Catarina Sforza

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
La Catarina Sforza

La Catarina Sforza (latin: Catharina Sfortia; Milan, 1463Fiorenza, 20 de masg del 1509) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del Galeazz Maria Sforza e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de Forlì e sciora de Imola quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’Ironem Riari in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al Renassiment.[1]

Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una fashion icon. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’alchemia. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade.[1]

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

Etaa de bagaja[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuda a Milan ind ol 1463,[2] a l’era vuna di fiœui inlesgitem che ol Galeazz el gh’haveva havud de la sò sgimaca, la Lucrezzia Landriana,[N 1] che ofizzialment l’era la mojer del cont Sgiovann-Peder Landrian, un cortesan a la cort milanesa e amison del Galeazz. Quand che l’era ancamò putella, la Catarina l’ha passad una mota de temp con la fameja de la mader, e ol ligamen che l’ha fosgiad cont i sò sgent l’è mai sfantad via un zich ind ol cors dei agn.[2] Debon, la mader l’è staita una figura de stabilitaa inscodibila ind la vita de la tosa, anca adree ai sò darrer agn de vita a Fiorenza.

Apœus a la mort del Franzesch Sforza – bobà grand de la Catarina – ol Ducad de Milan l’è passad sgiò al Galeazz Maria ind ol 1466, e lee e i sò fradei inn stait trait adree a viver a cort.[3] De chì adree, tucc i bagaj de la Lucrezzia Landriana inn stait curad de la Bianca Maria Vesconta, mader del Galeazz e mama granda di fiolit. Ind l’istess ann de la sò suzzession, ol duca l’ha tolt in mojer la Doroteja Gonzaga ma, sgiamò a rivà al 1468, questa chì l’è moruda e ol duca el gh’ha havud de sposàss ancamò, questa vœulta con la Bona de Savoja,[3] che l’ha adotad tucc quater i fiœui bastard sœu del marid: ol Carel – class 1461, che el vegnarà cont de Masenta – ol Lissander – nassud ind ol 1465, che el se voltarà ind ol scior de Francavilla – e la Ciara – che la maridarà un scior cont anca lee.

Ol Galeazz Maria Sforza depenc del Bernardin Luvin

La Catarina e i sò fradei hann rezzevud un’instruzzion umanistega grazzia a l’esposizzion ai artista e litarad sgiamò ospedad a la cort sforzesca. L’ha studiad ol latin e l’ha scomenzad a lensger la litaradura classega del temp. De la mama granda,[2] l’ha imprendud a havégh orgœuj di sò avoi inscì gajard in guerra, e a la fœusgia soa de lor l’ha inviad a insebì spertisia ind ol governà e un bell cœur ind l’usanza dei arme. De la madrastra, la Bona de Savoja, l’ha rezzevud minga nomà carinarie e amor, ma anca un’introduzzion al mond de la farmazzia botanega – de facc, la Bona la s’era traita adree ol sò apotecari personal apœus a la sò rivadura a la cort milanesa – una dissiplina che l’ha subet sossenn fasnad la toseta, e che la vegnarà vun di sò prenzipai interess de mò inanz. Anca depos che l’ha lassad la cort milanesa, l’ha tegnud una continua conrespondenza scrivuda con la fomna del bobà.[2]

Ol Galeazz, che, insema a la fameja, l’istava de cà soratut a Milan e Pavia, l’era un gross casciador. Sovenz el se menava o a Galliad o a Cusagh per passà del temp a cascia coi amis, di situazzion indova l’haveva ciapad l’us de tràss adree anca la fiœula. A parariss che l’è stait propri chichinscì che la passion de la tosa per i bosch, la natura e l’art de la cascia medema l’è rivada sgiò.

Prim sposalizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol cont Ironem Riari
Blason de Cà Riaria

Ind ol 1473, la Catarina l’ha rezzevud ol consens de maridàss a l’Ironem Riari, fiœul del Pavol Riari e de la Bianca Riaria de la Rover, sorella del papa Sest IV (regn papal: 1471–1484).[N 2] La Catarina l’haveva rempiazzad la sgermana, la Costanza Fojana – una toseta de 11 agn – perchè la Gabriella Gonzaga – fiœula bastarda del marches Lodovigh III de Mantua e mader soa de questa chì – la s’era refudada de permeter la sconsumazzion del matrimoni infina a che la fiolina l’havess minga fait i 14 agn, al temp l’etaa del consens. La Catarina, inscambi, ancaben che l’havess anca lee 10 agn apena, l’era d’acord cont i receste de l’ispos. Tamen, dei oltre font porten che l’ispolazzi intra i duu l’era stait zelebrad ol 17 de sgener del 1473, ma sconsumad nomà quantr’agn adree, ind ol 1477, quand che la Catarina l’haveva fait i 14 agn.[3]

Ol papa Sest IV l’ha conferid a l’Ironem la scioraria de Imola,[N 3][3] sgiamò zitaa ligada ai Sforza, ma instora un fevod de Cà Riaria. La Catarina l’era donca part de dò di cort pussee sciore de Italia e Lombardia – desgià che l’era sgiamò del sò la tosa del duca de Milan e che adess l’era vegnuda ancasì un member lesgitem de la fameja Riaria.[1] Apœus a un ingress trionfal a Imola ind ol 1477, la Catarina la se menè sgiò a Roma con l’hom, indova hann vivud insema per tancc agn al serivizzi del papa, barba sò de lu. Ind ol 1 de setember del 1479, l’ha miss al mond ol sò prim fiœul: un bagain che hann ciamad ‘Otavian’. De chì adree, gh’è rivad dei olter fiœui: ol Zeser ind ol 25 de invost del 1480, la Bianca – l’unega tosa – invers la fin de occiover del 1481, ol Sgiovann-Livi ind l’occiover del 1484, ol Galeazz ind ol 18 de desember del 1485, e ol Franzesch – che ghe diseven ancasì ‘Sforzin’ – ind l’invost del 1487.[4]

A la cort vadegana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol papa Sest IV cont ol nevod (ol segond de manzina)

Invers la fin del segol qd15, Roma la s’era voltada de una zitaa medieval in vuna di gandolle pussee importante per i moviment artistegh adree a nasser ind ol cors del Renassiment. Apœus a la sò rivadura ind ol masg del 1477, la Catarina l’ha trovad una zitaa infoghenta, piena de fervor coltural e vœuja de renovàss.

L’atmosfera de la vita de cort de tucc i dì l’era un messedozz de menizz e podé, che l’ingolosiva soratut lor che gh’haveva dei interess materiai che indaven de delà de la spiritualitaa cristiana.[2] A l’inizzi, ol sò hom l’haveva inebida del metegh nas ind la politega del sit, ma grazzia a la sò natura estroversa e urbana la s’è integrada propri a la svelta de dedenter di nœuv serc aristocrategh de la sozzietaa romana.[2]

Coma se ved di sò letare del temp, la Catarina la s’era faita vardà adree e recognosser coma vuna di fomen pussee ligante, refinade e belle in mez ai nobile romane. Benvegnuda indovonca l’indass, l’era despess lodada de tucc a la granda, infinanca del papa medem,[2] e, franca, la s’è voltada de una semplez nobilina lombarda in vuna dei intermediari pussee prezziad intra la cort romana e i oltre, soratut la cort milanesa.[N 4]

L’Ironem l’era vegnud ol scef organizativ di politeghe d’espansion papai sota al barba Sest IV apœus a la mort del nevod favorid sò del papa, ol Peder Riari.[3] Ogna dì ch’a passava ol podé de l’Ironem el cresseva pussee, e, a la svelta, l’ha tacad a insebì nissuna pietaa per i sò desenemis. Ind ol 1480, l’obietiv del papa l’era seguràss un domini bell fort sora la Romagna – per fàll el ghe dè la scioraria de Forlì al nevod, che l’era restaita infinadess senza un goveren de quand che l’era staita ciapada de cà Ordelafa. Ol scior nœuv l’ha provad a gagnà la remirazzion del popolazz con l’isbassà i tasse e ol fà su di gese e edifizzi publegh de granda ligantaria.

