Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 395 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

El Berlusconi del 2018

El Silvio Berlusconi (Milan, 29 setember 1936 - Milan, 12 giugn 2023) l'è staa on imprenditor e politegh italian, fondador del Popol de la Libertà e de Forza Italia e President del Consili di Minister italian per quater mandaa. L'è staa vun di pioner de la television privada in Italia, e l'è popolarment ciamaa Cavaliere, soranomm inventaa del Gianni Brera, perchè 'l gh'ha avuu l'onoreficenza de Cavalier del Lavorà.

Primogenit de 'na familia de la piccola borghesia milanesa, l'ha passaa la soa infanzia in la bassa bosina, in tra Saronn e Lomazz, indova che l'è staa durant de la guerra e l'ha vist no el pader, Luis, dirigent de la Banca Rasini refugiaa in Isvizzera per trii agn a Eriswil. La mader, Rosa Bossi, l'era 'na casalinga e, in precedenza, secretaria a la Pirelli.

Cressu in del quarter Isola, el se diploma al licee classich al licee di Salesian e 'l se laurea in del 1961 a l'Università di Studi de Milan in giurisprudenza cont 110 e lod, cont ona tesi in sul dirizz commercial cont relator el Remo Franceschelli. A l'è esentaa del servizzi militar 'me primm fioeu.

In del 1964 el cognoss la Carla Elvira Lucia Dall'Oglio che l'ha maridaa e de che la gh'ha 'vuu du fioeui: La Maria Elvira e 'l Pier Silvi. In del 1980 el cognoss l'attris Veronica Lario e scomincen 'na relazion, in del 1985 el divorzia de la miee per sposàss civilment in del 1990, cont el Bettin Craxi e miee, el Gianni Letta e 'l Fedele Confalonieri a fà de testimon. Prima de sposàss gh'han avuu trii fioeui: La Barbara, l'Eleonora e 'l Luis. In del 2009 la Lario la domanda la separazion e in del 2012 el tribunal el decid per la separazion cont on gross assegn de manteniment, che però a l'è, dòpo di ricors, tolt via. In del 2011 el nonzia de avègh 'na noeuva morosa e in del 2012 el nonzia che l'è la Francesca Pascale, showgirl, candidada in del 2009 cont el PdL ai elezion provinciai e fondatris de 'n fan club del Berluscon. Poeu se mollen e 'l nonzia, pussee innanz, de stà con la Marta Fascina.

Dal 1974 al 2013 el gh'ha avuu la soa residenza in l'istorega Villa San Martin de Arcor, in del settember 2013 el se trasferiss a Palazz Grazioli, a Roma.

(Innanz)

A l' savivet qe ...

El denanz de la gesa, con scià i sò duu Omenoni.

La gesa de la Madonina in Praa (italian: Chiesa della Madonnina in Prato) a l'è on santuari catolegh de la citaa de Vares, in del quarter de Biumm de Sòtta.

In del Cincent Biumm el se trovava foeura di mur de Vares, in mez ai praa, e l'è donca per 'sta reson che la gesa la gh'ha 'sto nomm. On temp la gh'aveva de vess vuna di tanti gesioeur de campagna, ma cont el temp l'è cressuda de importanza, fina a deventà ona gesa on poo pussee grandotta.
Giamò a la fin del secol XV donca la gesioeura l'è stada sgrandida: l'è nominada per la prima voeulta in del 1567 in d'on document de la curia milanesa. Al temp la gesa la gh'aveva ona pianta a forma de cros grega e ona faciada rustega e quasi biotta, senza portegh nè campanin.
In del 1574 el Carlo Boromee l'ha domandaa de imbellì la gesa: ma s'è comenzaa a fà i lavorà domà in del secol adree. In de tra el 1678 e 'l 1686 la gesa l'ha ciappaa ona forma noeuva, a cros latina, e gh'è staa poeu cambiaa la faciada, segond el gust manierista del temp. Semper in quell temp, el de dent de la gesa l'è staa picciuraa de artista lombard.
In del 1722 el cammaster Gioann Antoni Speron el gh'ha faa taccaa arent on campanin, de stil barocch. Infina, in del 1742 l'è stada recostruida anca la sagrestia.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?