Romanegh lombard

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Basilega de Sant Ambroeus a Milan, esempi ben famos de romanegh lombard

El romanegh lombard l'è on stil architetonegh che 'l s'è desvilupad in la Lombardia storega in tra i secol XI e XII e che poeu el gh'ha havud influenze in sul stil architetonegh de tuta l'Italia e anca de la Catalogna. L'è stad el prim di terre sota i Alp a ciapà dent di element del stil todesch, per via del moviment di artista in tra la Lombardia e la Germania. Se in quella che incoeu l'è l'Emilia l'era despess bell pur, in Piemont se sentiven sgiamò i influenze del romanegh frances, menter in Liguria, indova che inn rivade di influenze lombarde, eren pussee messedade cont i stil artistegh penninegh.

Di esempi ben famos in l'area lombarda storega inn la Basilega de Sant Abondi a Com, el Dom de Modena, la Badia de Vezzolan arent de Ast, la Basilega de San Michel Magior e la Gesa de San Teodor a Pavia, la Basilega de Santa Maria Magior a Lumé, la badia de San Peder al Mont a Civaa, la Rodonda de San Tomè, el Dom de Parma, el Dom de Fidenza, la Badia de Nonantola, la Gesa de San Steven a Bologna, la Badia de San Michel a Sant Ambroeus de Turin e la Basilega de San Zen a Verona.

Foeura, di gese influenzade del romanegh lombard o fade de artista lombard in quell stil chi inn la Gesa de Santa Maria Magior a Assisi, el Dom de Todi, el Dom de Ventmia, la Gesa de Santa Maria de Castell a Genoa, el Dom de Muran a Venezzia, la Collegiada de Sant Ors a Aosta, el Dom de Viterb e, in Sardegna, gh'è la Gesa de San Peder a Zuri. In del quarter The Hill de Sant Louis, meta de l'emigrazzion lombarda, a gh'è la Gesa de Sant Ambroeus, ispirada a la basilega ambrosiana.

Ona di carateristige pussee famose l'è l'invenzion di arcade lombarde, oltra al roeull di maester comasit e de Campion e del desvilup del mosaich de paviment.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]