Tamen, i vite de Catarina e Ironem s’inn roverse de pè in some quand che, ind ol 12 de invost del 1484, gh’è mort ol papa Sest IV.

Cacciura del Castel Sant’Angelo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Depenc de Castel Sant’Angelo

Quand che gh’è mort ol papa Sest IV, i desenemis de l’Ironem hann scomenzad a soltà a voltra compagn di fonsg.[5] Donca, gh’era dree a razzà de brut un bell desorden sozzial e di rebellion in per tuta Roma – la situazzion l’era deventada inscì instabila che gh’era indait denter di baloss ind i cà di sostegnidor sò del Riari e botinad via tuscoss. La residenza de l’Ironem – ol Palazz Orsini a Campo de’ Fiori – l’è staita netada sgiò de ogna richezza e bisgió che la guarnava e asquas destruvada del tut de sora maross.

In quest moment d’anarchia incontrollada, la Catarina, al sest mes de gravianza, l’ha intraversad ol Tever a cavall per ciapà la roca de Castel Sant’Angelo per sò marid.[6] De quell sit chì e con la lialtaa di soldad, la podeva doggià tuta la Zitaa del Vadegan e fà fœura i condizzion per ol nœuv conclav.

Intratanta, ol desorden ind la zitaa l’era nomà cressud. Un’armada piscinina l’ha compagnad la rivadura di cardenai – i voleven minga, de facc, indà a fenì in mez a una batajœula de strada. Per l’istremizzi, s’inn donca refudad de tœù part a l’obet del Sest IV e de indà denter ind ol conclav. La situazzion a l’era propri defizzila, desgià che nomà l’elezzion de un papa nœuv l’havariss smorzad sgiò la violenza a Roma. Senza scœuder suzzess, i hann provad a inzigàlla a mollà ol castell, ma lee l’era determinada fiss a zedel nomà al papa nœuv,[2] cont ol deciarà che quell vegg el gh’haveva passad sgiò ol controll del castell a la fameja soa de lee.[7]

L’Ironem e la sò armada gh’haveven, instora, una posizzion strategega, ma i riessiven nò a vegnìssen fœura cont una soluzzion.[2] Ol collesgi di cardenai l’ha rogad a l’Ironem de indà via de Roma ofrendegh de confermàgh i sò titoi nobiliar a Imola e Forlì, la posizzion militara de Capitan Sgeneral de la Gesa e, in sgionta, 8000 ducad de compensazzion per i dagn ai sò proprietaa. L’Ironem l’ha azzetad, ma, quand che l’acord el gh’è vegnud a l’oreggia a la Catarina, questa chì l’ha nomà slargad fœura ol numer de soldad e inviad a preparàss per resister, inscì de forzà i cardenai a parlàgh insema a lee.[2] Tamen, i cardenai inn indait ancamò de l’Ironem, che el s’è s’cerad contra la sò fomna. Ind ol 25 de occiover del 1484, i gh’inn riessid a destœù la tosa e la Catarina l’ha rendud la roca ai cardenai e lassad Roma insema a la fameja. Ol collesgi l’è stait finalment bon de convegnì ind ol conclav per elesger un papa nœuv.

Forlì[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Lodovigh Sforza

A Forlì, la lesg e l’orden eren stait mantegnud del barba de la Catarina, ol Lodovigh ol Nigher, duca de Milan. Quand che i inn rivad, i Riari inn vegnud a savé che vun di sò vegg oposidor, ol Giovanni Battista Cybo, l’era stait elesgiud papa cont ol nomen de Nozzenzi VIII. Impunemanch, lu chì el gh’ha confermad a l’Ironem i sò titoi, proprietaa e posizzion, ancaben che mò la sò carega de ‘Capitan Sgeneral de la Gesa’ la fudess nomà propri una parolleta, desgià che l’Ironem el gh’haveva pu de controll sora l’armada papal, e ol Nozzenzi VIII el se refudava ancasì de pagà i Riari per havé finalment menad i tolle de Roma.

Amalastant la perdida de richezze, l’Ironem l’ha minga inviad a tassà sgiò la sgent de Forlì.

La situazzion l’è indaita inanz infina ai ultem mis del 1485, quand che ol goveren de la zitaa l’ha fenid fœura tucc i daner.[N 5] L’Ironem, inzigad de un member del Conzej di Vegg, el gh’ha havud in fin de svolzà i tasse. Ciarament, la decision – siben forzada – la gh’è nò piasuda ai Forlives che i gh’haveven delsadess de rovertes i scarselle, sgiamò pussee vœuje che piene.

L’isvolzàss di tasse – che ghe sgenaven soratut ai artesan e proprietari de terra – l’ha scomenzad a insomenà dei ideje contrarie al goveren de l’Ironem intra quii che era arent a lu e a la fameja. Quist chì hann pœu inviad fœura a complotà de fà vegnì ol Franceschetto Cybo, fiœul bastard del papa Nozzenzi VIII, scior de Imola e Forlì inscambi de l’Ironem.

Mort de l’Ironem[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol fort del Ravaldin.

Depos una dozena de tentativ fallad, l’Ironem l’è stait mazzad su ind ol 14 de avril del 1488 ind un menizz orchestrad dei Ors, una cà nobila de Forlì.[2] Ol palazz di scior l’è stait sachesgiad sgiò e la Catarina e i sò ses fiolit fait presoner.

Ol fort del Ravaldin – vun di cœur del sistema de defesa de la zitaa[3] – l’ha refudad de rendes a Cà Orsa; la dama Catarina la s’è donca oferta de provà a convensger fœura ol castellan. I Ors gh’hann pœu credud perchè la Catarina la gh’haveva lassad lì i fiœui sœu de lee coma ostasg, ma, una vœulta denter, l’ha scomenzad a menasciàj de vendegàss. A stà a una sabetada del temp in particolar, a parariss che, quand i gh’hann deit che gh’havarissen copad i fiœui, la Catarina – in pee in sui mur de la zitaa – la s’è traita sgiò la soca per fàgh vedé la trifola de delonsg ai sò desenemis, per pœu sbrasgià, ‘Feel pura se volii, tacheemej anca via chì denanz… zà a gh’hoo sgiamò tut quell ch’em ocorr per fànn dei olter’.[2] Tamen, quell cunt chì el podariss nomà vesser un is’gionfament de la storia vera. I testimonianze storeghe disen che, de facc, la Catarina la gh’haveva nomà vosad adree che l’era gravia. Siben la deciarazzion la podess anca vesser falsa, l’è staita assee per fà sentì i sò desenemis coma se i sò ostasg inscì prezzios gh’haveven debon pu de valumen.[3]

Scodud per la responsa, i Ors gh’hann gnanca provad a tocàgh i putei. Cont ol vut del barba Lodovigh ol Nigher – interessad a slargà fœura la sò influenza ind la Romagna per contrapones al podé de la Serenissema – Catarina l’ha vensgiud fœura i sò desenemis e tolt indree i sò domini e proprietaa.

Sciora de Imola e Forlì[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol papa Lissander VI
Ol rè Carel VIII de Franza

Ind l’avril del 1488, la Catarina l’è deventada la resgenta di domini del marid, desgià che ol sò bagaj pussee grand, l’Otavian, l’era gnancamò grand assee per governà la conteja indeperlù. Per ol temp, l’era propri sossenn destrani che una fomna la se trovass ind una posizzion de inscì tant podé – i fomen eren, de facc, considerade trop volubile per stàgh adree a quii mester chì. Impunemanch, la Catarina l’ha sfidad i norme sozziai del temp e la vegnarà famosa per ol suzzess del sò rœul de resgiora e governadora ind i dodes agn de chì adree.[5]

Quell che l’ha fait per prima l’è stait vendegà la mort del sò hom, a la fœusgia del temp. L’ha fait menà via in preson tucc quii impelagad ind ol menizz trait in pee de Cà Orsa, insema anca al monscior Savell – governador del papa – e a tucc i olter sgenerai pontefizzi e ai sò fameje. I cà soe de lor inn staite ranzade sgiò e i sò richezze daite via ai povarit.

