Lombardia storega

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Cros de San Sgiorsg, la bandera storega de la Lombardia
Mapa proposta di territori ligad al concet de Lombardia: in ross el scirœul, in naranz chei ligad domà per motiv etno-lenguistegh, in viœula chei ligad anca per motiv storegh ma d'ordinare considerad separad

La Lombardia storega l'è quell territori che, per coltura, lengua, storia o goveren l'è considerad storegament lombard.

Anca se a nivell istoregh la definizzion sgenerala de Lombardia l'era pussee ciara de adess, al dì d'incœu gh'è minga una definizzion acetada de la pupart de la sgent; per esempi cont una ideja compagna di Pajes Catalan o al Pajes Basch.

In del principi, el termen el segnava la pupart de l'Italia Volta. Cont el passà del temp, l'è però fenid a indicà un'area limitada a quell che incœu l'è el territori indova che gh'è spantegad i lengov gallo-italeghe, per pœu tœu denter domà la region Lombardia, l'Emilia e – fin a l'epoca moderna – anca el Piemont, in quella che adess l'è ciamada domà "Lombardia storega".

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Longobard[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l'epoca longobarda, in del segol IX la parolla Longobardia la 'gniva dovrada per indicà tute i terre debass de la so dominazzion; donca, la toveva denter anca i ducad de Spoled e Benevent, in quella che l'era la "Longobardia Magiora". Sgiamò in del secol dedree, a compariss el termin "Lombardia", che però el segnava nomà una part pussee piscinina de la Langobardia Maior.

Lombardia lenguistega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Difusion del lombard fœura de la Lombardia.

A nivell de lengua, i terre indova che se parla el lombard incœu inn:

Bande indova se parla el lombard.

Inscambi, se parla de "dialet de transizzion" che a inn malfà de classifegà in:

Un temp, se pensava che anca a Piasenza a gh'era un dialet de transizzion, ma incœu a l'è ciar debon che el parten a la lengua emiliana.

Evoluzzion storega del concet de lengua lombarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dante e la Koiné Lombardo-veneta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Dante, in del sò De Vulgari Eloquentia, el parla anca de la situazzion lenguistega lombarda. Per lu, se parla un volgar lombard in Lombardia, in Emilia, in Piemont, oltra che in la pupart (metà circa) del Trentin.

El volgar romagnœul per lu el fa part de una fameja diferenta, 'me el venet e 'l genoves.

In di secoi quii de XIII-XV, in la pupart de l'area cisalpina, se drovava una koiné ciamada "Koiné lombarda" o "Koiné lombardo-veneta". Quella koiné chì ghe sgiontava al volgar di element leterari tolt di lengov vesine, compagn del toscan e de l'ocitan.

Separazzion di lengov gall-italeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fina al 1800, a l'era comun tirà denter insema i dialet parlad in quell che incœu l'è l'Emilia, la Lombardia e 'l Piemont in d'una unega lengua lombarda, de solet despartida in "Lombard Volt" – o "Piemontes" – e in "Lombard Bass", con denter i dialet de Lombardia e Emilia. I studi pussee bon dad fœura in del 1853 del Bernardino Biondelli hann dad origen a la classifegazzion lenguistega pussee scentifega che se dopera ancamò incœu, che la partiss l'antiga lengua lombarda in lombard, emilian e piemontes.

Evoluzzion storega del concet de Lombardia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El concet de Lombardia l'è mudad in del temp. El nom Lombardia – e anca Langobardia – el ven diretament di Lombard antigh, e l'era doperad per parlà del sò domini: tuta la Vall Padana e la Langobardia Minor, in la Bassitalia.

El domini longobard a la mort de l'Astolf (756).

Despœu de la fin del domini longobard, el termin Lombardia l'è rivad a indicà la Liga Lombarda, che la meteva insema i cità che se ciamaven lombarde. In l'impression sgenerala, e anca in del lenguasg de la poesia, tuta l'Itaja Volta l'era ciamada ancamò "Lombardia"; roba che l'è andada inanz fina al secol quell de 14.

