Và al contegnud

Fabisògn de cald

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El fabisògn de cald l’è la necessità de cald che i piant gh’hànn besògn per andà foeura de perìod de indormenza invernal, comunque dòpo de 'vègh soffisfàa el fabisògn de frècc. A l’è divèrs second la varietàa. [1]


Calcol del fabisògn de cald

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Unitàa de cald

[Modifega | modifica 'l sorgent]

El calcol del fabisògn de cald a l’è fàa travèrs i unitaa del cald (GDH, de la lengua inglesa Growing Degree Hours) in funzion de la temperadura oraria seconda la capacità del livèll de temperadura de soddisfà el fabisògn de cald. Di temperadur sòta i 4,5°C contrubuìssen minga in del soddisfà el fabbisògn de cald, e sora i 25°C la capacità l’è costanta e massima.[1]

Per savenn pussee, varda l'articol Fabisògn de frècc.

Grafich di GDH (in vertical) in funzion de la temperadura oraria (in orizzontàl):[1]

GHD <4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 >25
22
21
20 x x
19 x
18 x
17 x
16 x
15 x
14 x
13 x
12 x
11 x
10 x
9 x
8 x
7 x
6 x
5 x
4 x
3 x
2 x
1 x
0 x x

On'altra manera de esprìmm el fabisògn de cald a l'è quèlla di gradi dì (o ben la somatòria di differenz giornader tra tra la temperadura media e 'na temperadura base in media de 10°C (viariàbel segond la pianta).[1]

Per savenn pussee, varda l'articol Gradi dì (per fà germejà i piant).

Esempi de fabisògn de cald per quaj spece:

Pianta Fabisogn de cald (GDH)
pèrsich 8000
pianta de pòmm 6900
vidor 8000-11000
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 289. ISBN 978-88-555-3189-4.