Ol 30 de luj gh’è rivad la nœuva che ol papa Nozzenzi VIII el gh’haveva dait a l’Otavian l’investidura di stacc sò del fiolin nomà infina ‘al desfantà de la sò linia’. Intratanta, ol cardenal Rafavell Riari l’era adree a visità Forli per protesger i magat del sgerman Ironem, quand che, de vera, l’era vegnud nomà per sorintender ol goveren de la Catarina.[2]

La sgiovina contessa la se curava de tuscoss, soratut del governà la zitaa, e ind ol ream publegh, e in quell privad. Per consolidà ol sò podé, la ghe dava di cadò ai scior di sciorarie lì de banda, e la s’era ancasì faita trà denter in de di negozziazzion per di presont prospet matrimoniai per i fiœui. L’ha sbassad i tasse cont ol redùnn una quajvuna e ol cavànn via una quaj oltra, e la controllava i spese del ream asquas coma una lesnona. La s’è pœu curada de la preparazzion de la sò milizzia armada, di sò arme e di cavai di soldad. Quell che la voleva l’era che i sò zitaa vivessen in pas e che ghe fudess soratut orden, e la se specciava che i zitadin prezziassen i sforz che l’era dree a fà.[2]

I stacc de Forlì e Imola eren pussee piscinit dei olter gross stacc talian e lombard ma, grazzia a la sò posizzion geografega, i gh’haveven soratut una bella importanza strategega. Al temp a gh’era dree a ocorrer un badaluch de robe interessante che hann voltad la situazzion geopolitega de la Meza Italia. Lorenzo ol Magnifegh – i sperte politeghe del qual haveven pasentad sgiò i rivalitaa intra deverse zitaa – l’è mort ol 8 de avril del 1492. Papa Nozzenzi VIII l’è mort anca lu ind ol sgener de l’istess ann e l’è stait rempiazzad del cardenal Rodarigh de Borsgia, che l’ha tolt ol nomen de papa Lissander VI. A l’inizzi, a somejava che la sò elezzion l’era dree a ingajardì ol goveren de la Catarina, per via del facc che ol Rodarigh de Borsgia l’era un amis de la fameja – intanta che lee e ol marid eren ancamò adree a viver a Roma, ol cardenal l’era stait despess ospedad a cà soa de lor, e l’era ancasì stait ol guidazz de l’Otavian al batezz del bagain.

Quii event chì menasciaven diretament la stabilitaa de la Lombardia, Toscana, Meza e Bassa Italia. Con la mort del Lorenzo, gh’era soltad fœura di sfrizzion intra ol Ducad de Milan e ol Regn de Napoli,[N 6] cont ol rivà a una bega diplomatega ind ol setember del 1494, quand che – inzigad del Lodovigh ol Nigher – ol rè Carel VIII de Franza el s’è menad sgiò in Italia cont ol ciamà drizz de suzzession al Regn de Napoli tovend prenzipi del sò vesser l’ered de Cà Ansgiò. A l’inizzi, papa Lissander VI l’ha sostegnud i revendegazzion del Carel, ma la decision papal l’ha menad a fà s’ciopà fœura una guerra de quatr’agn.

Adree a la bega intra Milan e Napoli, la Catarina – che la capiva ben che i sò domini se trovaven ind una posizzion strategega per chissessia che l’havess volsud menàss sgiò ind la Bassa Italia – l’ha provad a restà neutral. La saveva che Forlì l’era esposud a l’invasion per via del sò vesser propri in su la strada per Roma. De una banda, ol sò barba Lodovigh el s’era liad cont ol Carel VIII, ma de l’oltra, ol papa adess el se oponeva ai ambizzion franzese in Italia, e ol sgerman del marid sò de lee, ol cardenal Rafavell Riari, el s’era s’cerad cont ol rè de Napoli.[N 7]

Apœus a un randevó ind ol 23 de desember del 1494, ol Duca de Calabria Ferradino d’Aragona el ghe l’ha daita finalment de intender a la Catarina, e el l’ha donca convencia fœura a dàgh ol sostegn al rè de Napoli e a preparàss a defender Imola e Forlì.

A provocà una spacadura intra i duu l’è stait però l’inscì-ciamad ‘Sach de Mordan’ (20–21 occiover): intoren a la zitaa de Mordan ghe s’è fait arent 14000–16000 soldad franzes per sercià su la zitaa, sediàlla e fà presoner ol duca de Calabria, adree a reparàss chichinscì. Quest chì el gh’haveva manch soldad di Franzes e – se l’havess provad a menà i sò homen in bataja – el sariss zertament stait batud. A vardà che el comprendeva ben la situazzion, l’ha decidud de no mandà a ciamà la contessa per fàss vutà a cavàss fœura de l’infognada. La Catarina, incagnida fiss, la s’è considerada tradida di liad napoletan e la s’è donca voltada ind una liada di Franzes; ol duca l’è stait donca constrensgiud a reparà invers Zisena.

Picciura de la bataja de Fornœuv

Segonda l’istoregh de Forlì Leon Cobell, la Catarina l’haveva mandad dei homen a stàgh ai coste del Ferrandino – ol duca de Calabria – per fàll ladrà, senza però riessìgh:[8]

«Quii de Bartenora e Zisena voleven minga dàgh pussee provision: indova ol duca de Calabria e lu eren un poo fanciss. Mò dam a trà, o leccior, ol duca de Calabria l’era stait onest ind i sò comportament in queste terre e l’ha nò fait quell che l’havariss podud fà, desgià che el s’era voltad ind un desenemis. Quand che l’era un noster liad mai l’ha volsud che se dannesgiass de vigne e ram. Ol sò campament l’era liber e chi che ghe portava del majà el voleva che el fudess pagad ben, protesgiud e onorad, e hoo mai sentud che quelle robe chì sajen desoneste. Campàss sgiò: per quest, de zert, el gh’haveva una bella reputazzion. Ma anca se gh’hem de dàgh un quaj meret, gh’è stait de tute i manere mandad dree de la sgent per robàgh via cavai, arme e vestiment.»
(Leon Cobell, Croneghe Forlivese)

Tamen, ol Carel VIII l’ha preferid schivà la Romagna e traversà fœura i Pennin lombard, con l’indàgh adree al Pass de la Zisa. Ol Regn de Napoli el fu conquistad di Franzes in 13 dì apena. Stremid fœura, i prenzipad lombard s’inn liad insema contra ol Carel VIII ind la Liga de Venezzia. Amalastant ol vantasg numeregh dei oposidor, i Franzes hann gagnad la bataja e ol Carel l’è stait bon de menà la sò armada indree in Franza. La superioritaa numerega de la coalizzion lombarda l’è servida a un bell negot desgià che – per via de la mancanza de organizazzion e l’usasg ineficazz de fantaria e cavallaria linsgera a Fornœuv – ol rè l’è riessid ancamò a indà a reparà in Franza. Questa vœulta, la Catarina l’è restaita neutral – con l’astension de la bataja l’ha mantegnud ol sostegn e del barba Lodovigh a Milan – adess vegnud ol lesgitem duca[N 8] – e del papa a Roma.

