Pagina principala
|
![]() ![]() Vox ind la vedrina![]() L'assede de Bergem del 1437 l'è stait un fait bellig dei guerre de Lombardia. Bergem, a causa dei lote intra i fazion citadine ind el Liber Cumun, ind el 1331 la s'era daita a'l Joann I de Lussemburg, re de Boemia e Polonia. Ma jamò l'ann daspò, l'Azon Viscont l'ha vencid i trœpe reai e conquistad la citaa. Insé Bergem l'è part dei domini viscontee (a part i agn del Pandolf Malatesta, 1407-1421) fina a'l 1428. Anc se a'l prencepe i ha provad a tegnir-s sora i parts, plu inants i s'è pojads su la fazion gibellina. Ind el 1428, con la fraca dei milanes ind la bataia de Maclode, Bergem (per iniziativa de la fazion guelfa) la ciapa l'ocasion per dar-s a la Republega de Venezia, e la citaa la sarà desbœtada intra i do stats fina a la pax de Ferrara del 1433. (Innanz) ![]() ![]() A l' savivet qe ...La strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga a l'è una strada statal italiana che la se desvilupa per intregh in Lombardia e la conliga Cinisell, comun apena foeura a Milan, al confin svizzer al Pass del Spluga. A l'è vuna di arterie principai de la Lombardia e la fa de via d'acess a la Vall Ciavena, a la Valtolina (a travers de la strada statal 38 del Stelvi) e a l'Engadina, a travers de la strada principal 3 svizzera. La SS36 a l'è stada istituida in del 1928 con traciad Milan-Monscia-Lech-Ciavena-Spluga-Confin svizzer. In princìpi, in tra Milan e Lech, el so percors a l'era propi diferent, compagn de quell de la veggia Via Spluga, una strada paj mul, in del 1990 a l'è mituda in del percors la superstrada "Noeuva Valsasna", fàda su in del dopoguerra, che l'ha mudad la trata de innest con la SS527 - Nibion - trata comuna con la SS639 in tra Civaa e Lech - Ciavena - Campdolzin - Confin de Stat. I trate tolte via inn stade dade ai province, foeura che per una trata in tra Usmaa e Olginaa, che l'è deventad la SS 342 dir, e 'na trata in tra Pescaa e Lech, integrad in la SS583. (Va inanz) ![]() ![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. ![]() ![]() Un proverbe a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
![]() ![]() Ocio!
![]() ![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
![]() ![]() Una vox de scriver![]() ![]() Cossa s'pœl far?
|