Gösàch

De Wikipedia



Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.



Gösàch
Comun
Gösàch - Stema
Gösàch - Sœmeanza
Gösàch - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lumbardía
Provinça Provincia de Brèsa
Capolœg Gussago
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°36′N 10°09′E / 45.6°N 10.15°E45.6; 10.15
OSM 45304
Voltituden 185 m s.l.m
Superfix 25,09 km²
Abitants 16 517 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 658.31 ab./km²
Confin Breó, Salàdega, Óme, Roncadèle, Brèsa, Castegnàt, Consés, Rodènch e Vìla Carsìna
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 030
Codex postal 25064
Sigla autom. BS
Codex ISTAT 017081
Codex catastal E271
Sant protetor Asunsion de Maria
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Gösàch - Localizazion
Gösàch - Localizazion
Sit istituzional


Gösàch (endèl dialèt del pòst Güsàch, prununciàt [gyˈhak]; Gussago en Italià) l'è 'n cümü de 16 753 abitàncc (dàto del des 2015 [1]) de la Pruvìncia de Brèsa. El se tróa apéna föra de la cità de Brèsa, en diresiù Ovest.

Come i óter paés de la Franciacürta, zòna geogràfica de la qual el fa part, Gösàch el vànta 'na produsiù de vì de alta qualità. Famùza l'è la sò fèsta de l'ùa che la vé fàda 'ndèi més de Setèmber e Utùer còi car de le contrade che i pàsa per le vìe del paés. Le contràde de Gösach i è: la Piàsa, Cazài, Piedeldòs, Ruch, Sàle, Naèze, Le Siìne e La Crus.

Stória[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gösàch l'è lüminàt endèi docümèncc medievài con nòm diferèncc: "de vico et fundo Gussiago"[2] (960), "Gussiacho", "Guxiacho" (piö aànti), "in vico Gixiago"[3] (1100), in fundo Gusiago[4] (1107), "de Gusiago" (1114), "de Gusciago" (1154), "de Guxago" (1174), "apud Gussciacum" (1185), "de Gusago" (1195).

El teretóre de Gösàch l'ìa zamò abitàt en época romàna e de chèsta prezènsa rèsta sés làpidi, e dù capitèi, retroàcc chèsti du öltèm endèla canònega de la frasiù de Ruch. A chèl tép là Gösàch el gh'ìa de véser en "pagus" tocàt de la stàda che colegàa Bèrghem a Verùna.

Piö tàrde, endèl Alt Medioévo, Gösàch el deènta séde de 'na piéf cristiàna, e l'è de chèla época lé la prìma edificasiù de la céza pievàna en località Piedeldòs, che la consèrva testemognànsa de la prezènsa longobàrda col pülpèt Mavioranus, amò 'ncö en bèla móstra al intèrno de la céza.

Endel Estimo Visconteo del 1385 Gösach el rizülta come capoquàdra e 'l sò teretóre el tülìa dét i cümü de Gösàch, Salàdega, Sàle, Ruch, Rodènch e Saià ("Saiano cum Rotingo"), Óme ("Omis"), Montezèi, Polàen, Alensà, Proài d'Izé, Mompià, Cobiàt ("Cobiato") e Üràch (e 'n cümü segnàt col nòm de "Pranzii" che 'l pödarès véser Proèze).

Evulusiù demogràfica[Modifega | modifica 'l sorgent]



Abitant censid


Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
  2. S. Giulia - Pagina libelli Arqiviad qé: [1]
  3. S. Giulia - Libellus Arqiviad qé: [2]
  4. Federico Odorici, "Storie Bresciane", Brescia 1856, Libreria editrice A. Tarantola - pag.80