Segond sposalizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Blason del Jacom Fee, baron franzes

Duu mis apœus a la mort de l’Irolem, la sgent l’ha tacad a menà a voltra che la Catarina la ghe parlava al Toni-Maria Ordelaf, che l’era dree a fàgh la cort a la contessa. Un’union de sgender l’havariss, de facc, scoss sgiò per ben la sid de podé de Cà Ordelafa. Ol Toni-Maria, propri de ganassa, el gh’ha screit al duca de Ferrara che la contessa la gh’haveva sgiamò promiss de maridàll. Quand che zò el gh’è vegnud a l’oreggia a la Catarina, lee chì l’ha menad via in preson tute i sabete che ghe parlaven adree e che haveven spantegad la falsa nœuva.[3]

Inscambi, la Catarina la s’era namorada fiss del Jacom Fee[3] – fradell del Tomas Fee e sgiamò cortesan e castellan de l’Ironem – che el gh’era restait fidel anca apœus al mazzament del marid. Tutamanch, ol Jacom gnà l’haveva studiad e gnà l’era un nobel. Catarina la saveva che la gh’haveva donca de tasé, e inscì la se maridè cont ol Jacom ind ol 1488 in gran secret, per perder minga la tutella di fiœui e la resgenza in sui domini sœu de lee.[2][3]

Tute i testimonianze del temp disen che la Catarina l’era propri indaita sgiò de coo per ol sgioven Jacom. A se pensava, infinamai, che la voleva tràgh via la scioraria al fiœul Otavian per indà a dàghela al sgimach e marid secret.[3]

Ol Jacom l’è vegnud ol castellan del fort del Ravaldin al post del fradell, a sò vœulta fait cavaller del Lodovigh ol Nigher. Ind l’avril del 1489, la Catarina l’ha miss al mond ol fiœul del messer Jacom, ol Bernardin, ma de mò inanz ciamad ‘Carel’ in onor del rè Carel VIII,[8] che l’haveva fait ol Jacom un baron franzes. In sgionta, lee l’ha rempiazzad tucc i castellan di fort ind i sò domini cont i sò sgent: ol fort de Imola l’è stait dait in man al Sgiovann-Peder Landrian – padraster sò de lee – quell de Frampœul al Peder Landrian – un sò fradaster – e ol Tomas Fee l’è stait sposad a la Bianca Landriana – sorastra semper de la fomna Catarina.

A Tosegnan gh’è stait orchestrad un menizz per gagnà la fortezza in nomen de l’Otavian, e mazzà e la Catarina, e ol Jacom. La contessa la s’è incorsgiuda e l’ha impresonad via e sgiustizziad fœura tucc quii che era impelagad ind la conspirazzion. De chì adree, gh’è stait descovert un olter menizz, menad inanz del Toni-Maria Ordelaf, che mai l’haveva azzetad la perdida de Forlì ancaben che l’havess sgiamò fallad inanz.

Ol podé del Jacom l’è cressud ancamò pussee, e, per via de la sò crudeltaa e insolenza, tucc ghe l’haveven sgiabella in œudi, pœu anca i fiœui de la Catarina medem. Una vœulta, denanz a tucc, el gh’ha dait un is’giafon a l’Otavian – ol lesgitem scior de Forlì – ma nissun el gh’ha havud ol corasg de indà a defeder ol bagaj. De chì adree i sostegnidor de l’Otavian hann tolt la decision de liberà la zitaa del tirannegh Jacom Fee. De sora maross, i sostegnidor de la Catarina hann tacad a resentì la bruta influenza che ol Jacom el gh’haveva sora tut Forlì.

Litrat del Jacom Fee, l’hom pussee volt in pee a la drizza

Ol comissari fiorentin a Fajenza, ind ol descrivegh al Piero de’ Medici i, ‘Condizzion de strasciaria ind i quai la Catarina la s’è reduta, tegnuda sota del tut del sò hom’, el gh’ha portad che ind ol 1493 ol Jacom el menava inanz ol fort de Forlì indeperlù, che tucc i daner ghe passaven per i sò man e che tucc i soldad ciapaven i orden nomà de lu. ‘El se mena in sgir compagn de un scior, e tute i supleghe ch’a riva ghe vegnen daite subet a lu’, ind una manera che, ‘Vuna di trè robe chì adree gh’hann de suzzeder: o che la sciora contessa la va a copàll, o che lu el va a copà lee e tucc i sò fiœui. Per piasé, che el lassi che ol sciorin Otavian – sgiamò corasgios fiss – el mazzi la mader e ol messer Jacom insema.’ In poche parolle, quell che bognava fà l’era un bell mazzament de fameja, o de mojer, o de mader. ‘Donca, se ol messer Jacom el gh’ha un poo de scervell – che me disen che el ghe l’ha – gh’è besœugn che el pensi a la sò salut’, o ben, che el gh’havess de mazzà su l’Otavian inanz che quest chì el vegness grand. La Catarina, del sò, l’era inscì tacada al Jacom che l’haveva deciarad de vesser pronta a copà tucc i sò fiœui e a renonzià a tuscoss putost che separàss de l’hom, ‘Quii duu chì farann prima a majàss fœura terre e daner, interrà popel e fiœui, a vendegh l’anema al diavol e l’istacc ai Turch, inanz de vesser bon de spartìss fœura del tut una bona vœulta.’[9]

Segonda la mentalitaa del Renassiment, a gh’era una bella diferenza intra una ‘mader bona’ e una ‘mader grama’, siben el dependess anca de quell che una vedua la fava depos la mort de l’hom. La ‘mader bona’ la se sariss mai remaridada, ma, invezzi, l’havariss fait anca de pader ai fiœui. La ‘mader grama’, la se sariss remaridada sì, e cont ol fàll l’havariss miss i sò interess denanz a quii di fiœui. Zò l’era considerad un bandonament di sò fiœui per via de tute i conseguenze frontade di bagaj sota al nœuv bobà e resgior. Una quaj vœulta la vedua la toveva su la sò schirpa, la fava fagot, e la bandova i fiolit cont ol lassàghej ai sgent del marid.[10] In sgionta al matrimoni secret de la Catarina e ol comportament de tirann del Jacom invers la mojer e i putei, a pariva che la Catarina l’era adree a voltàss ind la ‘mader grama’ ind ij œugg de la sgent del temp. Inscambi de conzentràss sora ol goveren de Forlì, l’haveva lassad che la sò relazzion cont ol Jacom la metess minga nomà i fiœui sœu de lee in priguel, ma ancasì l’orden sozzial de Forlì intregh.[11]

Sgiovann-Toni Ghet insema a di fiœui de la Catarina medem hann donca scomenzad a trà in pee un’oltra conspirazzion. A la sira del 27 de invost del 1495, dama Catarina, messer Jacom Fee e ol sò entourage eren dree a tornà indree de una sgiornada passada a cascià. La Catarina, la fiœula Bianca Riaria e una quaj oltra dama vegneven menade in su una carroccia, a la qual ol Jacom, l’Otavian, sò fradell Zeser e olter soldad ghe indaven adree. I conspirador hann donca tolt l’ocasion per soltàgh adoss e colpì mortalment ol Jacom. L’istess dì, ol scior Ghet l’è indait a parlàgh con la Catarina, desgià che el pensava che l’era staita lee medema a dà l’orden de copà fœura ol baloss. La Catarina, ciarament, la saveva negot del menizz e la sò vendeta l’è staita assossenn terribila. Quand che ol sò prim marid l’era stait mazzad su, la l’haveva vendegad segonda la sgiustizzia del temp,[3] ma mò a l’era deventada propri una furia de fomna.[3] I esecuzzion normai podeven minga scœuder la sò raiva: i mort de quist chì funn intra i pussee patide e strazziade. Ancamò una vœulta, la passion e ol ben che la ghe voleva al Jacom s’inn intramiss ind la sò capazzitaa de pensà con ciarezza. Cont ol dovrà ol podé che la gh’haveva senza pensà ai conseguenze e a zò che la sgent l’havariss pensad, la Catarina l’ha infinamai fait mazzà fœura tucc i bagaj, popœui e fomen gravie di conspirador. Inscì l’iscriv ol Marin Sanud, che el ghe dis che lee l’è la pussee ‘grama’:[12]

«[...] la dama la s’è armada su con tute i arme e l’è rivada in sul sit indova i gh’haveven mazzad ol messer Jacom, e la le vedud lilinscì, mort tajad su in milla toch. E quand l’ha demandad indova i tradidor staven de cà, la gh’è indaita là cont i soldad e l’ha brancad i sò done, e la j’ha faite tajà sgiò a toch anca lore. Un frach i eren dree a speccià. L’ha fait infinanca copà di bagaj de trii agn – una roba propri grama. Un quajcoss che el ghe va contra i insegnament del Signor. Depos, la gh’ha brusad sgiò i cà, e tuta la terra l’haveva ciapad un bell stremizzi […] l’haveva ancasì fait fœura una recompensa per chi che l’havess ciapad i conspirador, viv o mort […] a vun la gh’ha fait tajà via la man, e depos l’ha ruzad insema tucc i toch de caren e la j’ha tacad via in sul restell […] l’ha trait propri in pee una vendeta cont i fioch, che l’ha scoss ol sò dolor per la mort del sò messer Jacom.»
(Marin Sanud, La spedizzion de Carel VIII.)

