Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaEl Václav Havel (IPA: [ˈvaːt͡slav ˈɦavɛl] scolta , Praga, 5 ottober 1936 – Hrádeček, 18 dicember 2011) a l'è staa on statista, drammatorgh e saggista cecch, ultim president de la Cecoslovacchia titolar e primm de la Cechia. Protagonista de la Revoluzion de Velluu e de la transizion de la Cecoslovacchia vers on Stat democràtich, l'ha sostegnuu e menaa innanz di politegh de liberalism social, insemma a di idej de umanitarism, de anticonsumism, de ambientalism e a favor de la democrazia diretta. Member fondator del Forum Civich finna al sò desligàss, l'è restaa independent finna a la mort, anca se l'ha supportaa la Lianza Civica Democratica dal 1990 al 1998 e dal 2004 a la soa mòrt l'ha sostegnuu el Partii Verd Cecch, on partii centrista, liberalista verd e europeista. Havel el nass in d'ona familia de intellettuaj e imprenditor. El sò bobà, Václav Maria Havel, l'éra on regista e proprietari di terrazz Barrandov e 'l sò nono de part de Božena Vavrečková, la mader, a l'éra ambassador de la Cecoslovacchia. In del 1954 el se diploma intant che 'l fa el garzon in d'on laboratori de chìmica. Vist che l'éra dissident a l'è mìnga accettaa in di facoltà umanistich e 'l scerniss economia a l'Università Tecnega Ceca de Praga, che però el molla dòpo du agn. In del 1964 el sposa Olga Havlová, anca lee impegnada in la dissidenza. Dòpo avè faa el servizzi militar in tra el 1957 e 'l 1959 a České Budějovice, Havel, influenzaa de l'ambient de la soa familia, el decid de andà dent in del mond teatral. El lavora prima al Teater ABC e poeu al Teater Zábradlí, intant che 'l studia art. In del 1963 el publega Zahradni slavnost, oeuvra che 'l ghe da ampi recognossiment internazional, seguida pocch dòpo de l'ampi success Vyrozumění, mostraa in del 1968 al The Public Theater de New York. Dopo del 1968, a causa de la soa partecipazion a la primavera de Praga i sò oeuver a hinn bandii del teater cecoslovacch e 'l ghe vieten de sortì a l'ester per vedèj. Dopo de la Primavera de Praga e durant de la conseguenta invasion socialista de la Cecoslovacchia Havel l'ha juttaa la Resistenza cont i sò cunt faa in su la radio libera. A l'è dònca bandii del teater e 'l deventa pussee attiv a nivell politich. Te 'l savevet che ...Cond el termen Govern dei Duca (ciamad anc Period dei Duca o de l'anarqia) i è ciamads i dex agn intra el 574 (mort del Clef) e 'l 584 (elezion del Autari), ind i quai i Lombards i è staits senza un sovran, e i è staits governads dei duca. Compagn de tuts i olter popoi jermaneg, anc i Lombards i era spartids in tante stirpi, ognuna cond a cap un duca. Despò de l'invasion de la Lombardia, ogne fazion la s'è stabilida ind un territore, e l'ha cread insé un ducad. A la mort del Alboin, i duca i hera elejid come re ol Clef (572), qe però l'è stait copad de un so serv jamò ind el 574. Dopo la so mort, l'è mìa stait catad for nissun al so post, donca ol regn 'l s'è desligad ind i ducads. Paol Diacon ne cita cinq: (Va inanz) In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot Un proverbi a cas
"A Milan, anca i moron fann l'uga" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriverCossa se po fà?
|