Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
A l' savivet qe ...El cant ambrosian (anca cognossud coma cant de Milan) a l'è l'insema de cant drovad per la liturgia catolega del rit ambrosian. Compagn del cant gregorian, el cant ambrosian a l'è un esempi de cant pian, che 'l ciapa el so nom del vescov Ambroeus. El cant ambrosian a l'è l'unega tradizzion de cantus planus ocidental, insema al cant gregorian, a vesser recognossuda an'mò incoeu a nivell ofizzial de la Gesa romana catolega e a vesser an'mò pratigada in di gese del territori. El vescov Ambroeus l'havaria menad in ocident l'inodia tipega de l'orient, 'me l'haveva fad el Sant Illari de Poitiers. El par che l'habia scrivud almanca tredes ini sacher (quater inn quei segur). De sorapu, l'havaria ciapad, de la tradizzion orientala, la salmodia antifonega, basada in su l'alternanza de du cor de vos. El Sant Agostin, in del so liber Confession (ix, cap. XVII), el parla di novità de la musega de la Gesa de Milan al temp del Sant Ambroeus, però el scriv minga che i noeuve manere de cantà eren stad menad in cità del vescov Ambroeus, donca podarissen vesser di tradizzion pussee antighe. La pupart di cant ambrosian, de tute i manere, l'è nassuda e la s'è desvilupada in di agn, dopo del secol del Sant Ambroeus, e l'ha ciapad influenze di rit bizantin, gallican e roman.
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|