Brasil

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Brasil
Brasil - Bandera Brasil - Stema
(detai)
Brasil - Localizazion
Brasil - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg
Nom ofiçal República Federativa do Brasil, République fédérative du Brésil, Federative Republic of Brazil e Brazílska federatívna republika
Lengue ofiçai lèngua portoghéza
Capitala Brasilia
Politega
Forma de govern
Capo de Stat Luiz Inácio Lula da Silva
Capo de Govern Luiz Inácio Lula da Silva
Superfix
Totala 8 515 767 km²
Popolazion
Totala 203 062 512 ab.(1º agost 2022)
Densitaa 23.85 ab./km²
Jeografia
Continent America del Süd
Confin Argentina, Bulivia, Gujana Francesa, Gujana, Paraguay, Perù, Suriname, Uruguay, Venezuela, Culumbia e Frància
Fus orari UTC-2
Economia
Valuda real braziłian
PIL (nominal) 1 649 622,97 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 BR, BRA, 076
TLD .br
Prefiss tel. +55
Sigla autom. BR
Inn nazional Inn nazzional brasilian
Evoluzion storega
Proclamazion 7 settember 1822
 

El Brasil (parnonzia in del portoghes brasilian: [braˈziu̯]), nomm offizial República Federativa do Brasil, a l’è ona nazion in de l’America del Sud. L’è el paes quell de cinch al mond per grandezza (8.514.876 km2, el 47% del continent) e per popolazion (206.081.432 abitant del ann 2016). L’è l’unegh paes de l’America dova el Portoghes l’è la lengua offiziala e el pussee grand pais al mond de lengua portoghesa; el Brasil l’è però vun di nazion pussee multiculturaj e cont la maggior diversidàa etnega, resultaa de cinch secoj de immigrazion e meticciaa (miscigenação).

El Brasil l’è delimitaa a est de l’Ocean Atlantegh, cont on litoral de 7.491 km, e el confina cont l’Uruguay, l’Argentina, el Paraguay, la Bolivia, el Perù, la Colombia, el Venezuela, la Guyana, el Suriname, e la Francia (Guyana Francesa). Hinn territori brasilian anca di arcipelagh in de l’Atlantegh: el Arcipelagh de São Pedro e São Paulo, l'Atol das Rocas, Fernando de Noronha (l’unegh abitaa), e Trindade e Martim Vaz.

El Brasil a l’è ona republega federala e presidenziala, definida in la Costituzion del 1988; el president, del 31 de agost del 2016, l’è el Michel Temer. El Brasil l’è formaa de 26 staa federaj e on distrett federal. La capital l’è Brasília, in del center del paes, fada su del 1960.

La storia del Brasil d’incoeu la scomincia del 1500, quand ona flotta portoghesa, comandada del Pedro Álvares Cabral, andaa foeura de la rotta per l’Africa e l’India, el arriva in sul litoral de Bahia. El primm nomm offizial daa al Brasil l’è Terra da Santa Cruz, ma el nomm popolar l’era Terra do Pau-Brasil (Terra del Verzin, ona pianta (Caesalpinia echinata) cont legn pregiaa), del qual el vegn su el nomm Brasil. A partì de la metàa del secol quell de sedes i Portoghes fann su insediament e latifond per la coltivazion de la canna de zuccher, del cacao, e del caffè, e l’estrazion de l’or, e per lavorà deporten s’ciav de l’Africa. Del 1808 la cort portoghesa de la regina Maria I, per fuggì a i guerr napoleonegh, la sposta la capital de l’imper de Lisbona a Rio de Janeiro; quand del ann 1822 la cort la retorna in Portogall e el Brasil torna a vess domà ona colonia, i brasilian protesten e el prinzepp reggent Pedro de Alcântara, cressuu anca luu in del Brasil, el proclama l’independenza del paes el 7 de settember de 1822; el 1 de december l’è incoronà imperadô de l’Imper del Brasil. Domà del 1888 i s’ciav devegnen person liber e del 1889 on colp de staa militar el proclama la Republega.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Carta topografega del Brasil

El territori del Brasil l’è traversaa de l’Equador e del Tropegh del Capricorn; el paes el occupa ona vasta area in su la costa orientala de l’America del Sud e la pupart de l’intern del continent; el confina cont tucc i alter nazion sudamerican foeura del Cile e de l’Ecuador. Per la sò estension e soratutt per i sò tant zonn geografegh e climategh different, el Brasil l’è on paes geograficament divers e quell al mond cont la maggior biodiversidàa de flora e fauna.

El Brasil l’è el paes quell de cinch al mond per grandezza, dree de la Russia, del Canada, de la Cina e di Staa Unii. L’area total del territori brasilian l’è de 8.515.767,049 chilometer quadraa (km2), di quaj 55.455 hinn acqua. El territori l’è dividuu intra quatter zonn d’orari: UTC-2 in di isol atlantegh; UTC-3, l’orari “offizial” in la pupart del paes (tucc i staa di region Nordeste, Sudeste, e Sul, e Goiás, Pará, Amapá, e el Distrett Federal); UTC-4 in di staa de Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Rondônia, Roraima, e la pupart de Amazonas; UTC-5 in del staa de l’Acre e in del sudovest de Amazonas.

Suddivision[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Foresta Amazzonega la occupa el 49,29% del Brasil.

El Brasil l’è formaa de 26 staa e on distrett federal, ciamaa tucc insema “unidàa federativ”. I unidàa federativ a hinn mettuu insema in cinch grand region statistegh e per ona gestion de politegh pubblegh de interess comun a tucc i staa de on’area. I unidàa federativ cont i sò capitaj a hinn:

Popolazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Brasil l’è el paes quell de cinch al mond per populazion, dree de la Cina, de l’India, di Staa Unii e de l’Indonesia. La pupart di abitant la viv in di cittàa e la pupart l’è concentrada in su la costa de l’Est, del Sudest, e del Sud o in di montagn visin; al contrari, i dò region del Centro-Ovest e del Nord che hinn el 64% del territori del paes, gh’hann domà el 15% di sò abitant. San Paol l’è la cittàa pussee granda, center de on’area metropolidana cont pussee de 20 million de abitant; alter intra i cittàa pussee important a hinn Rio de Janeiro, Belo Horizonte, Recife, Brasília, Porto Alegre, Salvador, Curitiba, Belém e Manaus.

San Paol, cittàa pussee granda del Brasil.

La composizion etnega del Brasil l’è varia, resultaa de secoj de meticciaa intra portoghes, indigen, african, e, de la fin del Vottcent, immigraa de l’Europa, de l’Asia, o del Medi Orient. El 20% de la popolazion la gh’ha origen taliana, la pupart del qual del Venet, del Trentin, o del Friul; la cittàa de San Paol la gh’ha pussee abitant de origen taliana che Roma, la cittàa pussee granda d’Italia.

Religion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cultura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]


 
I stat de l'America del Sud
Argentina | Bolivia | Brasil | Cile | Colombia | Ecuador | Guyana | Paraguay | Perù | Suriname | Uruguay