Pagina principala/NOL
|
Vos in vedrinaLa Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463 – Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment. Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade. (Va inanz)
Te 'l savevet che ...La temperadura de scigolla bagnada (o anca de scigolla ùmeda) a l’è la temperadura raggiunta de l'acqua in condizion de equilibri de scambi convettìv e de massa d'aria in mòto turborent del tutt sviluppàa. A l’incontrari del tèrmen temperadura de scigolla bagnada di vòlt se fa riferiment al tèrmen temperadura de scigolla sècca (che l’è la temperadura). De sòlit la ven misurada per mèzz de on termòmetro quattàa su de on pann impregnàa de acqua. Quèlla temperadura chì l’è influenzada de l’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua. La pò vèss rilevada s’a se fa passà l’aria sora on termòmetro quattàa su d’on tessùu bagnàa. L’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua (►calor sconduu) el ne càosa la sbassada de la temperadura rispètt a quèlla de la scigolla sècca. A partì de la temperadura de la scigolla bagnada la se ottén l'umidità assoluda d’on ambient. Per calcolà la temperadura de scigolla bagnada a se liga su intorna de on termòmetro a mercurio ona garza impregnada de acqua e ciapada dent de on fluss de aria continuv de velocità . L’istrument dopràa per quèlla misurada chi l’è ciamàa el psicròmetro. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.
Un proverbi a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|