Trentot persone inn staite copade per ol crimen – anca ol Ghet, la sò fomna e i fiœui – e una mota de oltre persone inn staite o esiliade, o impresonade.[13][N 9] Ol foton de la Catarina el l’haveva inorbida – cont ol copà tucc i conspirador l’haveva anca mazzad i sostegnidor del fiœul Otavian Riari, che eren propri convenc che la Catarina l’haveva dait ol sò consens per fà fœura ‘l’usurpador’. A bon cunt, quell che i voleven l’era nomà sostegnì Cà Riaria. Coma resultad del mazzament, Catarina l’ha perdud per semper ol favor de la popolazzion.

Terz sposalizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Statua propri gajarda del Sgiovann di Bande Nigre

Ind ol 1496, l’imbassador de la Republega de Fiorenza, Giovanni de' Medici ol Popolan, l’ha visitad la Catarina. Segond fiœul del Pierfrancesco ol Vegg, el pertegneva a un ram segondari de Cà Medici. L’era stait mandad in esili insema al Lorenzo – sò fradell quell grand – per via de l’ostilitaa cont ol sgerman Piero, che l’è pœu suzzedud al pader Lorenzo ol Magnifegh al goveren de Fiorenza. Ind ol 1494 – quand ol Carel VIII l’haveva invas la penisola – ol Piero l’era stait forzad a insegnà un tratad che l’haveva permiss a l’armada franzesa de mœuves a piasé de dedenter del Regn de Napoli. Perzò, ol popel fiorentin l’era stait liberad, ol Piero deposud e de chì adree proclamad una nœuva republega. Ol Giovanni e i sò fradei eren stait bon de menàss indree a baita; hann renonziad la sò parentella e tolt ol nomen de ‘Popolano’. Ol nœuv goveren fiorentin l’haveva pœu nomenad ol Giovanni coma sò imbassador a Forlì.

Depos la rivadura a Forlì, ol Giovanni e i sò homen inn stait losgiad ind i partament aprœuv a la fortezza del Ravaldin de la Catarina.[N 10] La sabetada popolara la portava che ol Sgiovann el ghe parlava a la contessa, e che l’Otavian Riari l’haveva sgiamò azzetad ol conduter de Fiorenza e menasciad i Venezzian,[N 11] e zò el gh’haveva metud adoss un poo de tema ai scior de la Liga e al duca de Milan.

La Catarina no la podeva pu sconder i sò sentiment e pian matrimoniai al barba Lodovigh; a pariva che la s’era debon namorada del bell, fasnent e intellisgent Sgiovann.[15] La situazzion la se spartiva fœura de quella inanz desgià che questa vœulta la Catarina la gh’haveva la provazzion di fœui, e ancasì ol consens del barba. L’isposalizzi de dò persone de fameja inscì prestisgiosa, a bon cunt, l’havariss mai insgenerad de oposizzion; inscì, i se sposenn ind ol setember del 1497.

Ind l’avril del 1498, la Catarina l’ha miss al mond un bagaj – l’ultem di sò fiœui. Al batezz gh’è stait miss ol nomen de ‘Lodovigh’ in onor del barba materen, ancaben che de grand el deventarà famos con la scomagna de ‘Sgiovann di Bande Nigre’.

Intratanta, i relazzion intra Fiorenza e Venezzia eren dree a pesgiorà fiss, e la dama Catarina – che i sò domini ghe staven propri in mez a la strada intra i dò zitaa – l’ha inviad fœura a preparàss per defendes. In sò representanza, l’ha menad di cavaller sgiò a Fiorenza per vutà la zitaa, comandad del Giovanni e del fiœul grand sò de lee, l’Otavian Riari, compagnad pœu anca de dei homen che l’haveva intrenad lee medema.

Impunemanch, ol Giovanni l’ha ciapad un gross malann e l’è stait constrensgiud a menàss via del camp de bataja, e pœu indree a Forlì. Chichinscì, amalastant i medegozz che gh’haveven refilad sgiò, i sò condizzion inn vegnude semper pusse grame e l’è stait menad subet a Santa Maria in Bagn, indova l’isperava de tiràss su per miraguel. Ol 14 de setember del 1498 gh’è mort ol Giovanni propri denanz de la Catarina, che l’era staita ciamada chichinscì per curàssen. La mort de l’hom l’ha lassad la Catarina indeperlee a frontà ol rebellot insgenerad di manœuvre politeghe di Borsgia.

Defesa contra Venezzia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Apœus al retoren a Forlì, per preparà la defesa di sò stacc, la Catarina la s’è curada di quistion intuituu de l’armada – spezzialment de la logistega. L’intrenament de la milizzia l’è stait menad inanz de la contessa in persona. Per trovà i daner nezzessari al finanziament dei armade, la gh’ha scrivud al barba Lodovigh, a la Republega de Fiorenza e ai stacc arent che eren sò liad. Nomà ol marches de Mantua e ol barba Lodovigh ol Nigher gh’hann mandad un quaj soldad in socors. Ol duca, in particolar, el gh’haveva mandad sgiò de Milan duu scef bei gajard: ol Casper Severin – che ghe diseven ‘Spuvell’ – e ol Sgiovann-Franzesch Severin d’Aragona, ma la dama Catarina l’era nò bona de lassà correr ol carater malmostos del prim. De zò la s’è lumentada cont ol barba, cuntandegh che L’Ispuvell l’era semper in bega cont ol fradell sò de lu e pœu anca con tucc i olter capitan, che, inscambi, i faseven quell che voleven e ghe parlaven infinanca adree a lee; la j’haveva menasciad de indàssen via del tut una vœulta, inscì ofesa coma l’era di parolle de quist chì. Ol Lodovigh l’ha inzigada a portà pazzienza, perchè, siben l’havess deit ‘una quaj parolleta despiasevola’, de scef militar pussee bon de lu ghe n’era nò.[16]

Apœus a un atach inizzial di Venezzian – che l’ha menad a un bell poo de destruvanza – i armade de la Catarina inn riesside a sopràj e vensgej fœura in speritisia. De chì adree, la guerra l’è indaita inanz nomà con di schermaje minore infina a quand i Venezzian inn stait bon de menàss a Fiorenza cont ol passà fœura Forlì de un’oltra banda.

Per via de la defesa gajarda gajardenta, Catarina Sforza l’ha gagnad la scomagna de ‘Ol Tigra’.

Menada via del Zeser Borsgia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Zeser Borsgia, duca de Valentinois

Intratanta, ol Luvis XII l’ha azzedud al tronn de Franza. Ol Luvis el ciamava drizz e al Ducad de Milan – coma nevod de la Valentina Vesconta – e al Regn de Napoli – coma ered de Cà Ansgiò. Inanz de scomenzà la campagna bellega in Italia, ol Luvis l’haveva segurad una lianza con la Savoja, la Republega de Venezzia e ol papa Lissander VI. Ind l’istad del 1499, l’è rivad sgiò in Lombardia cont un’armada che la feniva pu e – senza havégh de combater una bataja – l’ha gagnad subet ol Piemont, insema a Sgenova e Cremona. Ind ol 6 de occiover, l’ha reparad a Milan, bandonad i mis indree del duca Lodovigh che l’era scapad via in Tirœul per rogà la protezzion de l’imperador Massimilian I, sò nevod per matrimoni.[N 12]

Ol Lissander VI el s’è liad cont ol Luvis XII per havégh ol sostegn del rè ind ol vutà ol fiœul Zeser Borsgia, duca de Valentinois, a voltàss ind ol nœuv governador de la Romagna. Ol Lissander l’ha fait fœura una bolla papal ind ol 9 de marz del 1499 per invalidà i titoi de un quaj scior feudal del sit,[N 13] compres quii de la fomna Catarina.

Quand che l’armada franzesa la s’è menada via de Milan cont ol Zeser per scomenzà a ciapà la Romagna, ol Lodovigh l’ha tolt indree ol ducad, vutad dei Austriegh.

