Lombardia storega

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Cros de San Giorg, la bandera storega de la Lombardia

La Lombardia storega l'è quell territori che, per coltura, lengua, storia o governo l'è considerad storegament lombard.

Anca se a nivell storegh la definizzion generala de Lombardia l'è definida, al dì d'incoeu la gh'è minga ona definizzion acetada de la pupart, arenta coma idea, per esempi, ai Pajes Catalan o al Pajes Basch.

In del principi, el dissegnava la pupart de l’Olta Italia; cont el passà del temp l’è finida a indicà n’area limitada pruma a quell che incoeu l’è el territori indova che inn spantegade i lengov gall-italeghe, per poeu includer in del so interen domà la region Lombardia, l’Emilia e, fin a l’epoca moderna, anca el Piemont, in quella che adess l’è ciamada domà "Lombardia storega".

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longobard[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l’epoca longobarda, in del segol IX la parolla Longobardia la 'gniva dovrada per indicà tute i terre debass la so dominazzion, donca la catava in del so interen anca i ducad de Spolee e Benevent, in quella che l’era la "Longobardia Magior". Sgiamò in del secol che vegn el compariss el termin "Lombardia", che però el stava sgiàmò a volé dì 'na part pussee piscinina de la Langobardia Maior.

Lombardia lenguistega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Difusion del lombard fœura de la Lombardia.

A nivell de lengua, i terre indova che se parla el lombard incœu inn:

Indova l'è parlad el lombard.

Se parlen di dialet de transizzion in su che gh'è di dubi de classifegazzion in:

Un temp, se pensava che anca a Piasenza el ghe fuss un dialet de transizzion, ma incœu a l'è ciar debon che ghe partegn a la lengua emiliana.

Evoluzzion istorega del concet de lengua lombarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dante e la Koiné Lombardo-veneta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Dante, in del sò De Vulgari Eloquentia, el parla anca de la situazzion lenguistega lombarda. Per lu, l'è parlad on volgar lombard in Lombardia, in Emilia, in Piemont, oltra che in la pupart (metà circa) del Trentin.

El volgar romagnœul per lu el fa part de ona fameja diferenta, 'me el veneto e 'l genoves.

In di secoi quej de XIII-XV, in la pupart de l'Altitalia, l'era scrivuda ona koiné ciamada Koiné lombarda o Koiné lombardo-veneta. Quella koiné chi ghe sgiontava al volgar di element leterari tolt di lengov vesine, compagn del toscan e de l'ocitan.

Separazzion di lengov gall-italeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fina al 1800, a l'era comun classifegà insema i dialet parlad in quei che incœu inn l'Emilia, la Lombardia e 'l Piemont 'me 'n unega lengua lombarda, de solet partida in Alt Lombard o Piemontes e in Bass Lombard, con dent i dialet de Lombardia e Emilia. I studi pussee bon dad fœura in del 1853 del Bernardino Biondelli hanm dad origen a la classifegazzion lenguistega pussee scentifega che se dopera incœu, che la partiss l'antiga lengua lombarda in lombard, emilian e piemontes.

Evoluzzion istorega del concet de Lombardia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El concet de Lombardia l'è mudad in del temp. El nom Lombardia (e anca Langobardia) el vegn diretament di Lombard antigh, e l'era doperad per parlà del sò domini: tuta la Vall Padana e la Langobardia Minor, in la Bassitalia.

El domini longobard a la mort de l'Astolf (756).

Despœu de la fin del domini longobard, el termin Lombardia l'è rivad a indicà la Liga Lombarda, che la meteva insema i cità che se ciamaven lombarde. In l'impression generala, e anca in del lenguagg de la poesia, tuta l'Oltitalia l'era ciamada ancamò "Lombardia", roba che l'è andada inanz fina al secol quell de quatordes.

Fin al secol quell de 17, el nom Lombardia indicava la region italiana de la Lombardia, el Piemont (ciamad Lombardia Savojarda), la Lombardia Svizzera e l'Emilia, dopo quell period lì el termen "Lombardia Savojarda" l'ha tacad a vesser doperad per i zone del Ducad de Milan passade sota el Regn de Sardegna, e l'independenza etnega e identitaria piemontesa la s'è semper pussee slargada.

