Utent:GilliamJF
13 masg 2024
- 14:4614:46, 13 masg 2024 Musee civegh de Pavia (storia | modifega) [3 427 bait] Faboma (ciciarada | contribuzzion) (Scominciaa a creaa la pagina, la specia da vess acettada) etichete: Editor Visual Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil
- 14:0114:01, 13 masg 2024 Musee del Donizet (storia | modifega) [1 165 bait] Faboma (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "El '''Musee del Donizet''' el se troeuva a Bèrghem (Città Alta) endèl palàs de la Misericordia Maggior de la via Arena, la vecia sed del Istituto musical Gaetano Donizetti, e allestit endèla sala che l'era la sala Consiliare de la Congregazzion de la Misericordia Maggior. El Musee el è stat vert al pubblico endèl 1906 per onorà la memoria de Gangitano Donizett (Bèrghem, 1797 - ivi, 1848). El gh'è dent e 'l mostra diversi cimeli donizet...") etichete: Editor Visual Modifega per mez de dispositiv mobil Modifega in sul sit per mez de dispositiv mobil
- 00:0200:02, 13 masg 2024 Ort botanegh de Bologna (storia | modifega) [704 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|L'ort L''''Ort botanegh de Bologna''' a l'è 'l giardin botanegh de l'Università de Bologna, che se troeuva dent de la terza cinta muraria de la cità.ù Vun di pussee antigh d'Europa e d'Italia, a l'è stad fondad del 1568 de l'Ulisse Aldrovandi, in del Palazz (Bologna), arent a la Sala Borsa, ma del 1578 a l'è spostad in d'una sede pussee granda, arenta a Porta S...")
- 00:0200:02, 13 masg 2024 Bibliotega cantonal de Bellinzona (storia | modifega) [636 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} La '''Bibliotega cantonal de Bellinzona''' a l'è una bibliotega publega del Canton Tesin, part del sistema bibliotecari ticines, che l'è dent a Palazzi Franscin (Bellinzona), insema a varie alter istituzzion colturai cantonai. A l'è stada verta in tra la fin del '800 e 'l principi del '900, la deventa bibliotega regional del 1987 e cantonal del 1991. Dent se troeuva la ducumentazzion social e regional del Canton. == Ligam de foeu...")
11 masg 2024
- 22:5622:56, 11 masg 2024 Castegne rostide (storia | modifega) [5 297 bait] Gat lombard (ciciarada | contribuzzion) (tradot de: https://it.wiktionary.org/wiki/caldarroste) etichete: Editor Visual Pagine de desambiguazzion
10 masg 2024
- 15:3815:38, 10 masg 2024 Linea lumbarda (storia | modifega) [3 310 bait] Rei Momo (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{LUDLUD}} {{sbozz|grafia=LUDLUD}} La '''Linea lumbarda''' l'è staài un on muimènt letterari nassüd in l'Italia del Nord, püsèe precisament a a Milan, intorn a la metà del '800. L'è stài ciamàs insì da Luciano Anceschi on d'la sò antulogia ''Linea lombarda'' (1952), che la püblicheva le opere de Vittorio Sereni, Roberto Rebora, Giorgio Orelli, Nelo Risi, Renzo Modesti e Luciano Erba. == Scritùr e pueta <ref>{{cite web |url=https://milano.repubb...")
- 00:4200:42, 10 masg 2024 Monument al Luis Cagnoeula (storia | modifega) [503 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} {{Avis Databox}} {{Databox}} El '''Monument al Luis Cagnoeula''' a l'è vuna di statue de la Cort d'onor del palazz de Brera, fada del Benedetto Cacciatori. L'è dedicada a l'architet Luis Cagnoeula. == Bibliografia == *Dei monumenti consacrati agli uomini illustri nel palazzo delle scienze, lettere ed arti in Brera, in L'Italia musicale, 12 aprile 1851, p. 117.")
- 00:4100:41, 10 masg 2024 Anfiteater de Milan (storia | modifega) [837 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|I rest che se poden visità in l'[[antiquarium de Milan]] L''''anfiteater de Milan''' a l'era el terz pussee grand de l'Italia romana, dopo del Colossee e de l'Anfiteater campan, cont i so 155 x 125 meter de ellissa. L'era sit foeura di mure romane, arent a Porta Cica, e l'hann fad su intorna al I secol, l'è stad...")
9 masg 2024
- 20:0820:08, 9 masg 2024 Reoport de la Malpensa (storia | modifega) [960 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Foto de l'aria El '''Reoport de la Malpensa''' (''aeroporto di Milano-Malpensa'' in italian) a l'è el pussee important reoport che 'l serviss la banda de Milan: l'è sit in tra i comun de Soma (VA), Ferno e Lonaa Pozzoeu e l'è el segond reoport italian dopo quell de Fiumicino. A l'è conligad a Milan de vari autobus e di treni de Trenord, de categoria Malp...")
- 00:0800:08, 9 masg 2024 Piazza San Steven (Bologna) (storia | modifega) [678 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La piazza de nocc La '''piazza San Steven''' (''piâza San Stêven'' in bolognes) a l'è una piazza de Bologna, che a bon cunt l'è minga dent del stradari ofizzial felsin e l'è un triangol che 'l vegn foeura de via San Steven. La ciapa el nom de la gesa omonema, gh'è anca el Palazz Bolognini Amorini Salina e de la Cort Isolan la mena in la Strada Magior...")