La Catarina l’ha provad a suplegà Fiorenza de dàgh una man contra l’armada franzesa – delsadess adree a fàss semper pussee arenta – ma Fiorenza l’era sgiamò menasciada e tegnuda sota del papa, e donca la contessa la gh’ha havud de defender i sò terre indeperlee. Subet, l’ha inviad fœura a recrutà e intrenà un frach de soldad per muccià su arme, munizzion e majà. L’ha rinforzad i sò defese – soratut quella del Ravaldin indova la stava de cà, una fortezza retegnuda impenetrabila debon. Dessorapù – per protesger i fiœui de la bataja adree a s’ciopà fœura – la j’ha fait menà sgiò a Fiorenza.

Ind ol 14 de november, Zeser Borsgia l’è rivad sgiò a Imola. I restei de la zitaa inn stait sbassad di vabitant e inscì l’è stait bon de conquider la zitaa depos havé gagnad i fortezze indova ol castellan Diones Nold de Brisighella l’haveva resistid per devers dì. Quand che l’ha vedud zò che gh’era ocors lilinscì, la Catarina l’ha demandad al popel de Forlì se i voleven capitolà al Borsgia o defender la zitaa e patìss un assedi. Desgià che i zitadin gh’hann minga respons a la svelta, la j’ha relassad del sò sgiurament de fideltaa e la s’è sarrada su ind ol fort del Ravaldin.[2]

La dama Catarina Sforza ind una picciura del Giorgio Vasari

Ind ol 19 de desember, ol duca de Valentinois l’ha gagnad anca Forlì e scomenzad a meter sota assedi la fortezza. La Catarina l’ha refudad pussee de una vœulta i oferte de pas, e del Zeser medem, e del cardenal Riari. In responsa, ol Zeser l’ha ofert una paga de 10000 ducad a chi che el l’havariss ciapada e metuda a voltra, viva o morta. La Catarina l’ha provad a fà brancà ol Zeser quand che lu chì l’era debass de la fortezza per parlàgh insema e fà fœura i sò condizzion, ma no la gh’è riessida.

Per devers dì i artillarie de tute dò i fazzion s’inn bombardade sgiò: ol cannon de la dama Catarina l’haveva provocad di bei dagn a l’armada franzesa, ma l’artillaria franzesa l’haveva, a bon cunt, dannesgiad i defese de la fortezza prenzipal. Tutamanch, quell che gh’era stait destruvad ind ol dì l’è stait fait su indree de nocc.

La resistenza de la Catarina l’è staita assossenn remirada de la Toscana e Lombardia intrega,[3] e ol Niccolò Machiavelli[N 14] el porta che un mucc de canzon e epigrama inn stait composud in onor de la fomna. Tucc quist, però, inn stait perdud, asca quell composud del Marsili Compagnon.

Con l’indà del temp e senza che ghe fudess de resultad decisiv, ol Zeser l’ha scorlid i sò stratagie. I sò homen hann tacad a bombardà sgiò i mur del fort senza mai ciapà ol bof, gnanca de nocc.[N 15] Ses dì adree, i inn riessid a fàgh denter duu bei bœucc. Ind ol 12 de sgener del 1500, i soldad del Zeser Borsgia hann ciapad d’assolt la fortezza. La bataja insanguanenta l’è staita curta, ma decisa. La Catarina l’ha segutad a tegnì bota, batendes infina a quand i l’hann ciapada de persona. Intra i scior che gh’è stait ciapad insema a lee a gh’era ol sò secretari, ol March-Toni Baldracan. Subet la s’è renduda a l’Antoine Bissey – ol bailli de Dijon – coma presonera di Franzes, desgià che l’era a cognossenza de una lesg che la prevegneva i forze franzese del ciapà i fomen coma presonere de guerra.

Segonda al Machiavelli, i operazzion de defesa eren staite maldiresgiude del Sgiovann de Casal,[3] ‘La fortezza l’era sgiamò faita su a una quaj fœusgia e la grama prudenza ind ol defendela, donca, hann infina trait adoss desgrazzia a la magnanema impresa de la contessa…’[17]

Roma[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Zeser l’ha otegnud la custodia de la Catarina del sgeneral franzes Yves d’Allègre, cont ol prometegh che el l’havariss tratada pusse compagn de un’ospeda che de una presonera. Catarina e ol sò entourage inn donca stait forzad a menàss adree a l’armada che l’era dree a preparàss per conquider Pesaro. La conquista la gh’ha havud de vesser posposuda perchè ol 5 de fevrer ol Lodovigh ol Nigher l’è retornad indree a Milan,[N 16] e l’ha donca inscì forzad i trupe franzese a menàss indree.

Zeser l’è indait via indeperlù invers Roma insema a l’armada papal, indova l’ha menad adree anca la Catarina. A Roma, l’è staita confinada ind ol Palazz Belvedere. Invers la fin de marz, Catarina l’ha provad a scapà, ma l’è staita descoverta subet, brancada e menada via a Castel Sant’Angelo.

Ind la preson de Castel Sant’Angelo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per sgiustifegà l’impresonament de la Catarina, papa Lissander VI el l’ha cusada de havé provad a mazzàll ind ol november del 1499 cont una letara pregna de velen, in responsa a la bolla papala de lu faita fœura che la ghe toveva via tucc i fevod sœu de lee.

Infina al dì de incœu, a se sa nò se i cusazzion eren vera o nò. Ol Machiavelli el credeva che la Catarina l’haveva sì provad a invelenì sgiò ol papa,[3] quand che dei olter storegh – compagn del Jacob Burckhardt e Ferdinand Gregorovius – inn nò inscì segur.[3] A gh’è ocors un prozzess propri confus confusent, pœu anca lassad lì a metà. La Catarina l’è restaita impresonada infina al 30 de sgiugn del 1501, quand che la fu relassada de l’Yves d’Allègre – che el s’era menad a Roma adree a l’armada del Luvis XII per la conquista del Regn de Napoli. Ol Lissander VI el sostegneva che la Catarina l’haveva insegnad di document che la faven renonzià ai sò fevod, soratut perchè ol fiœul sò del papa, ol Zeser, con la conquista de Pesaro, Remen e Fajenza, l’era vegnud duca de Romagna.

Depos de un sogioren piscinin a la residenza del cardenal Riari, la Catarina la s’è imbarcada de Livoren a Fiorenza,[N 17] indova i sò bagaj eren sgiamò dree a specciàlla.

Fiorenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Efisg de la Catarina Sforza

A Fiorenza, l’ha vivud ind i ville che ghe pertegneven al sò terz marid, Giovanni de’ Medici, cont ol passà tant temp ind la Villa Medici di Castello. De chì a poch, l’ha scomenzad a lumentàss de vesser tratada mal e de vesser adree a viver ind una grama situazzion finanziaria.

Per agn l’ha menad inanz di bataje legai contra ol cugnad, ol Lorenzo de' Medici, per la tutella del fiœul Sgiovann, che l’era stait dait al Lorenzo adree a l’impresonament sò de lee. La bataja per la custodia del Sgiovannin, l’ereditaa e i debet cont i Medici inn indait inanz per quatr’agn. In fin, ancaben che la gh’havess havud de pagàgh indree una mota de daner de debet ai Medici, l’è staita bona de rezzever la tutella del Sgiovannin e l’ereditaa del terz marid.[11] Ind ol 1504, sò fiœul l’è finalment tornad a viver insema a lee, desgià che ol sgiudes l’haveva recognossud che ol sò vesser staita menada via coma presonera de guerra l’era nò una situazzion compagna de la detenzion de un criminal,[2] coma i Medici sostegneven.

