Và al contegnud

Musee civegh de Pavia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Musee civegh de Pavia
La Sala Azzurra
Sit
Stat
Italia
LocalitàCastell Viscontee de Pavia
AdressaViale XI Febbraio, 35 - Pavia, Viale Xi Febbraio 35, 27100 Pavia e viale XI febbraio, 27100 Pavia
Coordinade45°11′24″N 9°09′29.99″E / 45.19°N 9.15833°E45.19; 9.15833
Carateristeghe
Vertuda1838
Visitator32 701 (2022)
Sitt web
This box: view  talk  edit

I Musee civegh de Pavia a inn un'istituzzion che la gh'ha dent i vari musee comunai de la città de Pavia: la sezzion archeologica e de la volta età de Mez cont repert roman, got e lombard antigh, la sezzion romanega e renassimental, la Pinacoteca Malaspina, con la Sala del Modell de legn del Dom la sezzion del '600-'700, el Musee del resorgiment, la Gipsoteca, la Quadreria del Votcent, la Civica Scoeula de Pitura, la Collezzion Moron e la sezzion del Noeuvcent.

I Musee Civigh a inn ospitad dent del Castell Vescontee.

El pader fondator del Musee a l'è el el Marches Luigi Malaspina de Sannazzaro, on inluminista, che a la soa mort l'ha lassad al comun i soeu collezzion d'art. Sti collezzion inn stade portade in del Castell Viscontee del 1951, che l'era stad dad al comun de Pavia del 1933 del Stat, scernid per metegh la gran quantità de materiai trovad in di scav programad e in di distruzzion del compless urban che prima se troeuven dent del Stabiliment di Bei Art Malaspina. Se troeuva dent anca i vegg element del Castell midem.

La collezzion archeologega la gh'ha dent di materiai trovad per cas per terra intant che se faseva di lavorà de agricoltura e costruzzion; al musee inn rivad soratut di collezzion privade (regolta Giuletti, Reale ecc.). I portegh del pian terren del castell ospiten el Lapidarium con dent di stele, sarcofag, are funerari e votiv, epigrafi, capitei, colone e miliar de età romana.

Musee Archeologegh e Sala Longobarda

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima sala del musee a l'è dedicada al territori de Ticinum (che l'era el nom antich de Pavia) in età romana. Tra i repert che se poden vedè, a gh'è 'na zona de sepolcher, fada su de tombe a cremazzion in maton e 'n cip de sepolcher del I secol d.C., trovad a Castesg.

In sala a gh'è anca i repert che riven de la necropoli celtica trovada del 1957 a Santa Cristina e Bisson. Sti repert, che a inn del II secol a.C., inn caraterizad de la presenza de oget de tradizziòn galica a nivell stilistegh, binad a prodòt tipichent roman, come i ceramigh a verniss negher.

Un esempi de questa mescolanza de culture l'è quell che g'era in de la tomba del I secol a.C. trovada in del center de Pavia. La tomba la gh'ha sia oget celtigh (come i ceramigh e le fibole) che roman (come i element in laterizzi de la casseta e el balsamari in teracota). Sti repert a inn la testimonianza de la lenta penetrazzion de la coltura romana in del mond celtich cisalpin.

De grand interess l'è anca 'na ciotola in arsgent che se po vedè in sala. In sul sora de la ciotola a gh'è 'na iscrizzion formada da 'n nom ligurin con dopo 'na indicazzion de mesure ponderai romane. La ciotola l'è stada trovada a Zerb in d'un grup de tombe "gallo-romane" a cremazzion fade intorna al II secol a.C.

Sezzion romanega e renassimental

[Modifega | modifica 'l sorgent]


La pinacoteca Malaspina

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Musee del resorgiment

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Scoltura moderna e gipsoteca

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Alter collezzion

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Galleria di foto

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Musee archeologegh

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pinacoteca e sezzion tacade

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura

[Modifega | modifica 'l sorgent]