Margherita Hack

De Wikipedia
«Vöna di Gestalten di pü de prestisgi e net del mund scentifegh Italian, finn del prenzipi in prima fira per i driss di tusann e per el mantegnì un staa laech, püra de cör, demucratega e antifascista.»
(El Cumün de Aress, Parpòsta de di citadinansa unuraria a la Margherita Hack.[1])
Margherita Hack, Firènse 2008

Margherita Hack (Firènse, 12 de zögn del 1922 - Trieste, 29 de zögn del 2013 ) l'è stada 'na astrofìsica italiana.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El pader, el Roberto Hack, de fee prutestanta, e la mader, catòlega, partegniven tücc e düü a la Suzietaa Teusòfega Taliana[2][3].

La Margherita Hack, despö de 'vè cumpii i stüdi (sensa però sustegnì ij esam de la matüra perchè l'era s'ciupada la segunda guera mundiala) al licee classegh "Galileo" de Firens, la s'è laüreada in fisega in del 1945 cunt una vutassiun de 101/110[4] cunt una tesi de astrufisega in sü i Cefeidi, realizzada semper a Firens a l'usservatòri de Arcetri[5].

Quand che l'era giuvina l'è stada campiunessa de salt in alt e in lungh.[6][7][8] In del febrar del 1944 a l'ha spusaa el sciur Aldo De Rosa.[9]

L'è morta el 29 de giügn a l'era de 91 agn a l'uspedal de Cattinara a Triest, indè che la se truvava de una setemana per di prublema al cör.[10]

Attività scientifica[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è stada prufessuressa urdinaria de astrunumia a l'Üniversità de Triest del 1964 al prim de nuvember del 1992, quand che l'è stada culucada föra röl per la sua etaa. L'è stada la prima dona italiana a vess cap de l'Usservatori Strunomegh de Triest, del 1964 al 1987[11], e lee l'ha faa gnì impurtant anca a nivel internaziunal[12].

L'è stada member di sucietaa fisegh e strunomegh püssee cugnussüü[13] e diretris del Departement de Astrunumia de l'Üniversità de Triest del 1985 al 1991 e del 1994 al 1997. L'è stada anca vüna di member de la Cademia Naziunal di Lincee (sociu naziunal in de la classa de scienz fisegh, matemategh e natürai; segunda categuria: astrunumia, geudesia, geufisega e aplicaziun; seziun A: astrunumia e aplicaziun).[14]. L'ha lavuraa in d'un mücc de usservatori american e ürupee, e l'è stada member per un bel poo anca di grüp de lavurà de l'ESA e de la NASA[15].

In Italia, per via del sò gran lavurà de prumuziun[16], l'è stada bona de fà duperà püssee i satelit de la cumünitaa strunomega italiana, e inscì l'ha fada vegnì cugnussüda anca a nivel internaziunal[12].

L'ha püblicaa vari over uriginai in sü revist internaziunai, e un frach de liber, üniversitari e divülgativ. In del 1994 la gh'ha 'vüü la Targa Giuseppe Piazzi per la rizerca scientifega. In del 1995 l'ha gh'ha 'vüü el Premi Internaziunal Cortina Ulisse per la divülgaziun scientifega.

In del 1978 l'ha faa sü la revista bimensila L'Astronomia, che l'ha vüst el sò prim nümber in del nuvember del 1979[17]; pö dopu, insema al Corrado Lamberti, l'ha dirigiüü la revista de divülgaziun scientifega e de divülgaziun astrunomega Le Stelle[18].

Per i sò vari meret, gh'è staa dedicaa l'asteroide 8558 Hack
. L'è stada citadina unuraria de Castelbellino[19], Medicina[20] e San Casciano Val di Pesa.

Attività sociale e politica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Margherita Hack in del 2007
a 'na conferenza de l'UAAR
«L'è l'icona del penser liber e de l'anticunfurmismu.»

La Margherita Hack l'era minga cugnussüda dumà per i sò ativitaa scientifegh, ma anca per quei in del camp sucial e pulitegh.

L'era atea, e la credeva a nissüna religiun e in nagot de suranatüral[21]. Inultra la pensava che l'etega la vegniss minga giò de la religiun, ma de principi de cuscienza che permeten a tücc de 'vègh una visiun laica de la vita, ciuè che la respeta el prossem, el sò vess un individuv e la sua libertaa[21].

L'era cuntra tüt i süperstiziun e ai pseuduscienz, e del 1989 l'è stada la garanta scientifega del CICAP. In del 2002 l'è stada numinada presidenta unuraria de l'Üniun di Atei e di Agnostegh Raziunalista[22]; in del 2005 la s'è iscrivüda a la Suciaziun Luca Coscioni per la libertaa de rizerca scientifega.
Un temp a l'era iscrivüda al Partii Radical Transnaziunal[23].

La s'è candidada ai eleziun regiunai del 2005 in Lumbardia, in de la lista del Partii di Cumünista Italia, e l'ha utegnüü 5.634 preferenz a Milan[24]. Dopu de la sua eleziun l'ha cedüü el sò post al Bebo Storti.