Con la mort del papa Lissander VI ind ol 18 de invost del 1503, ol Zeser Borsgia l’ha perdud tut ol sò podé. Zò l’ha dervid ancamò la possibilitaa de restaurà indree ol podé di vegg scior feudai romagnœui che eren stait deposud in favor del duca de Valentinois. La Catarina l’ha scomenzad subet a mandà fœura de letare ai sò sostegnidor e l’ha inviad ancasì una suplega sgiò al papa Sgiuli II[N 18] a nomen sò e del prim fiœul, l’Otavian Riari. Ol papa l’era anca favorevel a fà tornà a voltra i titoi e i drizz orisgenai de cà Riaria sora i sciorarie de Imola e Forlì, ma ol popel di zitaa el s’è publegament deciarad contrari al retoren de la contessa; inscì, i domini inn inscambi passad sgiò al Toni-Maria Ordelaf ind ol 22 de occiover del 1503.

Apœus a havé perdud infinamai l’ultema possibilitaa de tœù indree ol podé che el ghe pertocava sora Imola e Forlì, la Catarina l’ha spendud i sò darrer agn de vita a curàss di fiœui, in particolar del sò fiœul pussee piscinin, ol Sgiovann – ol pussee visquer e compagn de la mader in carater e spiret. L’ha ancasì condut un poo de esperiment d’alchemia, ol resultad di quai l’è stait innodad sgiò ind un manoscricc titolad I Esperiment.[18] Ol liver, screit ind ol 1500, el regœuj 454 rezzete, che pu o manca 66 inn de natura cosmetega, 358 medesinal e 38 alchemega.[19] I sò esperiment l’hann faita vegnì l’orisgen de un interess longh longhent de la fameja Medici a resguard dei art alchemeghe e zientifeghe che el s’è trait inanz infina al segol qd17.[20]

Mort e interrament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind l’avril del 1509, la salut de la Catarina l’ha tacad a vegnì semper pussee grama per via de una bruta polmonita. A l’inizzi a pariva che la gh’era passada, ma ol malann el gh’è pœu tornad indree, depos del qual l’ha decidud de preparàss per rezzever l’œuli sant. A l’etaa de quaranta-ses agn, ‘Ol Tigra de Forlì’ che l’haveva ‘stremid su tuta la Romagna’[2] l’è moruda ind ol 28 de masg del 1509.[21] La salma l’è staita missa sgiò ind una tomba ind la capella de Le Murate a Fiorenza, ind un conventin de moneghe che la Catarina la s’era faita amise adree al sò sogioren ind la zitaa,[22] e indova la s’era tegnuda una camara per di retirament spirituai ocasionai. Ind ol cors dei agn ’30 del 1800, i moneghe inn staite forzade a menàss via de la proprietaa, e ind ol 1845 ol sit el s’è voltad ind una preson. Adree al restavor, i oss de la Catarina inn sfantad via.

Ereditaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bagaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del sò prim matrimoni con l’Ironem Riari, la Catarina la gh’ha havud ses fiœui:

  1. La Bianca (Roma, marz 1478 – adree al 1522)[23][24]
  2. L’Otavian (Roma, 31 invost 1479 – Bologna, 6 occiover 1523), scior de Imola and Forlì (1488–99), e pœu vescov de Volterra and Viterbo
  3. Ol Zeser (Roma, 24 invost 1480 – Roma, 18 desember 1540), cardenal de Pisa e patriarca de Lissandria
  4. Ol Sgiovann-Livi (Forlì, 30 occiover 1484 – 1496)
  5. Ol Galeazz-Maria (Forlì, 4 desember 1485 – Bologna, 1557)

Del sò segond matrimoni cont ol Jacom Fee la gh’ha havud:

  1. Ol Bernardin, pœu Carel (avril 1489 – 1509)

Del sò terz matrimoni con Giovanni de’ Medici, la Catarina la gh’ha havud:

  1. Ol Lodovigh, pœu Sgiovann di Bande Nigre (Forlì, 6 Avril 1498 – Mantua, 30 november 1526), vun di conduter pusse gajard del sò temp.[25]

Ind ol sgiugn del 1537 – 28 agn apœus a la mort de la Catarina – ol nevod Cosimo de’ Medici – unegh s’cet de sò fiœul Sgiovann – l’è vegnud duca de Fiorenza e ind ol 1569 granduca de Toscana. Intravers de lu, la Catarina l’è vegnuda un’avola di duca de Toscana, de Cà Este – duca de Modena e Resg – e de Cà Borbona de Spagna e Franza.

Esperiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Catarina Sforza la gh’haveva una sid de cognossenza che la feniva pu, e l’era soratut interessada a l’alchemia, cosmes e medesina.[3] L’ha fait fœura un manoscricc de 454 rezzete, che verguna la toveva denter di remedi per i piœugg, la fever e ol medegament di feride. L’ha fait su di cosmetegh de doperà coma parfum, e di metod per slissà sgiò pell e cavii. Un poo de esperiment inn un messedozz de cosmes, con di rezzete de natura medega, chimega e zientifega.[20]

Quand che la Sforza l’ha fait sanmartin a Forlì, l’è indaita inanz cont i sò esperiment. La gh’haveva di sgiardin medegh indova la coltivava i ingredient che ghe ocorreven per i sò rezzete.[20] Adree ai confin de defœura de la fortezza, ghe vegneva su un bell sgiardinet indova la ghe fava cresser dei arvor de frut.

Apœus a la mort, ol manoscricc l’è passad sgiò al fiœul Sgiovann di Bande Nigre. L’è stait pœu passad sgiò de sgenerazzion in sgenerazzion de dedenter de la fameja Medici,[26] infina a quand el s’è perdud. Ind ol segol qd19, un istoregh de Ravenna e dessendent de la Catarina, l’è riessid a trà insema la pupart del manoscricc e el l’ha donca publegad, depos de havé passad asquas zinch agn a zircànn i toch in sgir.[8]

Ligamen de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamen de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (IT) Demi, Cinzia: Caterina Sforza, Fara, 2010.
  • (EN) Machiavelli: The Discourses, English translation by Fr Leslie J. Walker, S.J. (1929). La contessa la compariss ind ol terz liver, capitel 6, e l’è ciapada a esempi di perigol che pœuden vegnì su de una conspirazzion menada inanz ben.
  • (IT) Marchi, Cèsar: Giovanni delle Bande Nere, Milano, 1981.
  • (EN) Lev, Elizabeth: The Tigress of Forli: Renaissance Italy's Most Courageous And Notorious Countess, Caterina Riario Sforza De' Medici. Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2011. ISBN 0151012997.
  • (IT) Perria, Antonio: I terribili Sforza. Trionfo e fine di una grande dinastia, Milano, Sugar Co Edizioni Srl, 1981.
  • (FR) Verrier, Frédérique: Caterina Sforza et Machiavel ou l'origine du monde, Vecchiarelli, 2010.

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Brogi, Cecilia (1996). Caterina Sforza (in it). Arezzo: Alberti & C. Editori. OCLC 878097294. 
  • Chisholm, Hugh (1911). Sforza, Caterina (en). Cambridge University Press..
  • Natale Graziani, Gabriella Venturelli (2001). Caterina Sforza (in it). Cles: Arnoldo Mondadori Editor. 
  • Pasolini, Pier Desiderio (1913). Caterina Sforza (in it). G. Barbèra, 415. OCLC 697609908. 

