Emilia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I dialet de l'Emilia-Romagna: in ross ciar, quei che pertochen a la lengua emiliana

L'Emilia (Emeja, Emélia, Emégglia in emilian, a segonda de la grafia, Emilia in italian) a l'è una region de l'Altitalia, per la pupart storegament lombarda, che incoeu a l'è part, insema a la Romagna, de la region ministrativa de l'Emilia-Romagna.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del rivà di lombard antigh in la Vall Padana al 1859 l'Emilia a l'è stada la part meridional, ciamada anca "Inferior" o "Cispadana", de la Lombardia, partida in vari Stat independent o territori dependent, e quei che ghe viveven eren ciamad lombard, tant 'me eren ciamade lombarde i so cità.

I cità de la zona hann tolt part a la Liga Lombarda e el Ducad de Milan, in la soa massima estension, el gh'aveva dent tuta quella che incoeu ciamom Emilia, foeura che per Modena e Ferrara, che eren sota i Estens, a l'epoca familia sciora de la zona, che l'è poeu deventada familia ducal de Modena e Resg in del 1452 e de Ferrara in del 1471: Ferrara la tornarà al Papa per di reson dinasteghe in del 1598, e donca el domini estens, de quell period li, el resta tut a ovest del Paner.

In del 1545 inveci i Farnes ciapen del Papa el Ducad de Parma e Piasenza, in principi partid in varie entità infeudade in tra de lor, in del 1731 i Farnes resten senza ered e gh'è donca un bell rebellot, cont el Ducad che 'l passa prima ai Borbon, che 'l dann ai Asborgh per un quaj ann e che, infin, el torna ai Borbon in del 1748, che fann su la cà di Borbon de Parma.

Cont el rivà del Napoleon a fin '700 i ducad de Modena, Massa e 'l territori del Stat Pontifizzi, con dent anca la Romagna, fann su la Republega Cispadana, che poeu l'è sgiontada a la Republega Cisalpina, che la gh'haveva dent la pupart de l'Altitalia.

Dopo de la Rassetada del 1814 del Congress de Vienna, quella zona a l'è partida ancamò in tra el Ducad de Parma e Piasenza, el Ducad de Modena e Resg, el Ducad de Massa e Prenzipad de Carrara (che poeu, in del 1829, el passa al Ducad de Modena e Resg) e poeu Ferrara e Bologna al Stat de la Gesa. El Ducad de Modena, però, el passa al ram cadet di Asborgh-Este per via de 'n matrimoni.

Cont el rivà di Savoja in del 1859 se scerniss de ciamà 'sto noeuv territori, fad su in precedenza de vari statarej, cont el nom de l'importanta Via Emilia che ghe passa a travers. Se pensa che 'l nom el sibia stad catad del Luigi Carlo Farini, che 'l s'era ciamad "Ditador de l'Emilia".

In la literadura storega italiana, a l'è assee comun riferìss al period prima del 1859 'me "Emilia lombarda" o "Emilia di Ducad", per i bande de Piasenza, Parma, Modena e Resg e dependenze.

Con la Costituzzion italiana del 1948 a l'è fada su la Region de l'Emilia-Romagna, che l'è ativada in del 1970 con capital Bologna.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gh'ha dent i province de Piasenza, Parma, Modena, Resg, Ferrara e Bologna, foeura che per la zona de Imola.

A l'è partida de la Region Lombardia e del Veneto per la pupart del , de la Liguria e de la Toscana di Mont Pennin e de la Romagna del Ren.

Se po spartì in do zone principai: la Pianura Padana emiliana e 'l Pennin emilian. Pussee piscinit a inn inveci la Vall de Comacchio e la sponda emiliana del Pò.

Lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Partizzion de l'Emilia lenguistega

La lengua local pussee parlada in Emilia a l'è la lengua emiliana, 'na lengua gall-italega assee vesina al lombard e al romagnoeul. A bon cunt, però, la lengua emiliana la correspond no al territori de l'Emilia, vist che l'è parlada anca in part de la provincia de Mantoa, in la Transpadana ferraresa e in part de la provincia de Lissandria.

A gh'è 'n poo de contestazzion in su la posizzion di dialet 'me el piasentin, che per un quajvun a inn emilian de transizzion vers el lombard, menter per di alter a inn lombard de transizzion vers l'emilian, per via di vocai turbade, anca se incoeu la pupart de la comunità lenguistega la sostegn l'ipotesi emiliana. A bon cunt, a partì la zona de transizzion de quella per intregh de lengua emiliana a l'è el fium Tar.

Oltra a l'Emilia, l'emilian a l'è parlad in:

Simboi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varie entità, moviment e persone hann provad a dà 'na bandera a l'Emilia, anca se nissuna l'ha tolt un gran roeull in del publegh emilian. Per la pupart, meten insema i simboi di varie cità emiliane.

Podom sintetizà 'sti proposte in trii:

  • Quelle che meten insema la Cros de San Giorgg con la Cros bloeua in sfond sgiald, che la representa i color de Parma, doperada soratut di moviment autonomista emilian, compagn de Libertà Emiliana
  • Quelle che meten insema la Cros de San Giorgg con l'aquila di Estens, che l'era anca el simbol del Ducad de Modena, di voeulte con la cornis sgialda, a representà i Farenes
  • Bandere pussee moderne, che proeuven a sgiontà 'sti sìmbol e color in manera pussee creativa

Cusina[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Quand che incontree la cusina emiliana fii una reverenza, che se la merita»

La cusina emiliana a l'è assee uniforma, foeura che per Piasenza che la gh'ha 'na cusina pussee compagna de quella lombarda, e in sgeneral in bona continuità con quella de la Bassa lombarda, cont una preponderanza del buter in su l'oeuli, el doperà pussee de formai grana, el pussee famos el Parmigiano Reggiano, inveci de quei fresch, el doperà del strut, e la pasta in broeud.

Tancc inn anca i salum, el pussee famos la Mortadella, e che despess inn el ripien de la pasta a l'oeuv. Rispet a quella de la Romagna, la cusina de l'Emilia a l'è considerada pussee sciora, con pussee carna, a gh'è propi poch de e formai e men prodot paisan.

Di piat tipegh inn i tajarin, de solet condid cont el ragô a la bolognesa, i lasagne, i tortellin, i tortei dolz de Colorn, i tortei d'erbeta, la coteleta a la bolognesa, i garganei, e in la zona de Ferrara anca l'anguilla a l'è 'n ingredient tipegh.

Dolz classegh de la zona a inn i canestrei, el bisson reggian, el savor e la torta tenerina.

Per i vin, el Lambrusch a l'è el pussee famos de la region, ma inn degn de nota anca el Pignoletto e 'l Colli Piacentini. Di liquor tipegh a inn el Sassolin, el Nosin, el Bargnolin, l'Aneson e 'l pussee famos de tucc, l'Amaro Montenegro.

Anca la tradizzion de la prestinaria l'è granda: el pan ferrares a l'è assee famos e recognossud 'me IGP, ma gh'è anca el pan de Pavoll, la tigella de Modena, el gnoch frit, de fà andà in del strut, e 'l borlengh.

Prodot IGP e DOP[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prodot IGP e DOP pussee famos de l'Emilia inn:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]