La s'è s'cerada cui Cumünista Italian anca in di eleziun naziunai del 2006: anca lì l'è stada elegiüda, ma l'ha lassaa el sò post in Parlament per dedicàss anmò a la strunumia.

In del 2008, düranta 'na manifestaziun de stüdent a Fiurenza, l'ha faa una leziun de astrufisega in Piazza Signoria.

In del 2009 la s'è candidada in de la Lista Anticapitalista ai Eleziun ürupee[25]. Quela völta lì però l'è stada minga elegiüda, perchè la sua lista l'è minga rivada al 4%[26]. Semper in del 2009 l'ha scrivüü in sü MicroMega una letera 'verta al Silviu Berlüscun, che al temp a l'era president del cunsili. Le critigava per i sò prucess e per quei che pudeven sumejà di tentativ de scapànn via[27].

Ai eleziun regiunai del 2010 la s'è presentada in de la lista de la Federaziun de la Sinistra in Lazzi, e l'è stada elegiüda a Roma cun 7000 preferenz[28]. Anca lì però l'ha lassaa el sò post a un quai alter candidaa[29].

In del 2011 l'ha ciapaa la tessera del partii Demucrazia Atea, e cun quel partii lì la s'è candidada anca in del 2013 ai eleziun pulitegh (senza vess elegiüda)[30], con cui si candidò alle elezioni politiche del 2013 come capolista alla Camera nella circoscrizione Veneto 2[31]. .
In del 2012 l'ha deciaraa de vurè sustegnì el Nichi Vendola ai primari del centrusinistra[32]; al balutagg l'ha preferii Matteo Renzi al Pierluigi Bersani[33], ma l'ha pudüü minga vutà perchè la s'era minga iscrivüda in temp.

In de l'april del 2013 l'ha tolt part al cumitaa Emma Bonino Presidente.

Över[Modifega | modifica 'l sorgent]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Proposta di cittadinanza onoraria a Margherita Hack.
  2. Teosofia in Italia
  3. Lo sguardo dell’astrofisica Arqiviad qé: [1]
  4. Zichichi-Hack - YouTube
  5. Biografia di Margherita Hack Arqiviad qé: [2]
  6. www.vegfacile.info/vegan-famosi.html
  7. L'astrofisica Hack, stella dei "Littoriali" del fascismo
  8. Corriere della Sera, «Giurai al regime, volevo la medaglia vinta in atletica» Margherita Hack
  9. Intervista a Margherita Hack sul matrimonio con Aldo De Rosa
  10. Morta l'astrofisica Margherita Hack. Rai News 24, 29 giugno 2013
  11. Grandi maestre/Grandi allieve - Margherita Hack e Chiara Daraio. d.repubblica.it. URL consultad in data 12-07-2012.
  12. 12,0 12,1 Hack, Margherita. www.treccani.it. URL consultad in data 12-07-2012.
  13. Unione Astronomica Internazionale, European Society of Physics, Società astronomica italiana, Società italiana di fisica
  14. Scheda sul sito dell'Accademia Nazionale dei Lincei
  15. http://www.castfvg.it/zzz/confere/hack981.htm
  16. http://www.emsf.rai.it/biografie/anagrafico.asp?d=150 Arqiviad qé: [3]
  17. Margherita Hack. L'amica delle stelle - Storia di una vita, Milano, Rizzoli, 2000, pagg. 236-7
  18. Pagina Storica de "Le Stelle" Arqiviad qé: [4]
  19. Castelbellino: cittadinanza onoraria Arqiviad qé: [5]
  20. http://www.comune.medicina.bo.it/modelli/mod020002.aspx?ID=36
  21. 21,0 21,1 Ingerenza del Vaticano di Margherita Hack Arqiviad qé: [6]
  22. I Presidenti onorari dell'UAAR. www.uaar.it. URL consultad in data 28-novembre-2011.
  23. Pagina di Margherita Hack sul sito web del Partito Radicale Transnazionale (RadicalParty.org)
  24. Risultati elettorali a Milano Arqiviad qé: [7]
  25. I candidati alle europee del 2009 della Lista anticapitalista Rifondazione-Comunisti Italiani Arqiviad qé: [8]
  26. Il Tempo - Europee: Hack candidata con lista PRC-PdCI
  27. Lettera della Hack su Micromega contro Berlusconi
  28. Tutti gli eletti nel Lazio: ci sono Hack e Storace. Arrivano anche i primi ricorsi Arqiviad qé: [9]
  29. Sito istituzionale della Regione Lazio Arqiviad qé: [10]
  30. Notizie dalle Giudicarie
  31. Cfr. La Stampa, 22/01/2013
  32. Gabriella Greison. ««Un paese in via di sottosviluppo. Ma i giovani lo cambieranno»». Pubblico, 26 ottobre 2012. Vardad in data 27/10/2012.
  33. «La scelta di Hack: «Tentiamo il nuovo, è Renzi»». L'Unità, 27 novembre 2012. Vardad in data 29/11/2012.
  34. Giorello Giulio. «Da Leopardi alla Hack, stelle senza miti». Corriere della sera, 5 giugno 2002. Vardad in data 29 giugno 2013.

Ligam de Föra[Modifega | modifica 'l sorgent]