Vocazion ambiental di piant

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La vocazion ambiental d’ona pianta a l’è la soa capacità de de cress e prodù ind l’ambient 'doe l’è misa. L’ambient l’è vun di trii element decisiv per el succèss de l’attivitàa agricola. Defàtt per la crescita, la produzion e la qualitàa de ‘na pianta cunten el genotipo (a bon cunt el tipo de pianta),la tècnica de coltivazion (che la ciapa denter la forma de alevament,l'irigazion, l'ingrassadura, la potadura…) e l’ambient de coltivazion. De già che i element hinn trii, la valutazion de la vocazion ambiental de ‘na pianta la pò vèss molto complèssa, considerand anca che l’ingrassadura e l'irigazion i gh'hànn slargàa l’area de distribuzion ai speci vegetàj. Area de distribuzion a l'è per dì l’insèma di àrej geografegh indoe 'na cèrta specie arborea la pò vèss cultivada con succèss. De sorapù i cambiament del clima hinn adrée a cambià i aréj de distribuzion.

Quant a l’ambient a gh’è du component de vèss consideràa: el clima e ‘l soeul. [1]

Clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

El clima a l’è l’insèma di condizion atmosferegh medi che succéden ind ona zòna adrée a di perìod de temp (de almanch 30 ann). A hinn tanti i element del clima: [2]

A gh’è poeu de fagh attenzion ai inversion tèrmich perché, quand che se formen se formen el soeul el se infrèggia per irradiazion (de nòtt e con ciel serén) e se la temperadura la va sòta i 0 °C i gèmm prèss al terrén risc’en pussée de quèj de sora. Anca l’eposizion a la radiazion solà la cunta, defàtt i superfici espòst a sud riceven pussée de calor in del cors del dì e ne pèrden pussée de nòtt in di strat arent al soeul. [3]

Temperadura[Modifega | modifica 'l sorgent]

La temperadura l’influenza el metabolismo cellulàr, la funzionalitàa e la fenologia.

Donca la temperadura l’influenza la crescita e ògni specie la taca a cress sora on cèrt valor mìnim de temperadura (cardinal minim) fin a rivà al sò màssim in corrispondenza de la temperadura òttima (cardinàl òttim), la crescita, poeu, de lì al cardinàl massim la và giò fin a zero. Sora la temperadura cardinàl màssima i piant cressen nò, defàtt la pianta la fa su i sò tessuu cont el sfruttà l’energia luminosa travèrs la fotosintesi e l'en dopera ‘na part de l'energia per la respirazion. La part che la vanza de la fotosintesi, quèlla che la ven minga doprada per la respirazion la servìss de fà cress la pianta medèmma. Tuttamanch el strèss tèrmich l’inibìss la fotosintesi e in corrispondenza del cardinàl massim la fotosintesi e la respirazion hinn eguàl e la crescita la gh’è minga. La temperadura cardinàl massima, la pò ancasì sbassàss in condizion de strèss idrich. [4]

Valor tipich  di temperadur cardinàj hinn: [4]
:temperadura cardinàl minima: 5-10°C
:temperadura cardinàl massima 33-38°C
:temperadura cardinàl òttima 25-30°C

La temperadura la regola ancasì el scambiass di periodi de ripòs e de ripresa vegetativa di speci che pèrden i foeùj d'autun perchè i piant se dispònnen per la crodada di foeùj, ‘me rispòsta ai sbassàd de temperadura de l’autun. [4]

Fabisògn de frècc e de cald[Modifega | modifica 'l sorgent]

I piant che pèrden i foeuj d'autun comenzen on perìod de indormenza, e ne vànn foeura quand che i temperdur vànn su ma domà dòpo de vèss stàgh espòst assée a di temperadùr relativament bass, variàbel segond la specie e la varietàa. I piant gh’hànn cioè on fabisògn de frècc. [5]

Per savenn pussee, varda l'articol Fabisògn de frècc.

La sortida de l’inodormenza, poeu la succéd però domà se el ven soddisfàtt anca el fabisògn de cald, o ben se n’hànn ricevùu assée de cald dopo l’invèrna pòden germejà. [6]

Per savenn pussee, varda l'articol Fabisògn de cald.

Radiazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion solà.
spèttro de la radiazion solar innanz de intraversà l’atmosfera terrèstra e dòpo vèss rivà in su la superfice terrèstra

La pianta la fa su i tessùu cont el sfruttà l’energia per mèzz de la fotosintesi clorofilliana. De già che on a part de l’energia la servìss per la respirazion, tutta l’energia ciapada de la fotosintesi che la servìss nò per la respirazion, la ven doprada per la crescita. I piant, donca cressen se la fotosintesi l’è pussée granda de la respirazion, e compù la radiazión surbida l’è maggiora compù la crescita l’è svèlta. [7]

La quantità de energia che la raggiòng l’atmosfera terrèstra, ciamada costanta solar a l’è de circa 1360W/m2, ma quand che la toca giò el soeul la ven filtrada in manera divèrsa segond la longhèzza d’onda de la radiazion e segond el spessór de atmosfera intraversàa (a l’è de circa 800 W/m2 al livèll del mar, 1000 W/m2 a 2000 m de altèzza). [8][9]

La radiazion che i piant pòden surbì la dipend del spèttro de assorbiment di pimént di sò foeùj, soratutt la clòrofilla; a se definìss donca 'na radiazion attiva per la fotosintesi (PDF, de la lengua inglesaPhoton Flux Density” oppùr PAR “Phosintetically Active Radiation”) che l’è dada del prodòtt del spèttro solà per quèll de assorbiment de la clorofilla. [10][11] Nonostant che la radiazion sia on’energia la soa unitaa de misura l’è μmol/m2 s, perché l’è la quantità di fotón per meter quadràa al segond. L’energia de on fotón in deperlù a l’è E=h•ν indoe h=6,262•10^-34 J/s a l’è la costanta del Plank e ν l ‘è la freguenza de la radiazion ν=c/λ con c=3•10^8 m/s velocità de la lus e λ longhèzza d’onda.

Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion attiva per la fotosintesi.

La fotosintesi l’è pussée tanta se la radiazion attiva per la fotosintesi l’è pussée ma el cressiment de la fotosintesi l’è semper men fina a la soeuja de saturazion luminosa oltra la qual la fotosintesi l’aumenta pù. Per di valor bass de la radiazion, inveci, la fotosintesi l’aumenta in manera proporzionàl con la radiazion e’ l coefficient de proporzionalità β l’è ciamàa “efficienza quantica apparenta” o resa quantica. La minima quantità de lus che la pianta la gh’hà besògn a l’è le quèlla a la quàl la fotosintesi l’è assée per la respirazion ma la rèsta nò de l’energia che la vanza per fala cress. Quèlla quantità chi l’è ciamada pont de compensazion luminosa e l’è indicàda con la lèttera grècca Г. Sòta el pont de compensazion luminosa la pianta la cress minga. [12] I piant de lus gh’hànn on pont de compensazion pussée alt (10-20 μmol/m2 s) [13] perché respiren pussée ma anca on pont de saturazion maggiór risètt ai piant de ombria (1-5), [14] de conseguenza voeuren pussée lus per riessì a cress.[15] De sorapù el pont de compensazion el cambia de foeuja in foeuja, defàtt i foeùj che cressen in ombrìa, che gh’hànn pussée de clòrofilla, gh’hànn on pont de compensazion pussée bass e ‘na maggior efficienza quantica ai livèj bass de PFD. In realtà el pont de saturazion el ven facilment raggiùnt per la foeuja in deperlee ma minga per tutta la ciòma de l’alber, perchè l'alber difficlment el ven inluminà in manera complètta. [16]

Precipitazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nonostant che i precipitazion contribuìssen in del soddisfà la domanda de acqua di piant, hinn reponsàbil del fenòmen de l'erosión. El problema pussée importànt per i piant a l’è però che l’eccèss de acqua el pròvoca la saturazion del soeul e ‘l ristàgn de l’acqua bon de ingenerà di problema in di fas de l’antesi e de la maduranza. I pioeuv hinn ancasì on problema per l’antesi perché trànn giò al soeul la polverinna e impidìssen el lavorà di usèj. In del cors de la maturazion, inveci aumenten la sgonfièzza di frut fin a s’ceppàj. [17]

Soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

La conoscenza del soeul a l’è on element fondamentàl per la valutazion de la possibilità di piant de cress e di tèrr de vèss usà per l’agricoltura.

