Radiazion solar

De Wikipedia
(Rimandad de Radiazion solà)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La radiazión solàr a l’è la radiazion elettromagnetica mandada foeura del sol.

La radiazion emisa del sol[Modifega | modifica 'l sorgent]

Spèttro de la radiazion solar innanz de intraversà l'atmosfera terrèstra

El spèttro de la radiazión solar a l’è pressappòch quèll d’on còrp negher che ‘l gh’hà ‘na temperadura de 5700 °C ch’a l’è la temperadura de la fotosfera (el strat defoeura de sol). A l’è divìs soratutt infra i radiazion del visibel, de l’infraross e de l’ultraviolètt. La soa freguenza pussée fòrta a l’è la longhèzza d’onda de 0,47μm piazzada infra quèlla di color giald e verd in del spèttro visibel, inveci el sò valor mediàn a l’è 0,7μm [1]El spèttro de la radiazion del sol a l’è per el 99% spantegàa infra i longhèzz d’onda de 0,15μm e 4μm. [2] La part del spèttro ind la banda ultraviolètta la ven spartida in UVA, UVB e UVC. I ragg UVC gh’hànn pussée energia e fànn pussée dagn ai organismi vivent de già che i ond pussée curt hinn pussée energetich. La radiazion ultraviolètta l’è domà el 1% de l’energia total de la radiazion solar. I UVB e i UVC hinn anca ciamàa “ultraviolètt dur”.[3][4]

Nòmm !Longhèzza d’onda [ μm ]
UVA 0,32-0,4
UVB 0,29-0,32
UVC 0,2-0,29

>[4]

Per savenn pussee, varda l'articol Irradiazion#Còrp negher.

I interazion con l'atmosfera e la radiazion che la raggiòng la Tèrra[Modifega | modifica 'l sorgent]

spèttro de la radiazion solar innanz de intraversà l’atmosfera terrèstra e dòpo vèss rivà in su la superfice terrèstra.
Archivi:Sun climate system it.svg
Fluss de la radiazion ind l’atmosfera

De tutta l’energia emisa de la superfice solar domà mèzz milardésim el ghe riva in su la Tèrra. [3] La quantità de energia solàr perpendicolàr che la raggiòng l’atmosfera terrèstra a l’è ciamada costanta solar e la var 1365W/m2 ‘me valor medi annuàl e la varia del +-3,5% a segonda di stagión per via de la divèrsa distanza infra el sol e la Terra (afelio e perelio[5]). Foeura de l’atmosfera el valor de la costanta solar a l’è distribuìi per el 9,2% in del’ultraviolètt, el 42,4% ind la radiazion visìbel e ‘l 48,45% in del’infraross. [1]

I interazion de la radiazion solar con l'atmosfera terrèstra[Modifega | modifica 'l sorgent]

La radazion solar che l’interagìss con l’atmosfera terrèstra la subìss i fenòmen de assorbiment e diffusion òttica ma minga domà ind l’istèssa manera per tucc i freguenz. La diffusion, che la ghe va adrée ai leg del Mie e del Rayleigh, l’è subida soratutt di ragg che gh’hànn la longhèzza d’onda pussée piscinina che, in del nòster caso, hinn i ragg ultraviolètt e i UVC pussée che i UVA e i UVB. In del visibel i freguenz pussée spanduu hinn quèj del bloeu e quèsta chì l'è la resón perchè el ciel l'è bloeu. L’assorbiment inveci el dipend di gas de l’atmosfera, ciaschedun di quàj el surbìss in di sò freguenz. L’assorbiment el succed in del’infraross per via del vapor de acqua ma anca in del’ultraviolètt per di alter gas, inveci aquas nagòtt in del spèttro visibel. [6]

La radiazion solà che la riva giò al soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

De tutta l’energia che la riva giò del sol (costanta solar che insegnom con E) quand che l’intravèrsa l’atmosfera terrèstra ona soa part (D) la ven spanduda segond i legg de la diffusion òttica (leg del Mie e leg del Rayleigh ) oppùr surbida per via di reazion fotochimegh (A) oppur reflettùda di nìvol (Rn). La radiazion che la riva giò al soeul (GT), ciamada radiazion solar global l’è dada de la soma de du contribuzion:[7]

  • la radiazion dirètta (I), o ben quèlla part de radiazion che l’è riessida a intraversà tutta l’atmosfera senza vèss stada surbida o spanduda;
  • la part de radiazion spanduda che la va giò vèrs el soeul (H), H la gh’hà denter oltra la radiazion spanduda che la riva giò del sol anca quèlla spanduda dòpo vèss stada riflettuda de la superfice terrèstra (R).