Con l'Unità d'Italia el territori de la Lombardia oltra el (cont el sgiontà de la Romagna) l'è stad ciamad Emilia, del nom de 'na veggia region de l'Italia romana, e l'è stada fada su la region statistega de Lombardia, pœu deventada region ministrativa con la Costituzzion del 1948 e istituida in del 1970, menter la region statistega d’Emilia, in del ’70, l’ha scompartid el nom cont la Romagna, in de la region d’incœu che la se ciama Emilia-Romagna.

Variazzion istorega di domini lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vuna di espansion de la Lombardia pussee importanta l'è stada la Liga Lombarda, che la gh'haveva denter tucc i cità lombarde (ma Pavia e Comm minga in manera continua), l'Emilia, Genova, Tortona e Bologna. La Liga Lombarda l'era liada con la Liga Veronesa e l'ha fad su la cità de Lissandria.

Espansion del Ducad de Milan sota el G. Galeazz Visconti.

Importanta l'è anca l'espansion del Ducad de Milan, che sota al Gian Galeazz Vescont l'è rivad a governà:

Quand che el Ducad l'è stad ciapad del Napoleon, l'è vegnida fœura la Republega Cisalpina, che la gh'hiva denter la el Ducad, la Lombardia part de la Republega Veneta, el Ferares, el Bolognes, Resg de Lombardia e 'l Modenes, donca tuta l’Emilia fœura che del Ducad de Parma e Piasenza.

Apartenenza del Piemont[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mapa insubida de la Lombardia storega con dent el Piemont.

L'apartenenza del Piemont a la Lombardia storega l'è debatuda: Se l'è vera che la lengua piemontesa l'è una lengua gall-italega tant 'me el lombard e i dò sgent a inn arent in tradizzion e coltura, l'è anca vera che el Piemont a l'è stad storegament governad diversament e che el termen l'è stad doperad per parlà de la zona e de quei che ghe viven almen del 1400.

Istoregament el el Piemont l'è stad governad di sciori franch e borgond, oltra che longobard. In tucc i cas una presenza lombarda l'è dimostrada financa in di canton pussee a ocident, compagn de la cità de Bardoneccia, che la ciapa sò nomm del latin medieval Lombardonesca. La definizzion de Piemont l'è nassuda arent a la cità de Susa, e la s'è spantegada cont el slargàss di terre governade de la dinastia di Savoja. Per un bell poo d'agn s'è ciamad Piemont domà i terre in tra i fium Tani, Pò e Stura de Lanz, e i darrere cità a l'est che se ciamaven piemontes eren Carmagnoeula e Brà. El nom Piemont l'è donca ona definizzion nassuda in d'un canton de transizzion, che poeu l'ha ciapad denter di zone che prima eren lombarde. Per esempi la citaa de Cher, in del mez del Piemont d'incoeu, l'è quella d'indove che vigneven i sciori lombard che gh'hann dad el nom a la contrada Lombard Street de Londra.

La definizzion de Piemont l'ha desmetud de slargàss in del setcent, quand che l'ha ciapad denter el Monferad e la Valsesia, di terre che inn semper staa in del mez e cont una certa autonomìa.

La Lombardia Savojarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

La provincia de Novara e la Lumellina, e soratut i zone del Cus e del Verban, ai rintraven in d'on oltra definizzion, quella de Lombardia Savojarda, perchè eren andad adree a l'istoria de Milan per pussee de temp, e i eren stade conquistade di Savoja domà cont i guere de sucession spagnœula e polaca in del XVIII secol. Del rest inn anca i zone pussee arent a Milan per geografìa, dialet e colture. La batuda di austriegh l'heva menad, in di tratad de pas, a ciapà on confin arbitrari per spartì el Ducad de Milan, e s'è ciapad' el Tisin. Inscì quell olter toch de ducad de Milan che 'l restava de la manzina del Tisin la s'è ciamada per sossen de temp Lombardia Austriega, e gh'heva Milan per capital.

Cont el nass del nœuv Stat italian, la Lumellina l'è tornada sota la ministrazzion lombarda.

