Pagina principala/NOL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 598 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

El Berlusconi in del 2018

El Silvio Berlusconi (Milan, 29 setember 1936 - Milan, 12 giugn 2023) l'è staa on imprenditor e politegh italian, fondador del Popol de la Libertà e de Forza Italia e President del Consili di Minister italian per quater mandaa. L'è staa vun di pioner de la television privada in Italia, e l'è popolarment ciamaa Cavaliere, soranomm inventaa del Gianni Brera, perchè 'l gh'ha avuu l'onoreficenza de Cavalier del Lavorà.

Biografia

Primogenit de 'na familia de la piccola borghesia milanesa, l'ha passaa la soa infanzia in la bassa bosina, in tra Saronn e Lomazz, indova che l'è staa durant de la guerra e l'ha vist no el pader, Luis, dirigent de la Banca Rasini refugiaa in Isvizzera per trii agn a Eriswil. La mader, Rosa Bossi, l'era 'na casalinga e, in precedenza, secretaria a la Pirelli.

Cressu in del quarter Isola, el se diploma al licee classich al licee di Salesian e 'l se laurea in del 1961 a l'Università di Studi de Milan in giurisprudenza cont 110 e lod, cont ona tesi in sul dirizz commercial cont relator el Remo Franceschelli. A l'è esentaa del servizzi militar 'me primm fioeu.

In del 1964 el cognoss la Carla Elvira Lucia Dall'Oglio che l'ha maridaa e de che la gh'ha 'vuu du fioeui: La Maria Elvira e 'l Pier Silvi. In del 1980 el cognoss l'attris Veronica Lario e scomincen 'na relazion, in del 1985 el divorzia de la miee per sposàss civilment in del 1990, cont el Bettin Craxi e miee, el Gianni Letta e 'l Fedele Confalonieri a fà de testimon. Prima de sposàss gh'han avuu trii fioeui: La Barbara, l'Eleonora e 'l Luis. In del 2009 la Lario la domanda la separazion e in del 2012 el tribunal el decid per la separazion cont on gross assegn de manteniment, che però a l'è, dòpo di ricors, tolt via. In del 2011 el nonzia de avègh 'na noeuva morosa e in del 2012 el nonzia che l'è la Francesca Pascale, showgirl, candidada in del 2009 cont el PdL ai elezion provinciai e fondatris de 'n fan club del Berluscon. Poeu se mollen e 'l nonzia, pussee innanz, de stà con la Marta Fascina.

Dal 1974 al 2013 el gh'ha avuu la soa residenza in l'istorega Villa San Martin de Arcor, in del settember 2013 el se trasferiss a Palazz Grazioli, a Roma.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

El Checkpoint in del 1963

El Checkpoint Charlie a l'è stad un post de bloch sit al confin in tra el setor american de Berlin Ovest e Berlin Est, in su la Friedrichstraße, vesin a l'incros con la Zimmerstraße: el conligava el rion de Mitte con quell de Kreuzberg. A l'è stad fad su in l'avost del 1961 per via de la costruzzion del mur de Berlin, inscì de permetégh al trafegh militar e ai forester de podé rivà a Berlin Ovest, l'è stad sbatud sgiò con la reunificazzion todesca e la gabina americana l'è deventada 'n atrazzion de musee, cont una reproduzzion, visitada fiss di turista, al post de quella originala.

A l'era el terz post de bloch di Liad in Germania, de chi el nom (la "C" in l'abecee NATO l'è Charlie), dopo di checkpoint in su l'Autobahn Alpha e Bravo, che permeteven de rivà a Berlin de la Germania Ovest.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"En mancanza dei cavai se fa trotà pò a i asegn"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?