Fin al secol quell de 17, el nom Lombardia indicava la region italiana de la Lombardia, el Piemont (ciamad "Lombardia Savojarda"), la Lombardia sguizzara e l'Emilia. Dopo quell period chì, el termen "Lombardia Savojarda" l'ha tacad a vesser doperad per i bande del Ducad de Milan passade sota el Regn de Sardegna, e l'independenza etnega e identitaria piemontesa la s'è semper pussee slargada.

Con l'Unità d'Italia el territori de la Lombardia voltra el (cont el sgiontàss de la Romagna) l'è stad ciamad Emilia, del nom de una veggia region de l'Italia romana. Gh'è stad fad su la region statistega de Lombardia, pœu deventada region ministrativa con la Costituzzion del 1948 e istituida in del 1970. La region statistega d'Emilia, in del '70, l'ha scompartid el nom cont la Romagna, in de la region d'incœu che la se ciama Emilia-Romagna.

Variazzion storega di domini lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vuna di espansion de la Lombardia pussee importanta l'è stada la Liga Lombarda, che la gh'haveva denter tucc i cità lombarde (ma Pavia e Com minga in manera continua), l'Emilia, Genova, Tortona e Bologna. La Liga Lombarda l'era liada con la Liga Veronesa e l'ha fad su la cità de Lissandria.

Espansion del Ducad de Milan sota el Sgiovann Galeazz Viscont.

Importanta l'è anca l'espansion del Ducad de Milan, che sota al Gian Galeazz Vescont l'è rivad a governà:

Quand che el Ducad l'è stad conquistad del Napoleon, gh'è vegnid fœura la Republega Cisalpina, che la gh'hiva denter el Ducad, la Lombardia, part de la Republega Veneta, el Ferrares, el Bolognes, Resg de Lombardia e 'l Modenes – donca tuta l'Emilia fœura che del Ducad de Parma e Piasenza.

Pertegnenza del Piemont[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mapa insubida de la Lombardia storega con denter el Piemont.

La pertegnenza del Piemont a la Lombardia storega l'è debatuda: se l'è vera che la lengua piemontesa l'è una lengua gallo-italega tant 'me el lombard e i dò popoi a inn arent in tradizzion e coltura, l'è anca vera che el Piemont a l'è stad storegament governad diversament, e che el termen l'è stad doperad per parlà de la zona e de quii che ghe viv almen del 1400.

Storegament el Piemont l'è stad governad di scior franch e borgond, voltra che longobard. In tucc i cas una presenza lombarda l'è dimostrada financa in di canton pussee a ocident – compagn de la cità de Bardoneccia – che la ciapa sò nom del latin medieval Lombardonesca. La definizzion de "Piemont" l'è nassuda arent a la cità de Susa, e la s'è spantegada cont el slargàss di terre governade de la dinastia di Savoja. Per un bell poo d'agn s'è ciamad "Piemont" domà i terre in tra i fium Tani, Pò e Stura de Lanz, e i darrere cità a l'est che se ciamaven piemontes eren Carmagnœula e Brà. El nom "Piemont" l'è donca una definizzion nassuda in d'un canton de transizzion, che pœu l'ha tolt denter di zone che prima eren lombarde. Per esempi la cità de Cher, in del mez del Piemont d'incœu, l'è quella d'indove che ghe vegneva i scior lombard che hann dad el nom a la contrada Lombard Street de Londra.

La definizzion de Piemont l'ha desmetud de slargàss in del setcent, quand che l'ha ciapad denter el Monferrad e la Vall Sesia – di terre che inn semper staite in del mez e cont una certa autonomìa.

La Lombardia Savojarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

La provincia de Novara e la Lumellina, e soratut i bande del Cus e del Verban, ai rintraven in d'un oltra definizzion, quella de "Lombardia Savojarda", perchè eren andade adree a la storia de Milan per pussee de temp, e i eren stade conquistade di Savoja domà cont i guere de sucession spagnœula e polonesa in del XVIII secol. Del rest inn anca i bande pussee arent a Milan per geografia, dialet e coltura. La batuda di austriegh l'heva menad, in di tratad de pas, a ciapà un confin arbitrari per spartì el Ducad de Milan, e s'è ciapad el Tesin. Inscì quell olter toch de ducad de Milan che 'l restava de la manzina del Tisin la s'è ciamada per sossen de temp "Lombardia Austriega", e el gh'heva Milan per capital.

Cont el nasser del nœuv Stat italian, la Lumellina l'è tornada sota la ministrazzion lombarda.

