Pagina principala
|
![]() Vos in vedrina![]() El Richard Castle (1 de april del 1969, nomm complett Richard Edgar Alexander Rodgers Castle) l'è 'l protagonista de la serie TV Castle interpretaa dal Nathan Fillon. Famos scrittor, el jutta la Kate Beckett a resolv on cas compagn de quell de vun di sò liber, ma poeu la collaborazion la deventa duratura. Scittor fioeu de 'na spia di servizzi segrett american che l'ha mai incontraa, che l'ha juttaa tanc voeult in segrett, e de 'n attriss de teater l'è 'n famos scrittor in crisi creativa dopo avè coppaa el sò personagg principal Derrick Storm. El Sindegh de New York, amis del Castle, el ghe da l'autorizzazion a collaborà cont la detective Kate Beckett per resolv on cas compagn de quell de vun di sò liber, e la collaborazion la devegn poeu duratura in del temp. A l'inizzi i eren minga tropp amis, ma la bellezza de la Beckett l'incanta subit el Castle, ma poeu da attrazion la vegn proppi amor, che 'l Castle ghe deciara no finna che, longh el funeral del capitan Roy Montgomery, mort per salvàlla de quej che voeuren coppàlla per avè investigaa in sul misterios cas de la sò mader, on cecchin el ghe spara e la res'cia de morì. Lee la gh'ha 'n amnesia e donca la recorda no la deciarazion però. Successivament vegnen sempre pussee complis in del sò rapport, e in d'on moment dur, dopo che l'ha vist 'n attentaa in TV, el proeuva a deciaràss a la Kate, ma el vegn interrott de 'n detective. Pocch dopo la Beckett la dis se recordàss tuscoss de quand che han provaa a copàlla, e donca lu el se intristiss e inversa assee, ma el resta in del dipartiment de polizia. On poo dopo el se deciara, e vist che la Beckett la voeur suttà a investigà e res'cià la vita el se lontana, ma 'l ghe salva la vita quand che l'ha res'ciaa de borlà giò de 'n palazz, taccada de l'omm che l'ha squasi coppada. (Inanz)
![]() Te 'l savevet che ...![]() La Basilega de San Michel Magior a l'è una gesa in stil romanegh lombard de Pavia, vista 'me vuna di pussee belle in quell stil la. Fada su per la prima voeulta del secol VII, al temp di lombard antigh, a l'è stada costruida ancamò di secoi XI e XII. L'ha ciapad el nom de Magior per spartìlla de una gesa noeuva che l'era stada fada su apena foeura di mure de Pavia e l'è stada la gesa palatina del Palazz Real di lombard, che di rest inn stad trovad sota e l'era mituda in su la prima moneda coniada de lor. La gesa la brusa del 1004 e l'è donca fada su ancamò, cont un lavorà fornid per el 1130, cont un interruzzion per el gran terramot del 1117. Lilinscì inn stad incoronad Re d'Italia el Berengari I, el Guid de Spoleto, el Lodovigh III, el Rodolf III de Borgogna, l'Ugh de Provenza, el Berengari II d'Ivreja, l'Arduin, l'Enrigh II e infin el Barbarossa. Quand che el Gian Galeazz Vescont l'è stad fad Duca de Milan l'ha volud festegià in la basilega e l'ha fad su la contea de Pavia, reservada a l'ered al trono, e l'ha fad guarnà el so coeur, dopo mort, lilinscì, menter el corp l'è stad mitud sota a la Certosa de Pavia. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental
![]() Un proverbi a cas
"Scarliga merluss che l'è minga el to uss" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|