Và al contegnud

Lucrezzia Borsgia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Suposud litrat de la Lucrezzia del Pinturicchio

La Lucrezzia Borsgia (catalan: Lucrècia Borja; Subiaco, 18 de avril del 1480Ferrara, 24 de sgiugn del 1519) la fudè una nobela taliana de orisgen catalana. L’era la terza fiœula inlesgitema del papa Lissander VI e de la sò sgimaca Vanozza de’ Cattanei. L’è retegnuda vuna di figure pussee contraverse del Renassiment talian.

Per mejorà la sò posizzion sozzial, la fameja de la Lucrezzia la gh’ha rangiad devers mariozz per fàlla vegnì una sciora: in prenzipi l’ha maridad el Sgiovann Sforza – scior de Pesaro e cont de Codegnœula – pœu l’ha tolt in marid el Fons d’Aragona – duca de Bisceglie e prenzep de Salerno – e a la fenitiva l’è vegnuda la mojer del Fons I d’Est, duca de Ferrara. El prim mariozz l’è stait trait a null, el segond l’è fenid ind el mazzament del sò hom orchestrad del Zeser Borsgia[1] – fradell sò de la Lucrezzia – e l’ultem l’è stait un’union de suzzess, ancaben che el terz marid la sprezzass a l’inizzi e el fudess fanciss a maridàlla.[2] Impunemanch, l’è staita bona de fàgh desmentegà la sò storia personal e i sò mariozz fallad a la cort ferraresa, che, cont el temp, hann tacad volégh ben e a stimàlla per la sò bellezza e i qualitaa che l’insubiva. De facc, l’era sperta fiss in politega e diplomazzia, inscì tanta che el marid el ghe fidava la ministrazzion del ducad quand ch’el gh’era minga. L’è staita pœu anca una granda patrona de artista: l’ha rezzevud a cort di poeta e umanista important, compagn del Lodovigh Ariost e del Peder Bemb. Ind la darera part de la sò vida l’è vegnuda un cicinin una basa-balaustre e l’ha tacad infinamai a socorrer i povarit.[1] L’è morta a trentanœuv agn quand che l’era in pajœula.

La sò figura l’è tencia de deverse nuanz ind el cors di moment storegh indova che la ven analizada. Ind el ’800, per esempi, Cà Borsgia l’era retegnuda el simbol de la corruzzion sessual e di politeghe senza pietaa perpetrade di papa renassimentai. De sora maross, una sabetada de l’epoca menada a voltra de la fameja del prim marid la smaggiava la sò reputazzion con la cusazzion de inzest cont el fradell Zeser, a la qual ghe se sgiontè la fama de invelenidora portada de la tragedia tejatral Lucrèce Borgia del Victor Hugo.[2] In quella manera chì, la Lucrezzia l’è staita sozziada a la figura de la femme fatale, o ben de una fomna senza vertuu che la toveva part ai crimen comiss de la sò fameja.[3][4] Tamen, la storiografia suzzessiva l’ha scurtad i dimension de quist aspet, cont el dì ch’eren provabilment di brut sabetament nassud per nœusegh a la sò reputazzion per di reson politeghe.[3]

  1. 1,0 1,1 Sarah Bradford, Lucrezia Borgia. La storia vera, Milano, Mondadori, 2005.
  2. 2,0 2,1 Ivan Cloulas, I Borgia, Roma, Salerno Editrice, 1989.
  3. 3,0 3,1 Roberto Gervaso, I Borgia, Milano, Rizzoli, 1977.
  4. Marion Hermann Röttgen, I Borgia nella letteratura europea in Carla Alfano (a cura di), I Borgia: l'arte del potere, Roma, Regione Lazio-Presidenza della Giunta, 2002.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]