Oklahoma City

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Oklahoma City, despess scurtada semplicement in OKC, a l’è on comun (city) di Stat Unid d'America che ‘l se troeuva in tra i contee de Oklahoma (de la qual l’è cap-loeugh), Canadian, Cleveland, e Pottawatomie, e l’è la capital del Stat de l'Oklahoma. La popolazzion al censiment del 2018 l’era de persone 649021, fato che ‘l la fà la cità pussee abitada del stat, e la zità quella di vintset de la nazzion per abitant.

Geografia fisica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el United States Census Bureau, la gh’ha on’area total de 196,8 mia quadrade (483.8 km2).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La data de fondazzion de Oklahoma City l’è fissada al 22 de avril del 1889, quand che in d’on sol dì 10000 persone s’inn stabilide in de l’area del center citadin d’incoeu o Downtown. In poch ann la popolazzion la s’è redobiada e quand che l’è stada ametuda in del’Union oramai l’haveva sorpassad la capital statal Guthrie per numer d'abitant e per importanza commercial.

Grazzie a ona politica mirada la cità la s’è dotada d'infrastuture ferroviarie e tranviarie. In del 1910 l’ha otegnud el titol de capital.

El 4 de desember del 1928 l’è stad scopert el petroli, a inn stad fad su di pozz in tuta la cità che l’ha podud cresser e fa daner an’mò pussee, ma la Granda depression l’ha lassad via nanca l’OKC; in del 1935 l’è stada edificada in sul fium North Canadian ona Hooverville abitada de pover e disocupad. In del cors de tut el second dopoguerra la cità l’è stada sogeta a ona decandeza inarrestabil, e a partì di ann setanta una bona part de la popolazzion citadina la s’è trasferida in di di città-satellit cressude intorna a la cità. I autorità citadine i hann decidud de resanà e imbellì el Downtown ma el proget l’è restad incomplet.

In del 1992 l’è stad miss in opera on proget miliardari per el rilancio de OKC che 'l prevedeva la costruzzion del stadi noeuv del base-boll, la creazzion d’on canal in del quarter de Bricktown, on center civich noeuv, di senter noeuv adree al fium North Canadian e ona biblioteca noeuva. La costruzzion de ‘ste oper chì l’ha permetud a la cità de havégh on aspet pussee ospital e turistich.

El 19 avril del 1995 on palazz governativ l’è stad distrut de l'esplosion d’on camios imbotid de 3000 kg de esplosiv, in d'on atentad terroristich che l’ha provocad la mort de 168 persone. Fina al'11 de setember del 2001 l’è stad l’atentad pussee gram capitad in di Stat Unid.

El 20 de masg del 2013 la cità l’è stada colpida d’on borineri violent. El bilanc preliminar l’è de 24 mort e ona quai centena de ferid; a inn stade ciapade anca di scole e di ospedai.

Socetà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Evoluzzion demografica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el censiment[1] del 2010, a gh’era 579999 persone.

Second i ultim dati del 2018, la cità la gh’ha 649.021 abitant.

Razze e minoranze foreste[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el censiment del 2010, in quant ai razze la composizzion de la cità l’era fada su del 62,7% de bianch, el 15,1% de afro-american, el 3,5% de american nativ, el 4,0% de asiatich, el 0,1% de oceanian, el 9,4% de alter razze, e el 5,2% de do o pussee razze. Ispanich o latinos i eren el 17,2% de la popolazzion.

Infrastruture e trasport[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cità l’è servida de l'Aeroport de Oklahoma City Will Rogers World. La gh’ha ona red tranviaria con do linee.[2]

Aministrazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dal 2008 la cità l’è sede di Oklahoma City Thunder squadra de la NBA. In de l'hockey in sul giasc la cità l’ospitava i Oklahoma City Barons, squadra de la American Hockey League, che la s’è desligada in del 2015.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. American FactFinder. United States Census Bureau. URL consultad in data 22 aprile 2017.
  2. (EN) OKC Streetcar service begins. 14 dicembre 2018. URL consultad in data 15 marzo 2022(arqiviad de l'url orijenal)