Despœu de la fin de la segonda guerra mondial, in la provincia de Novara (che fina al 1992 la gh'hiva dent anca el VCO) gh'è stad di moviment che i voliva tornà in de la Lombardia ministrativa;[1] l'istess quand che gh'è stad fad su la nœuva provincia de Verbania-Cus-Ossola.[2]

In del 2017 gh'è nassud el Comitato per VCO e Novara alla Regione Lombardia, che l'ha scomenzad a regœujer i firme per fà un referendum per el passasg di do province in de la region Lombardia, ma al referendum i hann ciapad minga el quorum.

Pertegnenza de l'Emilia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El territori Emilian l'è stad considerad senza dubi lombard a partì del rivà di longobard fina al 1859, quand che el Farin el s'è ciamad "ditador de l'Emilia", termen che a l'epoca el gh'haveva dent i vegg Ducad de Parma e Piasenza e de Modena e Resg e i legazzion del Papa – o ben la Romagna – Ferrara e Bologna, e pœu l'istat Italian apena nassud l'ha confermad el nom, per la part mia romagnœula,

In di testimonianze de l'Età de Mez el fraa Salimbenn de Adam (1221-1288), de Parma, el scriv un grand repertori de croneghe in latin, indove che 'l ciama la terra d'indove che 'l vegn cont el nom de "Lombardia", e 'l se definiss indeperlù "lombard". A bon cunt, fina al 1859, tut quell che el revardava quella che incœu l'è Emilia el gh'hiva 'me agetiv "lombard": Resg de Lombardia e 'l Po de Lombardia, che l'iscominciava in sul Panar o a Figarœul, del Po de Ferrara e de quell venet.

Anca in de la storiografia italiana el period in tra el rivà di lombard antigh e 'l cambi de nom a l'è ciamad "Emilia lombarda".

Pertegnenza de la Liguria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La nobiltà italiana in del 1499.

La Liguria l'è stada governada del Lodovigh el Mor, e l'era dedenter de la Liga Lombarda, ma per el rest, nissun ducument storegh – a lassà perder el period indova che tuta l'Altitalia l'era ciamada "Lombardia" – el dis che la Liguria l'è lombarda.

Gh'è di test poetegh che ciamen Genova "Porta de la Lombardia"

(LIJ)
Zenoa è citae pinna
de gente e de ogni ben fornia;
con so porto a ra marina
porta è de Lombardia

Pertegnenza de la Toscana[Modifega | modifica 'l sorgent]

A bon cunt, el termen Lombardia l'è stad doperad anca per la Toscana, vist che l'era governada di lombard antigh, ma el termen l'è descomparid intorna al secol quell de quatordes, quand che i leterad de l'epoca hann tacad anca a partì fœura la lengua toscana de quella lombarda. L'è interessant tegnì a ment, però, che vari "lombard" che gh'hann dad el nom a la Lombard Street de Londra eren propi de la Toscana.

Pertegnenza del Venet[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di studios hann pensad a la possibilità che i terre del Verones e del Visentin fudessen lombardofone, e che domà cont l'espansion de Venezzia i sien deventade (in di secoi) venetofone[3], bande che eren debass governa vescontee o di sò vassai a l'epoca, e che vardaven pussee a Milan che a Venezzia ai sò temp.

Di vœulte, el termen "Lombardia Veneta" l'era slargad fina a havégh denter anca Padova e i Polesen, voltra ai territori sgiamò menzionad e a quii de lengua lombarda de la Serenissima, in vertù del fat che eren stade sota del Regn di Lombard.[4]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) Corriere della Sera (archivi storegh):
    - Novara vuole tornare a far parte della Lombardia, 15 marz 1963
    - Novara vuole diventare una provincia lombarda, 22 giugn 1966
  2. (IT) Corriere della Sera:
    - Verbania, non c'è feeling con il Piemonte, 3 avril 1991
    - Un desiderio chiamato Lombardia, 12 otover 2000
  3. (IT) John Hajek, Tracce rare della vocale turbata ü in area alto-vicentina
  4. Lo stato presente di tutti i paesi, e popoli del mondo ; naturale, politico, e morale, con nuove osservazioni, e correzioni (etc.) - 1751], ma