Jann Galeaz Viscont

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Ritrait del Jann Galeaz

Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Joventuu[Modifega | modifica 'l sorgent]

I domini dei Visconts ind el XIV secol.

Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader.

Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal.

Ol governar scompartid[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1375 ol pader al g'ha dait ol govern dei citaa de Novara, Vercei, Lissandria, Tortona, Valenza e Casal, cond la facoltaa de far la guerra e la pax cond i Savoia. Ol Galeaz al tegniva per luu Pavia, Com, Piaxenza e Bobi cond el titol de dominus generalis. Quand qe l'è mort ind el 1378, l'è començada la lota de poder intra i duu ram de la fameia, qell del Jann Galeaz e del so zio, ol Bernabò, qe al controllava la part orientala dei domini.

Tuts duu i circava de controllar qell olter: a l'interna, cond una politega matrimoniala intra i ereds (per reunir i duu ram), e a l'esterna cond el circar dei lianze cond dei oltre casade nobei, per rinforzar ol so poder.

Ind el 1378 ol Jann Galeaz l'ha conquistad Ast, e duu agn dop l'è rivad a far-s nominar Vicare Imperial del Venceslav de Lussemburg; ma ol Bernabò l'era dree a lavorar a un ligam matrimonial cond el Luis I d'Anjou, Cont de Provença.

Uneg Sior[Modifega | modifica 'l sorgent]

A la fin ol Jann Galeaz l'ha decidid de liberar-s del so barba: ol 6 de maj del 1385 cond una scusa al l'ha atirad for de la pusterla de Sant Ambrœs e al l'ha fait imprexonar, cond l'aid del Iacopo Dal Verme e del Oton de Mandell. Al sarà tegnid ind el castell de Trez per un qualc mis, per pò vesser velenad. I citaa sota ol so domini i ha saludad ol nœv Sior comè un liberador: ol Bernabò l'hiva stait un sovran dur e spietad; inscambe, ol Jann Galeaz l'hiva sbassad i tasse.

Espansion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Ducad a la mort del Jann Galeaz.

Paxifegad l'interna dei so domini, g'hiva de vardar-s de l'esterna: i Della Scala, Sior de Verona, i aidava i ereds del Bernabò, donca ol Jann Galeaz al s'è liad con Francesc ol Vegg de Carrara, Sior de Padoa. Ciapade Verona e Vicenza (1387), al s'è metid decorde con Venezia per spartir-s i domini del so vegg liad: donca l'ha ciapad anca Padoa, Feltre e Bellun (1388), a la Serenissima i è indaite Trevis e Ceneda.

Ind el 1389 l'è mandada in sposa a'l Luis de Valois, fradell del re de França, la Valentina Viscont, cond una granda dota e ol dreit de sucession in cas de estinzion del ram masqil.

I so mire i ha fait stremir Bologna e sovertut Fiorenza, qe l'è staita la so nemixa plu granda fina a la so mort. Ind el 1390 la citaa toscana la forma una liga (con denter ol Francesc Novell de Carrara, ol Carl Viscont, fiœl del Bernabò, ol Joann de Armagnac e 'l Steven de Baviera, qe i ha sposad dei s'ciete del Bernabò) qe la porta la guerra in Lombardia; grazie ai vitorie del Viscont in sui nemix ind el 1392 l'è firmada la pax, con la quala i è recognosside tute i conquiste del Jann Galeaz, manc Padoa, qe la s'era revoltada e l'è tornada sota ol Carrara.

Intra ol 1392 e ol 1393 g'è staits dei contats cond la França, per una spedizion comuna contra i fiorenzin; ma i oposizion d'una part de la cort de Paris i ha fermad tut. L'ann dop ol Jann Galeaz l'ha mandad una ambassada a'l Re dei Roman Venceslav, per ciamar-g un titol ind la jerarqia feudala per lejitimar ol so poder. I tratative i è indaite inants fina a'l 11 de maj del 1395, e ol 5 de setember ol Jann Galeaz l'è stait incoronads in Sant Ambrœs comè Duca de Milan. Insé, a'l preze de 100 000 fiorin, l'hiva ciapad un titol qe al le metiva sora ai olter nobei locai, dinasteg e asquas impossibel de tirar vià. Ol 13 otover del 1396 l'è rivad anca un olter diploma, qe al slargava ol poder ducal a tuts i domini viscontee (el prim l'era domà in su la citaa de Milan e ol so contad), al fissava un sistema de sucession basad in sul prim fiœl mas'c, a'l qual l'indava la Contea de Pavia, creada ad hoc. L'ann dop anca Angiera l'è staita levada a Contea, in omaj a la lejenda segond la quala i Visconts i vegniva de l'Anglo, s'ciet de l'Enea, qe l'havress fondad la citaa.

L'è fals inscambe ol diploma de nomina a Dux Lombardiæ, ma l'è una prova dei ambizion del Viscont e de la cort pavesa.

Bandonad ol projet de aidar ol Venceslav a otegnir la corona imperiala cond una spedizion comuna in Italia (in cambe del so aiœt a ciapar Fiorenza), ind el 1396 l'è staita tacada Mantoa, qe la s'era tirada vià de l'influenza viscontea. Ma l'intervegnir de Fiorenza, Venezia e Savoia insema l'ha portad a un tregua de dex agn con la citaa (1398). Ol Jann Galeaz al vuliva far-la finida con Fiorenza, donca al s'è inviad a preparar una smorsa de la quala l'havress pudid miga tirar-s vià: ciapada la Lunijana, ind el 1399 l'ha comprad del Gerard Leonard Appiani la citaa de Pisa e l'ha ciapad la dedizion de Siena, storega nemixa de Fiorenza; l'ann dop, cond un colp de man, l'ha ciapad Perugia, e despò i oltre citaa minor de l'Umbria i s'è daite deperlore. Domà Lucca l'era restaita libera, ma sota una granda influenza del Viscont.

Per circar de salvar-s, i fiorenzin i s'è impegnads cond un grand pagament a'l nœv Re de Jermania, ol Robert de Baviera (qe l'hiva roversad ol Venceslav) perqè al faxess una spedizion contra Milan. Ma una vitoria picinina dei trupe lombarde arent a Bressa (1401) l'è staita assee per far tornar indree ol sovran. Despò la borlava anca Bologna (1402), e la smorsa intorn a la republega toscana l'era insé completada.

La mort e la sucession[Modifega | modifica 'l sorgent]

Detai del dipint "Jann Galeaz al dona la Certosa a la Madona"

La mort improvisa del Duca (fors de malaria o pesta) ind el castell de Meregnan (1402) l'ha portad a la fin del so disegn. La joven etaa del so prim ered (ol Jovann Maria Viscont, 13 agn), la so decision de spartir ol govern intra i so s'ciets e l'ambizion dei so comandants, i ha portad a dei agn de lote intra i fazion, e de perdida de terre per ol Ducad.

Titoi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Jann Galeaz l'era Duca de Milan, olter qe Sior de Milan, Verona, Crema, Cremona, Bergem, Bologna, Bressa, Bellun, Pieve, Feltre, Pavia, Novara, Com, Lod, Vercei, Alba, Ast, Pontremoli, Tortona, Lissandria, Valenza, Piaxenza, Bobi, Parma, Rej, Vicenza, Perugia, Vigevano, Borg San Donen e dei vai del Boite.

Stema[Modifega | modifica 'l sorgent]

Imajen Stema
Jann Galeaz Viscont
Duca de Milan

Matrimone e s'ciets[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]