Quant el soeul el se pò adattàa a ‘na cultura el dipend de: [18]

  • el ris’c de erosion;
  • el ristagn idrich;
  • la disponibilità de acqua;
  • la disponibilità de nutrìent;
  • la presenza de element tòssich.

In particolar a l’è important conóss i proprietà chimico-fisich del soeul:

  • la tessidura (l’è la composizion del soeul segond i grandèzz di so partìcol), de la tessitura la dipend anca il pH, l’arezion e donca ‘l potenzial redox. [19]
Per savenn pussee, varda l'articol Tessidura del terren.
  • la reazion (pH), ch'a l’è conligada con la con la vocazion ambiental di piant perchè l’influenza la solubilità di element che nutrissen, l’attività di microorgranismi che scompònnen la materia organica e effèttuen i trasformazión chimegh, ma soratùtt perché el pH el regola la disponibilità di element nutritìv. L’intervàll de pH 6-7,5 a l’è favorevol per la crescita de la pupàrt di piant anca se gh’è di piant che preferissen di pH pussée alt o pussée bass. :I soeul con pH>8,5 hinn minga giust de vèss coltivàa. [20]
Per savenn pussee, varda l'articol Reazion del terren.
Per savenn pussee, varda l'articol Capacità de scambi catiònich.
  • Carbonàa totàj e attiv. I carbonàa totaj (o calcar totàl) hinn fàa su de l’insèma di carbonàa (CO32-) e bicarbonàa (HCO3-) de calcio e de magnesio. La presenza de carbonàa e bicarbonàa la svolza el pH inscì de sbassà el surbiment d’on quaj nutrient, soratùtt el fer.
I carbonàa attìv (o calcar attìv), inveci hinn la quantità de CO32- e HCO- ind la fase liquida del terrén. La soportazión del calcar attìv la varia de ‘na specie a l’altra. [22]
  • la salinità, ch’a l’è necessaria per fornì i nutrìent, ma se l’è tròppa la detèrmina l’aument de la pression osmòtica donca el strèss idrich. In alter paròll quand che la salinità la va su la pianta la riess pu a tirà su l’acqua del soeul e l’è compàgn che se ‘l ghe fudèss el brusècc. La salinità l’è esprèssa in mg/L (millligram al liter) ma l’è correlada con la conduttività elèttrica che l’è facil de vèss misurada in dS/m (decisiemens al meter).
Per savenn pussee, varda l'articol Salinità del terren.
La soportazión di cultùr a la salinità a l’è divèrsa de ’na specie a l’altra. [23]
  • el potenzial redox, ch’a l’è conligà con la disponibilità de ossigen, cioè quant l’aria la va in gir in del soeul. El ven espèress in Volt e insegnàa con Eh. I piant gh’hànn besògn de on valor minim de potenzial che ‘l cambia de ‘na pianta a l’altra; la pupart di piant la voeru on potenzial de almanch 300mV. [24]
On potenziàl redox bass e di pioeuv tròpp vigorós detèrminen di condizion de asfissìa perchè l’ossigen el va pu in gir in del soeul, per quèst l’è important el drenàgg.
Per savenn pussee, varda l'articol Potenzial redox del terren.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 283. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  2. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 285. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  3. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 284-286. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 286-287. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  5. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 287. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  6. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 289. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  7. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 73. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  8. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 121. ISBN 88-483-1168-7. 
  9. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 73. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  10. https://www.scientificast.it/acchiappare-la-luce/
  11. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 74. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  12. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 82. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  13. https://didattica-2000.archived.uniroma2.it/FIS_VEG/deposito/8ecologiafotosintesi.pdf ; pag 23
  14. https://didattica-2000.archived.uniroma2.it/FIS_VEG/deposito/8ecologiafotosintesi.pdf ; pag 23
  15. https://didattica-2000.archived.uniroma2.it/FIS_VEG/deposito/8ecologiafotosintesi.pdf ; pag 23
  16. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 83. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  17. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 290-291. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  18. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 295. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  19. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 290-291. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  20. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 447. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  21. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 447-448. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  22. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 448. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  23. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 449-450. ISBN 978-88-555-3189-4. 
  24. Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 451. ISBN 978-88-555-3189-4.