1936
Avenimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
16 02 - Spagna: el Fruunt Pupülaar al veenc de bun i elezziun.
19 07 - Spagna: part de l'esèrcit e i fassiist sa sülevan contra el governameent. I repüblican i töö i aarm par defeend la Repüblica.
21 07 - Barcelona: se suspeend l'Olimpiada Pupülara de Barcelona a causa de la sülevazziun fassista.
21 07 - Barcelona: Lluís Companys, Presideent de la Generalitat, al crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
07 08 - Formentera: i repüblican a ocüpan l'ísola.
20 09 - Eivissa e Formentera: i fassiist a ocüpan chesti ísul.
07 03 - Berlín (Germània): Adolf Hitler al órdena d'ocüpá i zoon desmilitarizaat de la Renània.
01 10 - Burgos (Spagna): Franco al è nomenaa Cap del staa e Generalisimo a la zona controlada paj nacionals.
Nassimeent[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
Necrulogi[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
28 04 - Barcelona: i fradéj Josep e Miquel Badia, militanc de Stat Català, sassinacc per quàter pistolér vincölacc a la FAI.
19 07 - Barcelona: Apel·i Mestres e Oñós, scrituur.
06 08 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, presideent del FC Barcelona, diretiif de la Federazziun Catalana de Futbol, destacaa polítegh d' Esquerra Republicana de Catalunya, depütaa d’ERC a i Corts de Madrid el 1931, 1933 e 1936, presideent del RACC, graant amaant del spòort, mecenaa cültüraal, fundaduur e impülsuur del periòdich sportiif La Rambla, lütaduur e patriota Catalan.
20 11 - José Antonio Primo de Rivera, ditaduur Spagnöö.
Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.