Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina principale)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 320 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Rappresentazion grafica de on bogin per la sicurezza

La sicurezza informatega a l'è la disciplina che la se occupa de protegg i sistema informategh in termen de disponibilità, confidenzialità, autenticità e integrità di dacc.

La gh'ha dent di element de informatega, de organizzazion, de gestion umana e de legg.

La sicurezza informatega la gh'ha, cont i sò tecnegh, de garantì in d'on sistema, per i sò dacc:

  • Riservatezza, ossia la gestion di politegh de autenticazion che permetten domà a di utent autorizzaa l'access
  • Disponibilità, ossia la salvaguardia di informazion e la possibilità per i utent autorizzaa de accedegh dent
  • Integrità, ossia la garanzia che 'l sistema e quell che 'l gh'è dent el sia no modifegaa o eliminaa sènza autorizzazion e che 'l sia semper consistent

A 'sti trii capisald a hinn giontaa despess àlter du, ligaa a la crittografia:

  • Autenticità, ossia la possibilità de garantì la provenienza de on messagg per quej che hinn del sistema
  • Minga negabilità, ossia el facc che vun che 'l scriv on determinaa messagg el pò no negà de avèll scrivuu e vun che 'l ricev el pò negà de avèll ricevuu

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

Logo del DVD

El DVD (sigla de Digital Versatile Disc, cioè Disch Versatil Digital) a l'è un suport de memoria fad de 'n disch otegh, evoluzzion del CD.

Prima del DVD, sortid in del 1995, gh'eren di alter formad otegh per vedé i video: el Laserdisc el permeteva de salvà un video analogich de bona qualità, pussee volta di VHS, e 'l Video CD, con circa 80 menut de video propi compress, soratut in l'audio e che 'l gh'ha havud soratut sucess in Asia e che 'l gh'ha havud 'me sucessor, no inscì spantegad, el Super Video CD. Gh'è stad anca el CD Video, 'na sorta de messedozz che, in la version pussee piscinina, el gh'haveva dent 20 menut de audio lensgibel de ogni letor CD e 5 menut de video LaserDisc.

El DVD Forum l'era fad su de Philips, Sony, Matsushita, Hitachi, Warner, Toshiba, JVC, Thomson e Pioneer, con l'obietiv de rivà a un sistema compartid per el lensger di dacc e con la pretesa di produtor di elaborator che 'l ghe fuss no 'na guerra di formad e l'ha pensad a trè tipi de DVD possibel:

  • El DVD-Video, per sostituì la videocasseta
  • El DVD-Audio, per sostituì el CD-Audio, con pussee de spazzi e de fedeltà
  • El DVD-ROM, per sostituì el CD-ROM 'me mez de archiviazzion di dacc

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh

Un proverbi a cas

"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?