Ovviament compù l'aria l’è nettada e sècca compù la quantità de radiazion dirètta la sarà granda de manera che el rappòrt el pò varià de 0,1 con aria sècca e nettada a 0,7 con aria inquinada e ùmeda.[7] L'istèss el succed s'a se va su in quòta de già che la diminuìss l'atmosfera che i ragg gh'hànn de intraversà.[8]

Riflession del soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la radiazion solar la riva giò al soeul ona part la ven riflettuda, la riflession l'è divèrsa segond i superfici e segond la longhèzza d'onda de la radiazion. La frazion de radiazion riflettuda l'è ciamada albedo.[9]

La radiazion ultraviolètta che la riva giò al soeul[Modifega | modifica 'l sorgent]

I freguenz de la radiazion che riven giò a tèrra dipenden di freguenz de assorbiment di gas de l’atmosfera, de già che ògni gas el surbìss soratutt di cèrt freguenz. A la fin i ragg ultraviolètt che riven a Tèrra hinn fàa su soratutt di ragg UVA, e men de UVB, inscambi tucc i UVC vegnen filtràa de l’atmosfera terrèstra. De sorapù i fattor che influenzen la quantitàa de radiazion UV che la riva giò al sol hinn:

  • L’ora del : quand che ‘l sol a l’è pussée in alt in su l’orizzont i ragg gh’hànn men tragitt de fà dent ind l’atmosfera terrèstra riven giò al soeul pussée fòrt, de sera i component a freguenza pussée alta compagn di ultraviolètt, ma anca i color del visibel pussée arent al violètt hinn filtrà pussée quèsta chì a l'è anca la resón del fenòmen del ross de sera.
  • La stagion: per l’istèssa resón come che ‘l sol a l’è pussée alt in del cièl d’estaa che d’invèrna, d’estaa i ragg UV riven giò al soeul pussée fòrt.
  • Latitudin: per l’istèssa resón come che ‘l sol al’è pussèe de sora in sul l’orizzont a l’equator che ai pòli, in su l’quatòr i ragg UV riven pussée fòrt.
  • Altèzza sul livèll del mar: s’a se va su in altèzza el diminuìss el strat de atmosfera che gh’è de sora che ‘ l filtra i ragg del sol, de conseguenza a quòt maggior la quantità de ragg UV che la riva giò la sarà pussée.
  • Riflession: i superfici del soeul riflètten la radiazion solar de manera che la vegna ricevuda minga domà la radiazion che la riva giò direttament dal sol ma anca quèlla che l’è stada riflettuda di superfici e i superfici ciar riflette pussée de quèj scur. [6]

Influenza di eruzion di vulcan[Modifega | modifica 'l sorgent]

I eruzion di vulcan mètten denter ind l'atmosfera terrèstra on mucc de aerosòl che 'l sò effètt principal a l'è quèl de fermà la radiazion solar dirètta vèrs el soeul, inscì de sfreggì pussée l'atmosfera che gh'è de sòta. I aeròsol miss denter per via di eruzion vulcanich de diametro minor de 5 μm (de già che i partìcol che se mettèn in mèzz a dispèrd la radiazion in quèj che gh'hànn 'na lònghezza d'onda compagna de le,e d'accòrd con la leg del Mie e la leg del Rayleigh) hinn bònn de dispèrd la radiazion solar ma minga quèlla terrèster che inveci l'indùsariss l'effètt sèrra. Per quèj resón chì la temperadura, per via di eruzion vulcanich, la se sbassa. I vulcan però mètten denter ind l'atmosfera di solfaa ch'hinn bònn de trasformà i clòrofluòrocarburi in di sostanz anmò pussée bònn de destrugà al strat de ozòno (favorissen donca el bus del'ozòno). [10]

Per via de la fórmola chichinscì a l'è possibil valutà la riduzion de l'intensità de la radiazion caosàda di eruzion di vulcan:[11]

indoe:

I a l'è l'intensità de la radiazion incidenta innanz de la nivola vulcanica;
Ix a l'è l'intensità de la radiazion che la riva giò al soeul dòpo de vègh intraversà la nivola vulcanica;
n a l'è el numer di partìcol per centimeter cubo de nivola;
r a l'è el ragg di partìcol in centimeter;
x a l'è el spessor de la nivola volcanica in centimeter.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 118-119. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 117. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. 3,0 3,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 116. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. 4,0 4,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 120. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 127. ISBN 88-483-1168-7. 
  6. 6,0 6,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 121. ISBN 88-483-1168-7. 
  7. 7,0 7,1 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 123. ISBN 88-483-1168-7. 
  8. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 126. ISBN 88-483-1168-7. 
  9. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 127-128. ISBN 88-483-1168-7. 
  10. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 143. ISBN 88-483-1168-7. 
  11. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 144. ISBN 88-483-1168-7.