Despœu de la fin de la segonda guerra mondial, in la provincia de Novara (che fina al 1992 la gh'hiva dent anca el VCO) gh'è stad di moviment che i vuriva tornà in de la Lombardia ministrativa;[1] l'istess quand che l'è stada fada su la nœuva provincia de Verbania-Cus-Ossola.[2]

In del 2017 l'è nassud el Comitato per VCO e Novara alla Regione Lombardia, che l'ha scomenzad a regœujer i firme per fà un referendum per el passagg di do province in de la region Lombardia, ma al referendum hann ciapad minga el quorum.

Apartenenza de l'Emilia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El territori Emilian l'è stad considerad senza dubi lombard a partì del rivà di longobard fina al 1859, quand che el Farini el s'è ciamad "ditador de l'Emilia", termen che a l'epoca el gh'haveva dent i vegg Ducad de Parma e Piasenza e de Modena e Resg e i legazzion del Papa, o ben la Romagna, Ferrara e Bologna, e pœu el Stat Italian apena nassud l'ha confermad el nom, per la part mia romagnœulla,

In di testimonianze de l'Età de Mez el frad Salimbenn de Adam (1221-1288), de Parma, el scriv un grand repertori de cròneghe in latin, indovè che 'l ciama la terra d'indové che 'l vegn cont el nom de Lombardia, e 'l se definiss indeperlù lombard. A bon cunt, fina al 1859, tucc quell che ghe revardava quella che incœu l'è Emilia el gh'hiva 'me agetiv "lombard": Resg de Lombardia e 'l Po de Lombardia, che 'l scominciava in sul Panar o a Figarœul, del Po de Ferrara e de quell veneto.

Anca in de la storiografia italiana el period in tra el rivà di lombard antigh e 'l cambi de nom a l'è ciamad "Emilia lombarda".

Apartenenza de la Liguria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La nobiltà italiana in del 1499.

La Liguria l'è stada governada dal Lodovigh el Mor, e l'era denter de la Liga Lombarda, ma perel rest, nissun ducument storegh, a lassà perder el period indova che tuta l'Altitalia l'era ciamada "Lombardia", el dis che la Liguria l'è lombarda.

Gh'è di test poetegh che ciamen Genova Porta de la Lombardia

(LIJ)
Zenoa è citae pinna
de gente e de ogni ben fornia;
con so porto a ra marina
porta è de Lombardia

Apartenenza de la Toscana[Modifega | modifica 'l sorgent]

A bon cunt, el termen Lombardia l'è stad doperad anca per la Toscana, vist che l'era governada di lombard antigh, ma el termen l'è descomparid intorna al secol quell de quatordes, quand che i leterad de l'epoca hann tacad anca a partì la lengua toscana de quella lombarda. L'è interessant tegnì a ment, però, che vari "lombard" che gh'hann dad el nom a la Lombard Street de Londra eren propi de la Toscana.

Appartenenza del Venet[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di studios hann pensad a la possibilità che i terre del Verones e del Visentin fudessen lombardòfen, e che domà cont l'espansion de Venezzia i sien deventade (in di secoi) venetòfen[3], bande che eren debass govern vescontee o di sò vassall a l'epoca, e che vardaven pussee a Milan che a Venezzia ai sò temp.

Di vœulte, el termen "Lombardia Veneta" l'era slargad fina a havégh dent anca Padoa e i Polesen, oltra ai territori sgiamò manzonad e a quei de lengua lombarda de la Serenissima, in vertù del fat che eren stade sota del Regn di Lombard.[4]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) Corriere della Sera (archivi storegh):
    - Novara vuole tornare a far parte della Lombardia, 15 marz 1963
    - Novara vuole diventare una provincia lombarda, 22 giugn 1966
  2. (IT) Corriere della Sera:
    - Verbania, non c'è feeling con il Piemonte, 3 avril 1991
    - Un desiderio chiamato Lombardia, 12 otover 2000
  3. (IT) John Hajek, Tracce rare della vocale turbata ü in area alto-vicentina
  4. Lo stato presente di tutti i paesi, e popoli del mondo ; naturale, politico, e morale, con nuove osservazioni, e correzioni (etc.) - 1751], ma