Pagina principala
|
Vos in vedrinaOl Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan. Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader. Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal. (innanz)
Te 'l savevet che ...La Gesa de San Basili el Grand a l'è una gesa ortodossa del Patriarcad de Mosca a Bologna, la pussee veggia de l'Emilia-Romagna. A l'è stada fondada 'me gesa catolega del 1435 del cardinal Niccolò Albergati, arcivescov de Bologna e fraa certosin, che ghe l'ha dada in gestion al so ordin, inscì de tegnìgh denter una reliquia che gh'haveven regalad de l'Inghilterra, o ben el coo de la Sant'Ana, che ghe l'haveven dedicad. Del 1715 a l'è restaverada in stil baroch, cont un lavorà del pitor Gioacchino Pizzoli e de l'Alessandro Tiarini, che hann trovad sota de la gesa una soa pitura che credeven perduda. Quand che 'l riva el Napoleon a l'è nazzionalizada e doperada per vari mester, tant 'me tegnì dent i desfollad e 'me deposit de la sal e de bitum, menter la reliquia a l'è menada in la Catedral de San Peder. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja
Un proverbi a cas
"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|