8 masg 2024
- 20:2520:25, 8 masg 2024 Mausolee di Trivolz (storia | modifega) [512 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|El mausolee El '''Mausolee di Trivolz''' a l'è una capella, dedicada a la Madona, fada del Bramantin in la Gesa de San Nazar. Fornida del 1565, l'è stada voluda del Gian Giacom Trivolz, 'me celebrazzion de la soa vitoria, e gh'hann poeu mitud dent i corp de vari member de quella familia chi. == Bibliografia == *Maria Teresa Fiorio, Le chiese di Milano, Milano, Electa, 1985, ISBN 88-370-3763-5...")
- 13:5413:54, 8 masg 2024 Sistema bibliotecari de Milan (storia | modifega) [1 666 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La [[Cà Sormana, sed centrala del sistema bibliotecari]] El '''sistema bibliotecari de Milan''' a l'è fad su de la Bibliotega Sormana e de vintquater biblioteghe de quarter, oltra a di sit per ciapà e portà indree i liber in la metropolitana de Milan, di bibliobus e anca di biblioteghe de condomini. A l'è part de la Sociazzion Italiana di Biblioteghe, del Burò Europee di Bibli...")
- 00:0000:00, 8 masg 2024 Lobia di Oeus (storia | modifega) [984 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La Lobia La '''lobia di Oeus''' a l'è 'n palazz de piazza di Mercant a Milan, volud de l'Oldrad de Dresan arent al Palazz (Milan) e che gh'è partegnud a la fameja omonema, e l'è stad fad su torna del Matee I Viscont. Gh'è di statov di maister campionasch, tant 'me l'Ugo de Campion e 'l fioeul [...") creada in origin come "Logia di Oeus"
7 masg 2024
- 22:5522:55, 7 masg 2024 Nathalie (storia | modifega) [38 021 bait] Gat lombard (ciciarada | contribuzzion) (tradot de https://it.wikipedia.org/wiki/Nathalie) eticheta: Editor Visual
- 21:1521:15, 7 masg 2024 Basilega de San Jacom Magior (storia | modifega) [593 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La Gesa La '''Basilega de San Jacom Magior''' (''baséllica ed San Iâcum Mazåur'' in lengua emiliana) a l'è una gesa de Bologna, fada su del 1267 per l'orden di gustinian e che la gh'ha dent la capella Bentevoeuj, con de l'art de prezzi del secol XV. == Riferiment == *[https://www.storiaememoriadibologna.it/archivio/luoghi/chiesa-di-san-giacomo-maggiore Storia e Memoria di Bologna] == Alt...")
- 21:1221:12, 7 masg 2024 Palazz Real (Pavia) (storia | modifega) [775 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Un fresch de l'incoronazzion del Re che l'è in la [[Basilega de San Michel Magior]] El '''Palazz Real''' a l'era la cort di Rè Lombard a Pavia, che l'è stada capital del so Regn del 625 a la soa fin, del 774: doperad poeu de alter monarca italegh, a l'è destrugad in d'un mot popolar del 1024. A l'era vun di esempi pussee bei de architetura lombarda antiga e gh'era tacade la zeca de...")
- 21:0221:02, 7 masg 2024 Ada Lauzi (storia | modifega) [1 591 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} L''''Ada Lauzi''' (Milan, 7 de masg 1928) a l'è una poetessa italiana, che la scriv in dialet milanes.<ref name="ama1">[https://www.gatalteatro.org/proverbi.php?dataora=2023-09-24%2017:56:30&testata=Poesie&categoria=Poesia Poesie] == Biografia == Nassuda a Milan, i so sgent eren de la Lombardia ma no de la cità, ma la resta orfena de mam quand che la gh'haveva du agn<ref name="milanesia">[http://www.milanesiabella.it/adalauzi_bio_el.htm Ada Lauzi -...")
6 masg 2024
- 21:2921:29, 6 masg 2024 Sabin de Canosa (storia | modifega) [692 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Statua del sant in la soa catedral a Canosa El '''Sabin de Canosa''' (461 - Canosa di Puglia, 9 de fevrer 566) a l'è stad un vescov italegh, pastor de la diocesi de Canosa del 514 a la soa mort. L'è venerad 'me sant de la Gesa catolega. Gh'hann dedicad la catedral de Canosa e 'l dom de Bari. == Riferiment == *[https://www.santiebeati.it/dettagli...")
- 21:1821:18, 6 masg 2024 Gesa de San Franzesch de Paola (Milan) (storia | modifega) [875 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|La gesa La '''Gesa de San Franzesch de Paola''' a l'è una parochial de Milan, sita in via Manzon. L'è stada scominciada del 1728 per el convent de l'Orden di Minim, che ghe l'ha dedicada al so fondator, e l'è stada progetada del Marco Bianchi (architet). Del 1804 el convent a l'...")
- 21:1221:12, 6 masg 2024 Balestra (storia | modifega) [1 170 bait] Sciking (ciciarada | contribuzzion) (Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZNOL}} thumb|Di balester antighe La '''balestra''' a l'è 'n arma de tir nassuda 'me evoluzzion de l'arch (arma) e che ghe sgionta un manegh, inscì che l'è pussee potenta e facil de mirà. El se sa no ben quand che l'è nassuda, ma de sigur la gh'era del quart secol inanz del Crist, ma l'era no doperada trop, l'ha vist pussee sucess inanz, in tra el XI e 'l XVI secol, quand che l'è stada bandonada in favor di armi de foe...")