Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaGhisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda. Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda. Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch. Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra. (Inanz)
A l' savivet qe ...L'Euclid (gregh: Εὐκλείδης, Eokleídēs; ~300 iEC) l'è stad un matematich gregh, che l'è vivid se pensa sota el regn de Tolomee I (367 iEC ca. – 283 iEC). L'è senza dubi el matematich pussee important de la storia antiga e giun dei pussee importancc e recognosicc de ogna temp e sit. L'Euclid l'è cognossid soratut come autor dei Elemencc, l'œuvra de geometria pussee importanta de l'etaa antiga. Però de lu se sa poch fiss: l'è menzionad ind un scrit de Pap de Lissandria, ma la testemonianza pussee importanta su la quala se fonda la storiografia la ven de Prochel, che el le colloca intra i pussee sgioven dissepoi de Platon. Significativa l'è la circonstanza che la le met in banda a Tolomee I, perchè la ghe porta a collocànn l'ativitaa principal. Al prenzepi del secol III prima de Crist e el ghe fa pensà che Tolomee el l'hape ciamad a studià ind la Biblioteca de Lissandria e ind el Musee lì aprœuv. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"A Milan, anca i moron fann l'uga" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|