Sàle (BS)
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda | ![]() |
Sàle | |
---|---|
Stàto | Itàlia |
Regiù | Lumbardía |
Pruvincia | Brèsa |
Cuurdinàde | 10°06′53″ E 45°42′15″ N Vedè sü la mapa |
Abitàncc | 3 362 ab. |
Superfìce | 16,3 km² |
Densità | 206 ab/km² |
Altèsa | 200 m s.l.m. |
Cümü tacàcc | Gardù, Marù, Muntìzola, Polàen, Sülsà |
CAP | IT-25057 |
Còdes ISTAT | 017169 |
Prefìs tel. | 030 |
|
Sàle (en italià: Sale Marasino) l'è 'n cümü de la riéra del lach d'Isé e de la Pruvìncia de Brèsa. A la fì del 2008 el gh'ìa 3 362 abitàncc (dàto del Dic 2015 [1]).
El nòm el deria fórse de "Sala", che l'ia öna cà de contadì, e "Mara" o "Marra", che l'ia öna moia.
Öna ólta l'ìa fat de du cümü, Sàle söla rìa del lach e Mardì, a meza còsta, e l'ia abitàt za ai tép dei Romani.
Endèl Medioévo i frà de san Benedet i g'ha cuminciàt a sügà sö le moie söla ria del lach, e i g'ha dat l'ocaziu de svelöpà prima l'agricültüra e dòpo la laurasiù de la làna, che l'ìa, 'ndèl '500, el laurà che ghe dàa de piö de guadegnà a la popolasiù, che 'n chèi agn là l'ia de piö che nó a Isé. Per chèl gè stàde fàde sö parècie cà de sciòr, compàgn del palàs Martinengo, e le cà dei Fonté, dei Mazöchèi, dei Dos, e 'n quach ótre amò. Endèl 1748 gh'è stàt inauguràt la céza parochiàl, dedicàda a San Zenù e a la Madona Asùnta.
Otre céze dègne de éser visitàde gè: la céza de Mardì, dedicàda a Sant'Antóne Abàt, che l'è la piö ècia, chèla de San Giàcom a Mas·cià e de San Gioàn a Cùche, e la Madona de Gandisà, dedicàda a la Madóna de la Néf, che a Sàle i ciàma pò Betània. Bèla lè apò a la cizulìna de San Vesent a Près, che 'ncö l'è la céza dei Alpìni.
Sóta 'l Duce Sàle e Sülsà gìa ö cümü sul, ma dòpo la guèra gè stacc dividìcc.
Evulusiù demogràfica[Modifega | modifica 'l sorgent]
Abitàncc censìcc

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.