Pagina principala/NOL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 827 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La Catarina Sforza

La Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment.

Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade.

(Va inanz)

Te 'l savevet che ...

Psicròmetro per la misurazion de la temperadura de scigolla bagnada (de sora) e de la temperadura de scigolla sècca (de bass). L'apparècc el ven tiràa denter ind on fluss de aria caosàa del dirament manul de l’apparècc medèm (se ved a drizza el manich per ciapà in man l'apparècc).

La temperadura de scigolla bagnada (o anca de scigolla ùmeda) a l’è la temperadura raggiunta de l'acqua in condizion de equilibri de scambi convettìv e de massa d'aria in mòto turborent del tutt sviluppàa. A l’incontrari del tèrmen temperadura de scigolla bagnada di vòlt se fa riferiment al tèrmen temperadura de scigolla sècca (che l’è la temperadura). De sòlit la ven misurada per mèzz de on termòmetro quattàa su de on pann impregnàa de acqua.

Quèlla temperadura chì l’è influenzada de l’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua. La pò vèss rilevada s’a se fa passà l’aria sora on termòmetro quattàa su d’on tessùu bagnàa. L’effètt rinfrescant del svaporament de l’acqua (►calor sconduu) el ne càosa la sbassada de la temperadura rispètt a quèlla de la scigolla sècca. A partì de la temperadura de la scigolla bagnada la se ottén l'umidità assoluda d’on ambient.

Per calcolà la temperadura de scigolla bagnada a se liga su intorna de on termòmetro a mercurio ona garza impregnada de acqua e ciapada dent de on fluss de aria continuv de velocità .

L’istrument dopràa per quèlla misurada chi l’è ciamàa el psicròmetro.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.

Un proverbi a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?