Dairagh

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Dairaa
Comun
Dairaa - Bandera Dairaa - Stema
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Milan
Capolœg Dairago
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°34′12″N 8°51′59″E / 45.57°N 8.866389°E45.57; 8.866389
OSM 45335
Voltituden 196 m s.l.m
Superfix 5,64 km²
Abitants 6 412 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1136.88 ab./km²
Confin Arconaa, Büsti Gràndi, Busti Piccol, Legnan, Magnagh, Villa Cortesa, Buscaa e Pozzoeu
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0331
Codex postal 20020 e 20036
Sigla autom. MI
Codex ISTAT 015099
Codex catastal D244
Sant protetor Zenèzio de Arlés
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Dairaa - Localizazion
Dairaa - Localizazion
Sit istituzional



Dairagh ò anca Dairaa (in del dialett del sit [da'jɑ:gu]; italian: Dairago) l'è on comun de la Provincia de Milan con 6 331 abitant, al confin con la Provincia de Vares (Busti Grand).

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm abitant del loeugh hinn staa i popolazion ligur de origin pre-indoeuropea, seguii poeu di Celta: a quell period chì se fà derivà el topònim -agh, che l'indicava i poppietà de terra. Dòpo el domini roman, Dairagh l'ha conossuu on period noeuv de splendor in del Medioev Bass, quand che l'è stada sede de ona piev milanesa e vun di capploeugh stòrich del Contad de Burgaria, voeuna di contee che la divideven la marca de Lombardia duranta i dominazion di Longobard, Franch e del Sacro Roman Imperi Germanich.

El document scritt pussee antich conservaa l'è ona pergamena del Medioev Alt, de l'ann 922, in de la qual l'è nominaa Domenegh, arcipret de la gesa de San Genesi in Dayrago, che l'è stada reggiuda in seguit de on prevòst e la gh'ha avuu on'importanza granda in camp religios e social: el Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Goffred de Busser (1280) el dis che sòtta la giurisdizion de la Piev de Dairagh gh'era ben 46 ges.

Duranta tutt el Medioev el paes l'ha conossuu minga svilupp urbanistich ò demografich, tanto che in del Settcent el cuntava manch de 500 e l'è vegnuu vun di center minor de la soa piev medemma. Isolaa in la campagna, reggiuu de on'economia prevalentement agricola fina al segond dòpoguerra, Dairagh l'ha gh'ha avuu on degrad progressiv, con la conseguenza de la perdida de l'indipendenza comunal (1868-1957), taccaa ad Arconaa: adess la fa part del decanaa de Castan Primm.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]


Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Dairago l'è mostraa in la tabella chi de sotta:



Abitant censid