee grand pueta bergamasch de töcc i temp.

La vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Poesie in dialetto bergamasco

Nassüü del Santo Ruggeri e de la Stela Diana Ceribela , ch'i eren propi de Berghem, ma che i è scapaa sö in Val Brembana per schivà i sbudesc s'ciupaa dopu che l'era borlada gió la Repüblica de Venezzia. L'è staa inviaa là a scöla del don Carlo Botta, e l'ha ciapaa el diploma de resunat, dopu vess turnaa a Berghem de cà.

L'eva bun e avert de carater e fess inteligent, ghe piaseva mett gió i sò puesei gumbet a gumbet cun la gent, tant l'è vera che i argument che 'l le tucava hinn mai staa scünaàa o sculastigh, ma revardaven la vita de töcc i dé de la sò gent.

El scriciur[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ha inviaa a scriv püssee che töt per esercizzi e per passiun, cumè testimuniaa da la Letera del Peder Rüger de Stabèl cuntra la miseria spantegada del 1816.
La prima övra bèla e buna l'è del 1820: un capitul ternari de 121 endecasilab in tuscan titulaa: Il trionfo delle corregge asciutte e siropate L'an dopu l'ha metüü gió amò trì scrit in tuscan, ch'hinn mai stàa püblicaa, ciamàa Venite gente a piangere, Un orator sul pulpito montò e Entrati due signori nell'ospedale de' pazzi.

I primm cumpusiziun in bergamasch hinn del 1822, quand l'ha scrivüü la puesia: Teucc i impiegacc chilò de la finanza.

L'è staa alura che l'ha scumenzat a deventà impurtant a Berghem, tant l'è vera che el piciur Rico Scür gh'ha faa el ritrat e l'è stàa invidaa indel salot del cunt Andrea Vertova, insema a la gent che la cüntava; ma lüü, anticunfurmistigh, l'ha preferii tràss de part e fà ogni sort de mestee per campà.

Indel 1827 l'ha fundaa l'Academia Filarmonica al Teater de la Fenis de Berghem e l'hann faa president e per l'ucasiun l'è staa ritratt del sò amìs Lüis Deleid ciamaa el scighera.

L'aa püblicaa di alter laurà cumè I rimm burtulinian del Rüger de Stabel regundüde scià in tanci vulöm, e di alter sunet dedicaa a persunagg famus o amis, cumè chei faa gió per el piciur Cech Cughet, el giupinat Bataja e i member de la fameja Vertova-Camozz (padrun del castel de Cósta de Mezzàa). L'ha inviaa a met gió un vucabolari bergamasch–italian ma pö dopu l'ha piantàa lé perchè l'era trop dificil: el Stabèl el le vureva minga trà a man domà di parol e vultài in italian ma casciàgh denter el culur propi di lenguv lumbard.

Tanci sò cumpuniment hinn naa in scena al teater de Berghem, e quaj vün gh'ha 'vüü sücess cumè Oh de la mula.
Indel 1848 gh'hinn staa i ribeliun cuntra i tugnitt e el Rüger gh'ha fàa la relaziun sö in Val Brembana, prima a Füipian e pö a Zogn induè l'è surtii quand che i Aüstriech hinn turnàa a Berghem perchè l'eva scrivüü una canzun dedigada al Pio IX.

L'è mort a Berghem in Burgh de Santa Catarina el dé del Sant Antogn del Purscel (17 de Ginée) del 1858 e i sò laurà de lü hinn staa ciapaa in cunsideraziun dopu un bel toch de temp. L'è assee dì che 'l sò carlee l'è naa perdüü quand ch 'i ha saraa sö el cimiteri due l'eva staa suteraa.

Iscé 'l Cumün, a titul de risarciment, gh'ha intitulaa una cuntrada e gh'ha fà sö un mezz-böst de marmo in d'un pasquee de Berghem de sota.

Indel 1933 ol Bortol Belot gh' haa dedigàa üna puesia Pedèr Rügér. Pueta bergamasch

I övre[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Rimm burtulinian del Rugger de Stabell
  • Oh de la mula, intramezz ridicul metüü in müsica del Girolèm Furén (1843)
  • Rivulüzziùn de Berghèm de l' an 1848

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]