Üniun Eurupea
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
L'Üniun Eurupea (UE) a l'è un üniun suranaziunala de 28 stat de l'Europa. A l'è nassüda in del 1992 de la Cumünità Ecunomiga Eurupea cunt el Trataa de Maastricht. In del temp el nümer di stat a l'è vegnüü püssee grand e istess anca i sò cumpetenz.
L'UE a l'è vüna di entità ecunomigh e pulitigh püssee gross del mund, cunt i sò 494 miliun de personn e un GDP cumbinaa de €11.6 triliun (US$14.5) in del 2006.[1]
L'Üniun a l'è un marcaa ünegh cunt una pulitiga de cumerci cumüna.[2]. La püssee part di stat member al dupra una muneda ünega, l'euro.
La pulitiga furestera cumüna a l'è inscambi limitada.
L'Üniun Eurupea a l'è fada de 28 stat de l'Europa:
- Austria
- Belgi
- Bülgaria
- Ciper
- Cruazia
- Danimarca
- Estonia
- Finlandia
- Francia
- Germania
- Grecia
- Irlanda
- Italia
- Letonia
- Lituania
- Lüssemburgh
- Malta
- Üngheria
- Paes Bass
- Pulonia
- Purtugal
- Regn Ünii
- Repübliga Ceca
- Rumania
- Sluachia
- Sluenia
- Spagna
- Svezia
Urganizaziun[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
La presidenza de l'Üniun Eurupea la birla per ses mis intra i guern di stat member.
El president del parlament eurupee a l'è el Hans-Gert Pijttering.
Lenguv[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
L'Üniun Eurupea la gh'ha vintitrì lenguv ufiziaj; i lenguv che dupren i funziunari de la cumissiun e del cunsej a hinn trì: l'ingles, el frances e 'ltudesch.
Referenz[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]
- ↑ EU nominal GDP 2006, International Monetary Fund, cuntrulaa el 17 d'April del 2007
- ↑ Activities of the European Union: Internal Market,EUROPA