Pagina principala
|
Vos in vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
Te 'l savevet che ...El Varon milanes de la lengua de Milan (o a la corta Varon milanes) l'è vun di pussee antigh test de la leteradura milanesa. Quell che el l'ha scrivud l'è 'l Giovann Capis, nassud a Dom intorna al 1550, mort despoeu del 1610. El Varon l'è un poo un dizzionari etimologegh di parolle milanese (intorna ai 570), che vegnen, segond l'autor, del latin e del gregh. El titol el fa vegnì in ment el Varon, che l'è famos perchè l'ha scrivud el De lingua Latina. El Varon l'è stad stampad la prima voeulta a Pavia cont i stampe del Bartoli, ma quella prima edizzion chì la se cognoss domà perchè l'è regordada in de la segonda, fada a Milan del Sgiovann Jacom Com in del 1606. Quell'edizzion chì, reveduda de l'Ignazio Albani (de Meraa, nassud a la fin del cinch-cent e mort intorna al 1650), la contegn anca el Prissian de Milan de la parnonzia milanesa, scrivud del Giovanni Ambrogio Biffi. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob
Un proverbi a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|