Ghisa (Milan)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Ona ghisa in del 1983 in via Larga

Ghisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

On ghisa del 1936

Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda.

On ghisa in del 2010

Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch.

Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra.

In del 1920 cambien nomm in "Corp Metropolitan de Publega Sigurezza". Durant de la segonda guerra mondiala se occupen anca de protezion anti-aerea cont el compit de sonà i sirenn in strada cont on sidecar e de sgomberà i strad quand che gh'eren i bombardament.

In del 1959 a hinn mittuu in la noeuva sed de piazza Beccaria, al Palazz del Capitani de Giustizia e cambien nomm in "vigilanza urbana", nomm che mantegnen finna al 1979. Semper a fin agn '70 tacchen a ciappà i donn in del corp.

In del 1979, dopo de 'na legg del 1977 che la spostava i competenz in su la polizia locala ai comun, a l'è offizialment elevaa a corp de polizia, ciamaa "Polizia Municipala". In del 2003, in su la base de 'na legg regionala che la unifega el trattament di vari polizij locai lombard, la cambia nomm in "Polizia Locala".

Incoeu, oltra al comand central, el gh'ha noeuv comand decentraa in di noeuv Municipi de Milan.

Origin del termen[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'origin precisa del termen a l'è dubbia ma gh'è 'n poo de teorij in materia, tutt ligaa al cappell: La prima la dis che 'l cappell a cilinder el regordass ai sgent i stuv de ghisa, soratutt per l'altezza di noeuv sorveliant, menter l'altra la dis che i milanes pensaven che 'l noeuv cappell a l'inglesa el fuss faa de ghisa per el color e han taccaa a ciamà i sò poliziott inscì.

Uniform e color[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona ghisa cont l'uniform de gala

Uniform storegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

I uniform storegh eren negher d'inverno e bianch d'estad. I ghisa che se occupaven de gestì el traffegh eren dotaa semper di sottaguant bianch de mett in sul brasc per volzà la visibilità. Dal 1968 el casch bianch a l'è doperaa anca in del servizzi invernal.

Uniform incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'uniform de gala a l'è isprada a quella storega invernala, con paltò, tabarr e baston tradizional cont el pomm d'arsgent e la pistola sconduda.

I uniformi normai a hinn inveci vari e faa su de pussee element che se pòden mett insemma finna a formà pussee de 200 variant de uniform, de quej pussee elegant a quej de pattuja. Finna al 2019 la gh'era 'na certa rigidità in sul vestì che despess la menava a di situazion de problema in di operazion pussee gramm 'me la direzion del traffigh, ma in quell ann la Region Lombardia l'ha mudaa i sò regolament per miôrà i condizion di uniformi, anca se giamò prima el comun l'eva provaa a rend pussee bona la situazion.

Color[Modifega | modifica 'l sorgent]

I color tipich a hinn el bianch e 'l verd, comun a tucc i polizij lombard. Quand che se ciamaven "vigili" eren inveci negher e bianch.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]