Innodadure[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Cognossuda nomà con la parentella del sò hom desgià che ol costum per i done l’era quell de tœùnn la parentella adree a l’isposalizzi. In sgionta, a se sa minga tant intuituu de la fameja soa de questa chì inanz che la vegness contessa.
  2. Siben una sabetada sossenn spantegada al temp la menass a voltra che l’Ironem l’era propri un fiœul natural del papa medem.
  3. Zitaa storegament sota ol domini di Sforza, ma tolta via del Tadee Manfred, un vassall papal. In facc, la zitaa l’era propri part de la schirpa de la Catarina.
  4. Apœus al mazzament del Galeazz Maria Sforza ind ol 1476, sò fradell Lodovigh Sforza – che ghe disen anca ‘Ol Nigher’ – l’era adree a provà a gagnà la resgenza del ducad tovendeghela via de la Bona de Savoja, mader del duca lesgitem – ol Sgiovann-Galeazz Sforza, al temp un fiolin de 10 agn. Instora, ol ducad l’era ind i man del Cicco Simonetta, consejer de la Bona. Ol Lodovigh ol Nigher e sò fradell Sforza Maria Sforza hann provad a conquider ol ducad con la forza, ma l’Isforza Maria l’è crepad e ol Lodivigh l’è stait esiliad. Tamen, l’ann adree (ind ol 1480), l’ha fait la pas con la Bona e l’è riessid a fà condannà a mort ol Simonetta. De chì adree, ol Lodovigh l’ha casciad via de Milan la Bona cont ol religàlla al Castell de Biegrass, e inscì l’è vegnud ol resgent legal del ducad in nomen del nevod.
  5. L’isvolzament di spese l’era una conseguenza de l’havégh de pagàgh ol selari ai ofizziai militar, mantegnì l’armada e de l’indà a suplì i dagn trait adree di disaster naturai compagn dei epidemie. De sora maross, gh’era anca de pagà i homen de gesa, i imbassador e i organizador di feste popolare che eren propri dei event-ciav per ospedà di personasg important e scomenzà a strensger di ligamen sozziai e politegh.
  6. Lodovigh ol Nigher el se sentiva menasciad del rè Ferdinand I de Napoli – che sò pader l’era stait marcad sgiò coma ol suzzessor lesgitem de Cà Vesconta del sò ultem resgior, ol Felip Maria Vescont – che el gh’haveva coma nevoda l’Isabella, mojer del Sgiovann-Galeazz Sforza – ol duca de Milan quell vera. De facc, ol Sgiovann-Galeazz l’era duca nomà nomenalment, desgià che a governà l’era ancamò ol Nigher medem, resgent del ducad de quand che ol Sgiovann-Galeazz l’era un fiolin. L’Isabella no l’azzetava la condizzion del marid, che – ancaben che el fudess sgiamò vegnud grand e che i gh’havessen infinamai quater fiœui insema – el gh’haveva ancamò de stàgh sota al barba abusiv. La situazzion famejara la gh’haveva una mota de importanza politega, e ol rè de Napoli l’era assossenn determinad a defender l’onor de la nevoda, cont ol deciarà che l’havariss trait sgiò l’usurpador Lodovigh del tronn ducal.
  7. Ol Ferdinand I l’era mort ind ol sgener del 1494. Depos, gh’è indait su l’Alfons II che l’ha abdegad subet cont ol lassàgh ol tronn al fiœul Ferdinand II.
  8. Adree a quii event chì gh’era mort ol Sgiovann-Galeazz Sforza, fradaster de la Catarina e lesgitem duca de Milan. Ol barba Lodovigh l’haveva cavad via de la suzzession ol fiœul lesgitem del nevod, cont ol proclamàss duca de Milan denanz al popel, che el s’è nò oposud.
  9. Ol Leon Cobell, un testimoni dei event, el j’ha screit sgiò tucc in sul sò liver Croneghe Forlivese.
  10. Residenza ofizzial de la Catarina a partì de la mort de l’Ironem Riari.
  11. Fiorenza e Venezzia eren in bega e prategament adree a fàlla fœura in bataja. Venezzia la voleva conquider la zitaa de Pisa – che ol Carel VIII l’haveva voltad ind una zitaa independenta – e rinstallà i Medici al goveren de Fiorenza.[14]
  12. Ind ol 1494 ol Massimilian I l’haveva sposad la Bianca Maria Sforza, fiœula del Galeazz Maria Sforza e de la Bona de Savoja, che l’era inscì la nevoda del Nigher.
  13. Fajenza, Imola, Forlì, Pesaro, Urbino e Camerino.
  14. Ol Niccolò Machiavelli l’ha organizad devers randevó con la contessa ind ol 1499 in qualitaa de imbassador de Fiorenza.
  15. Tacà i desenemis de nocc l’era considerad contrari ai costum de l’art de la guerra.
  16. Ind ol 10 de avril, ol Nigher, tradid di sò merzenari, l’era stait ciapad e impresonad ind ol Château de Loches in Franza, indova l’è morud ind ol 1508.
  17. La Catarina l’haveva rezzevud la zitadinanza fiorentina de la Republega de Fiorenza quand che Giovanni ol Popalan – ol sò terz marid – l’era ancamò un imbassador a Forlì.
  18. Ol Sgiuli II l’era suzzedud al tronn papal depos de vint-set dì de pontifegad del papa Pia III.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 Vries, Joyce de (2010). Caterina Sforza and the Art of Appearances: Gender, Art and Culture in Early Modern Italy. Routledge, 1. DOI:10.4324/9781315260822. ISBN 9781315260822. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 (2001) Caterina Sforza (in it). Cles: Arnoldo Mondadori Editor. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Brogi, Cecilia (1996). Caterina Sforza (in it). Arezzo: Alberti & C. Editori. OCLC 878097294. 
  4. SFORZA, Caterina in "Dizionario Biografico" (it-IT).
  5. 5,0 5,1 de Vries, Joyce (2003). "Caterina Sforza's Portrait Medals: Power, Gender, and Representation in the Italian Renaissance Court". Woman's Art Journal 24-25 (1): 23–28. DOI:10.2307/1358803. ISSN 0270-7993. 
  6. Fraser, Antonia (1988). The Warrior Queens. New York: Vintage Books, 198. ISBN 0-679-72816-3. 
  7. Queralt, Maria (June 2016). "Caterina Sforza Indomitable Duchess". National Geographic History. National Geographic. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Pasolini, Pier Desiderio (1913). Caterina Sforza (in it). G. Barbèra, 415. OCLC 697609908. 
  9. Caterina Sforza, Documenti · Volume 3, Pier Desiderio Pasolini · 1893, pp. 183-185 e 186-188.
  10. Klapisch-Zuber, Christiane (1985). Women, family, and ritual in Renaissance Italy. University of Chicago Press, 323–324. ISBN 0-226-43925-9. OCLC 11549209. 
  11. 11,0 11,1 Carol., DeVries, Joyce (2002). Power, gender, and representation in the Italian Renaissance court : the cultural patronage of Caterina Sforza (1463-1509), 7–10. OCLC 217366212. 
  12. La Spedizione di Carlo VIII. in Italia raccontata da Marin Sanudo e pubblicata per cura di Rinaldo Fulin, p. 601. (1873).
  13. Lev, Elizabeth (2011). The Tigress of Forli: Renaissance Italy's Most Courageous And Notorious Countess, Caterina Riario Sforza De' Medici. Houghton Mifflin Harcourt. 
  14. (2012) The Italian Wars: 1494–1559. Pearson Education. ISBN 978-0582057586. 
  15. Caterina Sforza - Duchess of Forlì and Imola Archiviad chi: [1] Biography in Womenwholead.org
  16. Pier Desiderio Pasolini (1893). Caterina Sforza, 57–59. 
  17. The Art of War, by Niccolo Machiavelli.
  18. (2016) Caterina Sforza's Gli Experimenti. CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5352-3816-8. 
  19. Caterina Sforza's Experimenti. University of Edinburg.
  20. 20,0 20,1 20,2 Caterina Sforza's Experiments with Alchemy (13 June 2015).
  21. (2016–2017) "Caterina Sforza and Experimenti". AMS Tesi di Laurea: 30. Università di Bologna. 
  22. Niccolini, Sister Giustina. The Chronicle of Le Murate (1598) Ed. and trans. Saundra Weddle, ISBN 978-0-7727-2108-2/.
  23. Abulafia, David (1995). The French descent into Renaissance Italy, 1494–95: antecedents and effects. Variorum Reprints, 204. ISBN 9780860785507. 
  24. Shaw, Christine (16 October 2014). Barons and Castellans: The Military Nobility of Renaissance Italy. BRILL Publishers, 218. ISBN 9789004282766. 
  25. (10 September 2014) "A great enigma of the Italian Renaissance: paleopathological study on the death of Giovanni delle Bande Nere (1498–1526) and historical relevance of a leg amputation". BMC Musculoskelet Disord 15: 301. DOI:10.1186/1471-2474-15-301. 
  26. Giovanni di Jacopo da Imola. Benezit Dictionary of Artists. Oxford University Press (2011-10-31). DOI:10.1093/benz/9780199773787.article.b00074539.